El Grec avança entre la crítica social i l’evasió

BarcelonaSi com deia Shakespeare “el món sencer és un teatre i tots els homes i dones simplement comediants”, sembla que els intèrprets de la tragèdia en què ens ha col·locat l’atzar volen arrencar a córrer cames ajudeu-me. La cartellera del Grec avança entre drames de perdedors, comèdies sobre les contradiccions contemporànies i dramatúrgies alternatives sobre la violència que engaltem diàriament i s’obre camí cap a històries d’evasió i redempció.

Save the ‘gamba’

‘Els eufòrics’, una comèdia sobre l’egoisme de la solidaritat

Solidaritat i negoci és un binomi delicat. Què mou les empreses dedicades professionalment a la solidaritat? Què mou el gest altruista? Els eufòrics es planteja la qüestió a partir d’una entitat que defensa la gambeta zebra de l’inventat delta de Gurb, “un animal que fot ràbia i no genera empatia, i en si mateix ja és una causa absurda i còmica”, diu Marc Angelet. Quan apareix la solució definitiva al problema, es converteix en l’ enemic del poble, perquè deixarà sense feina unes quantes famílies que viuen de l’entitat de defensa dels crustacis. Rosa Cadafalch, Mercè Martínez, Lluís Villanueva i Xavi Francés es transmuten en tots els personatges de l’auca en un muntatge que Pep Pla i Angelet han imaginat com un gran joc teatral, que va del realisme a la farsa i als pallassos. Fa temporada a la Sala Muntaner.

Hòsties a l’Antic Teatre

Agnès Mateus debuta en la creació amb ‘Hostiando a M.’

L’actriu i performer Agnès Mateus ha observat que cada vegada hi ha més pistoles i combats a l’escenari. “I no és casual -diu-. Cada vegada més gent té una relació diferent amb la violència: la justifica”, opina. Amb aquest pretext ha desenvolupat un espectacle de títol provocador, Hostiando a M., - en què M. podria ser el que l’espectador desitgi-, que conté cinisme, humor, realitat, ficció, violència. “Crec que la realitat és convulsa i hem de prendre partit”, diu. Amb aquesta obra, d’avui a diumenge, s’enceta el cicle de l’Antic Teatre dins el Grec.

Històries d’un lladre

Connor McPherson explica la història d’ El bon lladre

La devoció per les històries de Connor McPherson ( La presa, Dublin Carol, Rom i vodka ) és el que uneix l’actor Josep Julien i el director Xicu Masó, que a El bon lladre s’han acostat amb “honestedat” al text i la vida d’un “gàngster irlandès, un pelacanyes de tercera, que un dia es veu embolicat en un tripijoc més gran que la seva categoria”. Un viatge de redempció d’un poca pena “amb aquell sarcasme irlandès, amb aroma de whisky”, i “d’un pessimisme atàvic trufat de perles d’humor”. D’avui a diumenge a l’Espai Lliure.

La venjança de les criades

La gran obra de Genet en coreà amb teatre visual i de gest

La companyia Sadari Movement Laboratory combina la dansa tradicional coreana i el gest de l’escola Jacques Lecoq. El resultat, al Mercat de les Flors, serà una barreja del tot insòlita. Un gran armari serveix d’escenografia i, juntament amb altres elements visuals -moviment, objectes, sons, il·luminació-, permeten a la companyia superar el handicap cultural coreà. L’armari també és l’espai del joc, on Les criades i la senyora representen les diferents identitats que exigeix l’obra de Genet. Una metàfora extensible a “totes les filles dels pobres”, afirmen.

Passiu esperant la sort

Carme Portaceli descobreix un autor israelià a ‘Krum (el crosta)’

Portaceli és tossuda. Ha trigat dos anys a posar dreta l’obra de Hanoch Levin. La raó: 11 actors a escena. Ho ha aconseguit. Krum (el crosta) és un aspirant a escriptor que torna d’un viatge “sense cap regal, ni dona, ni fortuna, només amb roba bruta i un necesser”, explica la directora. De nou al seu lloc -un barri qualsevol, de classe obrera, sense cap referència a la religió- observa casaments, enterraments i fills. Veu passar la vida mentre espera que alguna cosa el tregui d’allà. “No entra en les convencions per no perdre el somni”, diu Arquillué, que lidera un gran repartiment al Mercat de les Flors aquest cap de setmana.

Mirant les estrelles

‘88 infinits’, un viatge espacial per la mitologia grega

Arnau Vilardebò, en canvi, va decidir buscar les respostes als dilemes terrícoles mirant cap al cel. I a partir de l’astronomia va aterrar a la mitologia grega i, des dels grecs, als nostres dies. A 88 infinits el públic pot triar de quines de les 88 constel·lacions vol sentir explicar les històries i mites de deesses, monstres i herois que s’hi han associat. “És una lliçó de mitologia seriosa, us en podríeu examinar l’endemà, però sobretot té una comicitat interna boníssima i és una reflexió de com és la humanitat”, diu Vilardebò. Al Museu Marítim es pot veure fins a finals de mes dins un planetari.