Els 5 grans canvis de la nova llei del cinema
La norma rebaixa les obligacions, no afecta els films europeus i concentra el doblatge en grans produccions
BarcelonaLa Generalitat s’ha vist obligada a modificar la llei del cinema del 2010, tombada el juny del 2012 per un dictamen de la Comissió Europea. Però el departament de Cultura, dirigit per Ferran Mascarell, no s’ha limitat a fer els canvis mínims exigits per Brussel·les, sinó que ha aprofitat per rentar-li la cara a la llei en alguns punts clau. “No és una refundació de la llei”, insistia dimarts Mascarell, però les diferències entre una llei i l’altra són significatives.
El cine europeu, exempt
Les obligacions idiomàtiques no afecten les pel·lícules europees
Segons la llei del cinema del 2010, qualsevol pel·lícula europea -exceptuant les de llengua original catalana o castellana- que s’estrenés amb més de 15 còpies havia de tenir com a mínim un 50% de còpies subtitulades o doblades en català. Amb la nova llei, els films europeus estaran exempts de complir les obligacions idiomàtiques establertes de la llei. Això inclou també les coproduccions amb un percentatge -sigui quin sigui- de capital europeu, de manera que coproduccions dels Estats Units i el Regne Unit com Skyfall, Gravity i 12 anys d’esclavitud no es veurien afectades per la llei.
Es prioritzen els acords
Les quotes només s’aplicaran si no s’arriba a acords amb el sector
L’article 18.1 de l’antiga llei recollia l’obligació de les distribuïdores de tenir “el 50% de les còpies analògiques en versió en llengua catalana” per a “totes les obres cinematogràfiques doblades o subtitulades estrenades amb més d’una còpia”. Amb la nova redacció de la llei, aquesta obligació passa a segon pla. La nova normativa prioritza que s’impulsin “acords industrials” que assegurin “la presència normalitzada del català” a les sales.
La nova llei també preveurà obligacions, però només s’aplicarien si el Govern i el sector no arribessin a un acord industrial. La Generalitat vol donar continuïtat a la política que va donar com a fruit l’acord amb les majors de Hollywood del 2011. Aquella iniciativa, presentada com un desplegament dels objectius de la llei del cinema, preveia que la quota de mercat del cinema en català augmentés del 3% al 25% entre 2010 i 2014. Però el mateix conseller va admetre dimarts que, avui dia, tot i la vigència del pacte amb les majors, la quota del català està al voltant del 7%. El model d’acords que prioritza la nova llei no està, de moment, complint les expectatives previstes.
Es concentra el doblatge
Les superproduccions i el cinema infantil seran objectiu estratègic
A l’hora d’aplicar les quotes de presència idiomàtica del català, l’antiga llei no distingia entre pel·lícules grans o petites, estrenades amb moltes o poques còpies. L’única excepció eren les pel·lícules europees de 15 o menys còpies. Amb la nova llei, tanmateix, s’obre el camí a concentrar els esforços a doblar al català en un determinat tipus de pel·lícules. Segons els estudis del Govern, les pel·lícules doblades en català que millor funcionen en taquilla són els films de gran consum amb molta inversió promocional - Les aventures de Tintín: el secret de l’unicorn és l’exemple esgrimit- i també les pel·lícules d’animació amb origen en alguna sèrie animada emesa per TVC. La idea és potenciar el doblatge en els títols que representen el gruix de la taquilla i en els altres posar l’accent en la subtitulació en català.
De la quota a l’espectador
La quota de pantalla del 50% ja no és el gran objectiu de la llei
La nova llei deixa enrere la pretensió d’arribar a un 50% de quota de pantalla del cinema en català. “El que ens preocupa més és el nombre d’espectadors”, sentencia Mascarell. Si la llei del 2010 establia que “en un màxim de cinc anys” s’havia d’aplicar “plenament l’obligació de distribuir el 50% de les còpies en català”, el nou projecte parla només de “la implantació progressiva de les obligacions en un màxim de 10 anys” i introdueix condicionants com “l’evolució del mercat d’exhibició cinematogràfica”. Segons Mascarell, la baixa quota de consum del cinema en català és, en part, conseqüència de la tendència a la baixa del mercat del cinema i la llei ha de preveure aquestes circumstàncies.
Sessions en lloc de còpies
La transició digital de les sales canvia els mecanismes de la llei
Quan l’antiga llei es va presentar, l’exhibició cinematogràfica encara era en bona part analògica, però a finals d’any l’exhibició cinematogràfica serà majoritàriament digital. Per això la nova llei modifica la redacció per parlar en termes de sessions i no de còpies, ja que ara serà possible que una mateixa còpia programi al dia sessions doblades o subtitulades en diferents llengües del mateix film. Tant les obligacions com les sancions fan ara referència a percentatges de sessions.
