La gran revelació que Cotlliure va regalar a Matisse

Cotlliure ha jugat un paper essencial en la pintura contemporània. L'estiu del 1905, el pintor Henri Matisse va fer una estada de tres mesos i mig a la localitat nord-catalana que ho va capgirar tot. Originari del nord de França, Matisse va acudir-hi amb la necessitat de superar l'impressionisme i, en concret, el puntillisme, tècnica que consisteix en separar els colors en punts individuals. Ho va aconseguir després de quedar captivat per la llum del Mediterrani, els colors de Cotlliure i els vincles que va establir-hi, especialment quan va fer tàndem amb el també pintor francès André Derain. La població va veure néixer així el fauvisme, un estil amb el color de protagonista que va contribuir a revolucionar la manera d'entendre l'art al segle XX: es va passar a pintar el que es pensava en comptes del que es veia.

Matisse (Le Cateau-Cambrésis, 1869 - Niça, 1954) va arribar a Cotlliure en tren el 16 de maig del 1905. Tenia 35 anys i va acudir-hi sol, però la família de la seva dona Amélie vivia a Perpinyà, i ella i els dos fills petits el van acompanyar durant l'estiu. Des de principis de juliol, també Derain. Segons Josefina Matamoros, que és directora i conservadora honorària del patrimoni dels museus de França, només arribar a Cotlliure "Matisse va quedar admirat per la bellesa del paisatge", que estava molt impregnat per la cultura catalana i una intensa activitat pescadora i vitícola. Va ser "com una revelació" per a Matisse, prossegueix Matamoros, per les barques de colors dels pescadors, les olors de les flors, com la ginesta, i el fàcil accés a les hortalisses, com les albergínies, que va acabar pintant.

El nou art sorgeix de l'intel·lecte

El color de les obres d'aquell estiu del 1905 va començar a ser directament el que emanava del tub de pintura, cosa que les va dotar de "molta més espontaneïtat", detalla Matamoros. El canvi, que va revolucionar l'art, va fer que els artistes deixessin de ser captius de reproduir fidelment el que veien, i la pintura de Matisse va passar a apropiar-se del paisatge d'una manera més conceptual, més intel·lectual i més subtil, intentant plasmar al llenç les seves emocions, reflexions i percepcions. "Des de llavors, l'art es pensa i després es fa", subratlla Matamoros. Per això, una platja pot reproduir-se amb la sorra vermella (com a La platja vermella, que Matisse va pintar al port d'Avall de Cotlliure), ja que les pautes que regien la pintura fins llavors es van esvair i l'artista es va trobar amb una llibertat total de pensament davant de l'obra. Donada la sorpresa que va generar aquella creació, Matisse va comentar que, en la realitat, la sorra era groga, i va provar d'esmenar-ho, però ja no hi va haver marxa enrere. "No quedava bé, i per això vaig tornar a posar el vermell", va expressar.

A la localitat nord-catalana, Matisse va pintar paisatges –port d'Avall, Voramar, la platja de Sant Vicenç...–, però també en van sortir retrats i obres de natura morta. De l'estada és La finestra oberta a Cotlliure, on l'interior i exterior es confonen en un mateix color. Aquest quadre ja anunciava un tipus de relació amb la pintura molt més conceptual i enfocada cap a les grans taques de color pur (rosa i verd), i pel mateix camí ja es va mostrar també Dona a la finestra. Hi ha altres quadres de múltiples racons de la localitat, com Vista de Cotlliure, on la llum cegadora del Mediterrani s'expressa en els colors totalment vius de les cases, muntanyes i cultius. Quan van fer tàndem amb Derain, van reproduir gairebé els mateixos llocs, però mai des del mateix angle, i poques vegades van treballar alhora. Ara bé, Matisse va insistir molt perquè Derain acudís a Cotlliure amb ell, ja que considerava que la seva presència seria vital per abordar la seva transformació artística, i així va ser. També es van retratar mútuament i, a més, mentre Matisse pintava La japonesa a la vora del mar, Derain els va immortalitzar amb el quadre Matisse pintant la senyora Matisse vestida de japonesa a la vora del mar.

En total, Matisse es va endur a París quinze llenços acabats, quaranta aquarel·les i prop de cent dibuixos. També hi ha altres obres que degué pintar directament a la tornada a la capital francesa malgrat estar vinculades a Cotlliure. De llavors és El port d'Avall, un quadre que representa la vida de pesca i viticultura del port d'Avall amb estil neoimpressionista, a manera d'una expressió naïf. Després d'aquesta pintura, va trencar definitivament amb el puntillisme i va abraçar de ple el fauvisme, amb quadres com L'alegria de viure, on el color és clarament el protagonista. Matisse va tornar alguns anys més a Cotlliure, però l'eclosió de la nova expressió artística ha pertangut per sempre més a aquell estiu del 1905 amb Derain.