'La gran mentira': venjança i decepcions amb Ian McKellen i Helen Mirren

MadridDirecció: Bill Condon. Guió: Jeffrey Hatcher a partir de la novel·la de Nicholas Searle. 109 minuts. Estats Units (2019). Amb Helen Mirren, Ian McKellen i Russell Tovey.

La gran mentira, el nou llargmetratge de Bill Condon (Mr. Holmes, Déus i monstres) parteix d’un bestseller amb pedigrí de Nicholas Searle sobre un estafador amb un passat tenebrós i té com a protagonistes dos dels millors actors veterans del món, Helen Mirren i Ian McKellen. Però la pel·lícula, en lloc d’oferir-nos un duel interpretatiu antològic, fa honor al seu títol i es transforma en un thriller sense nervi en què el primer estafat és l’espectador. La sensació arriba ben aviat perquè, si bé el film comença amb un pròleg que posa en escena el moment en què el Roy i la Betty es coneixen xatejant en una web de cites –amb un muntatge en paral·lel poc enginyós que subratlla les petites mentides que ens diem quan volem agradar–, l'aposta per una estructura desigual que dona més importància al Roy ens avisa sense contemplacions de com acabarà tot plegat. Cap perícia, doncs, a l'hora d’adaptar el misteri de la novel·la original a la pantalla gran –un misteri, d’altra banda, que es complica fins a portar-nos als anys de postguerra a Europa–, i gens de carisma pel que fa als actors protagonistes, que desfilen pel llargmetratge sense geni interpretatiu. La gran mentira hauria de ser un film sobre una estafa i una venjança, però el resultat és arbitrari i mandrós. Dos adjectius absolutament prohibits en l’univers del noir i del thriller.