La gran apuesta

La gran apuesta necessita (gairebé exigeix) que els espectadors comparteixin molta informació amb ella per arribar a entendre-la. Per això esquitxa el seu metratge amb petites píndoles didàctiques i enginyoses que expliquen breument conceptes de macroeconomia, tripijocs bancaris o estratègies borsàries. S’agraeix aquest esforç per no deixar-nos a les fosques, però aquestes capsuletes d’informació acaben sent una mica paternalistes i, al final, tampoc ajuden gaire a entendre la trama. És com si La gran apuesta fos conscient de la seva condició de film enrevessat i es volgués justificar. Però no n’hi ha prou d’encarregar la feina a un director de comèdia perquè intenti fer una pel·li entretinguda, ni tampoc amb un gran càsting (tots estan sobreactuadíssims). La gran apuesta és un film sobre els quatre visionaris que es van adonar que petaria la bombolla bancària, que, com que en cap moment s’entén del tot com arriben a aquestes conclusions, es fa difícil que se’ns apareguin davant dels ulls com uns herois (i molt menys com a Robin Hoods antisistema). |