Els Goya del gegant, la nena i la llibretera

BarcelonaLa gran sensació del cinema del 2017 no podia faltar a la cita dels Goya. Estiu 1993, de Carla Simón, va fer ahir realitat els pronòstics en aconseguir vuit nominacions als premis Goya, que es lliuraran el dissabte 3 de febrer a Madrid. Com Tarde para la ira l’any passat, el film d’un director debutant es perfila com a favorit de la gran festa del cinema espanyol. El seu triomf als Goya seria la conclusió lògica d’un any d’èxits que va començar a la Berlinale (millor opera prima ) i el Festival de Màlaga (Bisnaga d’Or) i que de moment ja ha situat la pel·lícula en la cursa dels Oscars.

Però el delicat retrat de la pèrdua que fa Estiu 1993, inspirat en la pròpia infantesa de Simón, no estarà sol en la lluita pel Goya. La faula de Jon Garaño i Aitor Arregi, Handia, que protagonitza un gegant basc del segle XIX, la supera amb tretze nominacions, i el drama d’Isabel Coixet sobre una coratjosa llibretera a l’Anglaterra rural dels 50, La llibreria, que adapta una novel·la de Penelope Fitzgerald, n’obté dotze. Curiosament, les tres pel·lícules més ben posicionades per proclamar-se guanyadores als Goya no parlen castellà: Estiu 1993 està rodada en català, La llibreria en anglès i Handia en euskera. Una pluralitat lingüística refrescant en el context d’uns premis d’àmbit estatal. “No ens hauria d’estranyar, és normalitzar la realitat”, assenyalava ahir Simón.

Més diversitat de gènere

També és ressenyable que, després del domini masculí de l’any passat, dos dels aspirants a millor pel·lícula d’aquest any estiguin dirigits per dones. El quintet de la categoria reina el completen El autor, que adapta un relat de Javier Cercas, i Verónica, un film d’un gènere tan poc habitual dels premis cinematogràfics com el terror. La diversitat és la norma d’una edició en què la comèdia sobrenatural Abracadabra de Pablo Berger també suma vuit nominacions, i el musical La llamada, cinc.

Amb els números a la mà, Handia hauria de ser la gran rival d’ Estiu 1993 als Goya. És la primera vegada, a més, que un film parlat en euskera lidera les nominacions dels premis. Però en les tretze nominacions del film hi abunden les categories tècniques -la caracterització del gegant protagonista és memorable-, i la sensació és que el classicisme de La llibreria pot fer molt més mal a les possibilitats d’ Estiu 1993. És significatiu, a més, que estiguin nominats tant Emily Mortimer com Bill Nighy, els dos protagonistes del film de Coixet. Els acadèmics espanyols no acostumen a destacar per la seva generositat amb els intèrprets estrangers. Es preveu, per tant, un duel català i femení als Goya: el dramatisme literari de la veterana Coixet contra l’emotiu naturalisme de la nouvinguda Simón.

De la Torre, quart doblet

L’anècdota de l’apartat interpretatiu és que Antonio de la Torre aconsegueix per quarta vegada la doble nominació com a actor protagonista i de repartiment. L’actor malagueny de 49 anys ja ha obtingut 11 nominacions, però només ha guanyat una estatueta, la del 2007 per AzulOscuroCasiNegro. Javier Bardem i Penélope Cruz també incrementen la seva col·lecció de nominacions -nou i deu, respectivament- pels seus papers a Loving Pablo, i Maribel Verdú, la Meryl Streep espanyola, manté el seu rècord sumant l’onzena nominació per Abracadabra.

Bruna Cusí, que als Gaudí és candidata com a actriu secundària -les nominacions s’anunciaran el 28 de desembre-, està nominada als Goya com a actriu revelació per Estiu 1993. El seu company al film, David Verdaguer, que ahir va presentar l’anunci de les nominacions juntament amb Bárbara Lennie, opta al Goya com a actor de repartiment. El repartiment d’ Incerta glòria, en canvi, no ha pescat cap nominació: Núria Prims i Oriol Pla s’hauran d’esperar als Gaudí. També la petita Laia Artigas: des del 2012 l’Acadèmia del Cinema Español no permet nominar els menors de 16 anys.

El cinema català també estarà representat als Goya a través dels films animats Tadeu Jones 2 i Deep i els curts Extraños en la carretera, de Carlos Solano, i el multipremiat Los desheredados, de Laura Ferrés, estranyament nominat en la categoria documental tot i retratar amb estratègies de ficció el dia a dia del seu pare, conductor d’autocars. I entre els nominats a curt animat també hi ha el mallorquí Woody on Woody, un peculiar homenatge a l’univers creatiu de Woody Allen.

Els grans oblidats

Amb una sola nominació a millor guió adaptat, Incerta glòria és la gran damnificada de l’èxit d’ Estiu 1993. També s’ha de sentir decebut Álex de la Iglesia, que ha vist pràcticament ignorades les dues pel·lícules que ha dirigit aquest any, El bar i Perfectos desconocidos. I sobta l’oblit absolut de Los del túnel i Fe de etarras, dues comèdies de culte entre la crítica.

Però el retret més gran que se li pot fer a l’Acadèmia del Cine Espanyol és potser l’absència del cinema independent entre els films nominats. No han passat el filtre dels acadèmics el debut d’Elena Martín, Júlia ist, la comèdia excèntrica Algo muy gordo de Carlo Padial ni el “ western metafísic” Mimosas del gallec Oliver Laxe. Tampoc ha rascat cap nominació Tierra firme, el nou treball de Carlos Marques-Marcet després de 10.000 km. En un any sense els noms de sempre, sense Almodóvar, Amenábar, Urbizu ni Truebas, els Goya tenien l’obligació d’obrir camí a les noves generacions de cineastes. Tanmateix, els acadèmics han concentrat el suport al relleu generacional en només dos títols: Estiu 1993 i La llamada.