El Goya crema amb ‘Incendios’

BarcelonaOriol Broggi va donar a l’obra Incendis,de Wajdi Mouawad, un to d’urgència, com si els intèrprets fossin ells mateixos víctimes de la tragèdia i comencessin a compartir-la amb el públic al primer lloc que els fos possible, per tornar la dignitat a unes ànimes socarrades per la guerra. Aquesta urgència es va fer més explícita al Teatre Romea que a l’escenari inicial de la Biblioteca de Catalunya. Com que van canviar la disposició de l’escenari i el van omplir de terra, semblava que es comencés a representar l’obra en un teatre bombardejat. És inoblidable la implicació de la companyia, capitanejada per Clara Segura, Julio Manrique i Màrcia Cisteró. També ho és la dels intèrprets d’Incendios, la versió en castellà dirigida per Mario Gas que es pot veure al Teatre Goya fins al 26 de novembre, amb Núria Espert, Laia Marull i Lucía Barrado al capdavant. Fa molt temps que aquestes actrius conviuen amb els seus personatges. Incendios es va estrenar al Teatro de la Abadía el 2016 i, després d’un èxit aclaparador a Madrid durant dues temporades, arriba a Barcelona després de fer gira arreu de l’Estat.

A més de poder veure en escena dues actrius consagrades com Núria Espert i Laia Marull, el públic d’ Incendios podrà gaudir d’un dels primers grans papers de Lucía Barrado, que va ser tot un descobriment quan l’obra es va estrenar el 2016. I la resta d’intèrprets estan al mateix nivell: Ramón Barea, Candela Serrat (que va agafar el relleu de Carlota Olcina), Álex García, Alberto Iglesias i Germán Torres, que substitueix Edu Soto.

“Ells van tenir molt d’èxit perquè eren tots boníssims, nosaltres també en tindrem molt perquè també som boníssims”, afirma Núria Espert sobre la comparació inevitable entre el muntatge de Broggi i el de Gas. Les flames d’ Incendios són tan assoladores com les del muntatge de Broggi, però el seu foc crema amb una intensitat molt diferent. Una diferència cabdal és que Incendios és més coral i els actors no fan tants papers com al muntatge de Broggi, on Clara Segura i Julio Manrique feien una feina titànica. En el muntatge de Gas també hi ha actors que fan més d’un paper, però les diferents edats de la protagonista no estan interpretades per una sola actriu, sinó per dues: Laia Marull i Núria Espert. “És una obra bellíssima i complexa”, que entra en l’espectador “per via intravenosa”, va dir Gas quan va estrenar Incendios el 2016. Ara també afirma que és un viatge iniciàtic i un crit a favor del coneixement i la reconciliació. Pel que fa a la seva posada en escena, diu que és un homenatge a la que havia fet Mouawad de la seva pròpia obra, que es va poder veure a Madrid la tardor de l’any 2010, a la nau del Matadero del Teatro Español.

Un escenari pràcticament buit

El combustible escènic d’ Incendios és als antípodes del muntatge de Broggi. Mentre que Clara Segura i Julio Manrique deambulaven per uns llocs que semblaven estar escalfats en tot moment per un sol inclement, Mario Gas ha fet una posada en escena extremadament despullada: en un escenari negre, obra del canadenc Carl Fillion, els canvis d’espai estan marcats amb els elements mínims i algunes projeccions, amb l’objectiu que l’obra “arribi directament a l’espectador” i amb l’afany d’explicar la història d’una manera “senzilla”, “coherent” i “potent”. Per aconseguir un muntatge “el màxim d’auster possible”, Gas subratlla que ha prescindit de qualsevol element “superficial”.

La història d’ Incendios és terrible: una dona anomenada Nawal Marwan (Laia Marull i Núria Espert), amb un passat marcat pels estralls de la guerra, passa els últims cinc anys de la seva vida reclosa en un silenci profund, i deixa en testament als seus fills bessons, la Jeanne (Candela Serrat) i el Simon (Álex García), l’encàrrec de buscar el seu pare, que creien que havia mort, i un germà que fins aleshores no sabien que tenien. La recerca dels personatges és un relat cru, i també impregnat de poesia, sobre la guerra del Líban que es pot fer extensible a totes les guerres. Incendios també es pot veure com una reflexió sobre com els traumes bèl·lics es van transmetent d’una generació a una altra si les víctimes no els poden elaborar. Per a Mario Gas, Incendios és un text “guaridor” que desemboca en una “una catarsi grega”. “Ens diu que el dolor es pot curar, i si sortim del teatre amb aquest missatge, ja és molt”, conclou el director.

Actrius sobre el foc

NÚRIA ESPERT

“Fins i tot les paraules més gruixudes tenen valor”

El repte de Núria Espert a Incendios és inversament proporcional a la seva presència damunt l’escenari. Completa el recorregut vital de Nawal Marwan que comença Laia Marull, i ha de sortir en escena en un moment crític de la història, sobretot en la recta final. “Surto quan ja s’ha produït un clímax emocional tan alt que entrar en l’obra és molt difícil”, diu Espert. També ho són, i molt, alguns fragments del seu text, perquè expliquen uns fets molt dolorosos. “El text és absolutament extraordinari, i cada paraula, fins i tot les més gruixudes, estan carregades de valor”, subratlla. Nawal Marwan és una dona devorada pels traumes que li va provocar la guerra. “Cada funció és única, perquè ella no ha parlat abans i jo cada nit he de parlar com si ho fes per primera vegada”, diu Espert.

LUCÍA BARRADO

“És una obra que no admet mitges tintes”

La Sauda és la gran amiga i camarada de la Nawal i el seu contrapunt: representa la radicalització, en comptes de la lluminositat que emana de l’altra dona. “La Sauda em va agafar pels budells d’una manera que encara no puc explicar”, diu Lucía Barrado, que va haver d’aprendre a “buscar llum dins la foscor” per construir el personatge. L’actriu va descobrir l’obra amb el muntatge del mateix Mouawad a Madrid -“l’experiència em va deixar francament impactada”, afirma- i va quedar de pedra quan Mario Gas li va dir que volia fer-li una prova per al personatge. “Vaig tornar al text, perquè en recordava la història però no la literalitat, i vaig abordar el personatge des d’una autèntica entrega”, recorda. Aquesta entrega la fa extensiva a tots els personatges: “És una obra que no admet mitges tintes”.

LAIA MARULL

“La companyia no ens relaxem en cap funció”

“Si Núria Espert t’acaba un personatge, ja tens la cirereta del pastís”, diu Laia Marull, que torna a fer un gran paper a les ordres de Mario Gas, anys després de la Lulú que van fer plegats al TNC el 2001. Al marge de la contundència i la poesia del text de Mouawad, el talent i l’ofici, Laia Marull, que va quedar “molt impactada” pel muntatge de Broggi, ha teixit una constel·lació de referents associats al seu personatge. “Quan treballava l’obra trobava referents com la Guerra Civil i la situació dels refugiats, i ara mateix també en el conflicte que s’està mastegant aquí. Et donen claus on agafar-te”. A més del seu paper, també destaca la implicació de tota la companyia des que l’obra es va estrenar: “No ens relaxem en cap funció, comença l’obra i tots ens posem a fer-la al màxim. Aquí tots som els protagonistes”.

CANDELA SERRAT

“La vida de la Jeanne es basa a resoldre problemes”

El personatge que Candela Serrat interpreta a Incendios, la Jeanne, és una professora universitària de matemàtiques. En contraposició al cap fred que reclama la seva feina, les circumstàncies fan saltar pels aires els fonaments de la seva existència. “Encara que ella sembla més freda, el fet que sigui professora de matemàtiques ajuda a entendre per què entre els dos germans és ella qui es tira primer a l’aventura, perquè la seva vida es basa a resoldre problemes, necessita investigar i trobar respostes”, diu Serrat, que va substituir Carlota Olcina abans de començar la segona temporada de l’obra a Madrid. Va ser un repte, perquè va tenir menys temps per preparar el personatge. “Has d’entrar i agafar el que hi ha. I al llarg de les funcions vaig anar portant el personatge al meu terreny”, explica Candela Serrat.