Memòria històrica

El Govern vol situar el Memorial Democràtic a la comissaria de Via Laietana

La consellera de Justícia es compromet a impulsar la nova llei de memòria democràtica

La consellera Lourdes Ciuró a la comissió de Justícia del Parlament en una imatge cedida pel departament

BarcelonaLa consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, ha anunciat aquest dilluns a la comissió de justícia del Parlament que el seu departament treballa per impulsar la nova llei de memòria democràtica catalana. Aquesta llei fa mesos que ja està redactada, però no es va poder presentar la legislatura passada i la conselleria de Justícia ha assegurat que s'està revisant. La nova llei de memòria democràtica preveia, entre altres coses, sancionar les manifestacions o exhibicions de representants públics i funcionaris de l'administració de la comunitat autònoma que enalteixin o facin apologia del cop militar del 1936, la Guerra Civil i la dictadura; realitzar actes en espais públics que comportin descrèdit, menyspreu o humiliació de les víctimes de la Guerra Civil o la dictadura o dels seus familiars, o enaltir el franquisme a l'espai públic. Les sancions seran més dures en el cas d'incomplir la resolució que ordena la retirada de simbologia franquista o la destrucció de fosses. D'altra banda, també preveu evitar actes públics d'humiliació a les víctimes del franquisme o de la Guerra Civil i d'enaltiment al franquisme.

Ciuró també ha insistit en la idea de traslladar el Memorial Democràtic –que ara és al Raval de Barcelona– a un lloc "central i emblemàtic de Catalunya", situant-lo a l'edifici de la Via Laietana que actualment acull la Prefectura de Policia de Barcelona, sempre que l'Estat el cedeixi. Fa força temps que entitats i l'Ajuntament de Barcelona demanen destinar la comissaria, que és propietat del ministeri d'Interior, a temes de memòria, però la negativa del govern espanyol sempre ha sigut rotunda. La policia no se'n mourà malgrat que hi ha una proposició no de llei aprovada pel Congrés de Diputats l’1 de juny del 2017, amb els vots de tots els grups exceptue el PP, per convertir la comissaria en "un museu-centre memorial, documental i arxivístic de la repressió franquista".

Des de l'oposició, tant el PSC com En Comú Podem han estès la mà a Ciuró per impulsar la nova llei, que ha generat la indignació dels diputats del PP, Cs i Vox que formen part de la comissió de justícia. Qui més s'ha regirat a la cadira mentre parlava Ciuró ha sigut el representant de Vox, Sergio Macián, que ha acusat el Govern de voler "dividir els catalans entre bons i dolents". El president de la comissió, Jordi Orobitg (JxCat), ha fet rectificar Macián després que aquest hagi insinuat que els feixistes eren els representants d'ERC i JxCat. "El feixisme és la utilització de la violència per imposar idees. Els que tallen carreteres, cremen ciutats i assetgen jutges són en aquella bancada d'allà", ha dit el diputat de la formació ultra en referència al lloc que ocupaven els diputats de Junts i ERC a la comissió. Arran de l'advertiment d'Orobitg, Macián ha retirat el comentari.

"Tot a punt" per retirar el monument a la Batalla de l'Ebre

Ciuró s'ha compromès a continuar treballant amb les entitats per posar fi a la simbologia franquista i ha lamentat que la retirada del monument a la Batalla de l'Ebre de Tortosa estigui temporalment aturada per ordre judicial. El Govern tenia previst enllestir-la el 18 de juliol, just per l'aniversari de l'inici de la Guerra Civil, però una jutge ha paralitzat provisionalment les obres perquè el Col·lectiu per la Reinterpretació del Monument a la Batalla de l'Ebre (Corembre) hi va presentar un recurs, al·legant irregularitats.

La consellera de Justícia ha assegurat que ho tenen "tot a punt" per començar les obres quan la Justícia resolgui la qüestió. Ciuró confia que el jutjat els acabarà donant "la raó" i espera que es puguin portar a terme seguint el calendari que tenia previst el Govern.

stats