El govern espanyol no permet l'entrada de manifestants al Pazo de Meirás

Unes 1.500 persones s'han concentrat avui dissabte a l'entorn del Pazo de Meirás per reclamar que l'edifici, que va servir de casa d'estiueig de Franco i la seva família, i que ara forma part del patrimoni públic, sigui un lloc de memòria per als qui van combatre la dictadura i van patir la repressió franquista. L'objectiu dels convocants, les plataformes Defende Meirás i Iniciativa Galega pola Memoria, amb el suport de 70 entitats i partits polítics, entre ells BNG i Podemos Galicia, era entrar als jardins del Pazo de Meirás i llegir un manifest, però no ha sigut possible.

La subdelegació del Govern a la Corunya els ha denegat el permís. "Des de l'última manifestació, hi ha coses que han canviat de manera significativa. El pazo és ara patrimoni de l'Estat. El que no ha canviat és el costat del mur on ens hem de manifestar", ha dit l'historiador Carlos Babío, portaveu d'Iniciativa Galega pola Memoria. "Continuem sense poder entrar al pazo. L'Estat espanyol no ens ho permet. En una democràcia normal, les portes de Meirás estarien obertes", ha afegit.

Els manifestants volien instal·lar als jardins una pancarta en què es llegia: "O Pazo para o pobo e a memoria", en record de tots els que van patir l'espoli del dictador –molts gallecs de Sada, el municipi on hi ha el Pazo de Meirás, van perdre les seves cases i les seves terres a mesura que el dictador ampliava la seva casa d'estiueig– i la seva repressió.

Els Franco van entregar les claus del Pazo de Meirás el 10 de desembre, però encara hi ha molts litigis oberts. Els nets del dictador han reclamat retirar-ne béns, antiguitats i objectes d'art, però de moment no ho han pogut fer, ja que l'Estat vol fer un inventari per decidir què pertany al patrimoni estatal. L'altre tema que s'està discutint als jutjats és si s'ha d'indemnitzar o no els nets del dictador. L'Audiència Provincial de la Corunya va confirmar que Meirás és propietat de l'Estat, però també va reconèixer el dret dels nets de Franco a rebre una indemnització. Tampoc se sap del cert si finalment el Pazo de Meirás serà un lloc de memòria de la repressió. El govern espanyol no vol que s'oblidi la dictadura i la Xunta vol retre homenatge a Pardo Bazán.