"El govern espanyol actual no té cap prioritat anti-Màfia"
L'any 2006 el periodista Roberto Saviano (Nàpols, 1979) va destapar la caixa dels trons amb la publicació de Gomorra . L'extens reportatge mostrava amb pèls i senyals els tentacles llargs, poderosos i omnipresents de la Màfia: aquest acte valent i temerari li va suposar convertir-se en qüestió de mesos en autor supervendes i objectiu prioritari d'aquells a qui havia denunciat. Saviano viu perseguit des de llavors, però l'amenaça constant no li ha impedit seguir divulgant els punts més foscos de la societat italiana, connectats d'una manera gens circumstancial a l'espanyola i a la catalana. El seu últim llibre, Escapa't amb mi (Empúries/Anagrama, 2011), neix a partir dels nou monòlegs que va escriure el 2010 per a la RAI, un programa que van veure milions d'espectadors i que va acabar boicotejat per la mateixa directiva que l'havia col·locat a la graella.
"Aquests textos tenen una estructura molt narrativa: la història que les motiva és molt important", explicava Saviano a la llibreria La Central de Barcelona, plena a vessar, protegit per dos guàrdies de mirada implacable i braços demolidors. "Un d'aquests textos el dedico a la venda de vots. Al meu país un escó costa 60.000 euros, un vot a les eleccions generals entre 50 i 100 euros; el vot menys cotitzat és el de les eleccions europees, que no supera els 15 euros". Mentre parlava, Saviano defugia la mirada dels assistents, però en cap moment van tremolar les seves paraules. "Maurizio Prestieri, un boss de la Camorra, es passejava per les residències i pels hospitals de Nàpols convencent la part més feble dels votants a base de diners, dolços i somriures. La democràcia s'espatlla, si votem algú perquè ens dóna alguna cosa a canvi".
Saviano va repassar "els vincles estructurals amb la Màfia de figures fonamentals de Força Itàlia", el partit fundat per Silvio Berlusconi l'any 1994, però no va voler equiparar les victòries del Cavaliereamb el frau electoral. "Itàlia és un país dividit. L'absència d'idees reformistes i la incapacitat per trobar nous camins han ajudat Berlusconi. I estic convençut que la seva estratègia comunicativa no era gens casual. Quan en una cimera europea aixecava la mà i feia banyes, el gest només inquietava la gent culta. El poble ras era ben feliç de reconeixe's en aquestes idioteses. La divisa berlusconiana era vai bene così -ja està bé així-: la manca de superació va posar-li molts italians a favor", va dir Saviano.
Barcelona i la cocaïna
Després d'una primera part dedicada al seu país, Saviano va virar cap a Barcelona, que considera "ciutat bessona de Nàpols". "Barcelona és un punt d'inversió important pel que fa a la compravenda de cocaïna. Un dels grans problemes és que hi ha pocs controls i els mecanismes per evitar la justícia són fàcils -va assegurar-. Aquí només es pringa si hi ha delicte de sang: si no et salves". Per a Saviano és indispensable endurir la legislació i assumir que la Màfia també és un problema intrínsecament espanyol. "Quan hi ha detencions es posa èmfasi en la nacionalitat dels detinguts, mai no s'assumeix que l'activitat mafiosa pugui tenir una vinculació amb el país. A Nàpols es va parlar durant anys de la costa espanyola com la costa nostra ". Saviano va recordar també que encara no fa una dècada que un dels dos grups mafiosos napolitans més importants es coneixia com i spagnoli (els espanyols). "La meva propera batalla és aconseguir que a Europa es tiri endavant una jurisprudència contra la Màfia", va prometre poc després d'advertir que la poca disposició per combatre el crim organitzat arriba fins a la màxima instància executiva: "El govern espanyol actual no té cap prioritat anti-Màfia".
L'autor de Gomorra va explicar la llegenda sobre la fundació de la Màfia, que arrenca d'Espanya: "Es diu que tres cavallers espanyols de Toledo, després de matar l'home que havia violat i assassinat la seva germana, van fugir a Sicília per escapar de la llei. Es van passar vint anys escrivint els codis d'honor abans d'instal·lar-se en tres punts diferents d'Itàlia: un es va quedar a Sicília, l'altre va marxar a Calàbria i el tercer va anar-se'n a Campània". D'aquí van créixer les tres branques principals de la màfia italiana: la Cosa Nostra, la 'Ndrangheta i la Camorra. "Encara que es parli d'uns codis d'honor, el més important és matar i assumir que un cop entres a la Màfia o bé acabaràs a la presó o bé et pelaran, i qui ho farà serà, segurament, el teu millor home".
Convençut que "fa falta poca cosa per fer trontollar els poders", Saviano vol seguir lluitant sense oblidar les següents paraules de Vassili Grossman: "No crec en el bé, sinó en la bondat".
