El gòspel del Grec també va ser una festa llatina

Si a Barcelona hi ha una escena més o menys potent de música gòspel, sembla que bona part es trobava entre el públic del concert d’aquest dimarts al Teatre Grec. No només per les samarretes de diverses corals que poblaven la platea o els enèrgics aplaudiments als cantants locals -Barcelona Gospel Messengers, segons classificats al programa Oh happy day -, sinó també per l’àmplia complicitat entre l’escenari i l’assistència. Una sinergia que es notava en els parlaments de Ramon Escalé, el director de l’espectacle, i quan tocava cantar i ballar les cançons més populars que interpretava la London Community Gospel Choir.

La idea era aquesta: fusionar els cants espirituals de la coral britànica amb els sons llatins de la Barcelona Big Latin Band. És a dir, dotar de salsa, música cubana i txa-txa-txa els cants a Jesús, Déu i altres divinitats. La majoria de cançons adaptades per a concerts com aquest ( It’s not magic o Happy hour people, totes dues passades per un filtre txa-txa-txa) tenien la mateixa autoria: Bazil Meade, el carismàtic director de la London Community Gospel Choir, que ahir va estar intercalant la veu solista amb el piano.

Els moments més celebrats pels cantants amateurs de la graderia van ser els clàssics del gènere, com Let me wait, amb el públic jugant amb els flaixos dels telèfons, o la final Speak to me, ja amb tota la concurrència dreta i movent-se pràcticament a la vegada.

La música religiosa més pop també va donar el seu moment als ateus militants, amb la cubana Cuchara, cucharita, cucharón, un final ideal per tancar i que va satisfer especialistes i nouvinguts, ja que no és gaire habitual tenir a Catalunya grups d’aquest nivell acompanyats d’una coral local. Una nova demostració que l’experimentació, sempre que un dels ingredients és la música llatina, acostuma a sortir bé.