‘Godzilla vs. Kong’: a favor dels monstres gegants, contra les corporacions
La trobada dels dos monstres icònics esdevé un vistós 'blockbuster' llastat pels tòpics i els convencionalismes de guió
‘Godzilla vs. Kong’
(3 estrelles)
Direcció: Adam Wingard. Guió: Eric Pearson i Max Borenstein. 113 min. Estats Units i Austràlia (2021). Amb Alexander Skarsgård, Millie Bobby Brown i Rebecca Hall. Estrena als cinemes
L’espectacular imatgeria de Godzilla vs. Kong arriba un xic degradada per uns tòpics (secundaris còmics, joves trapelles, diàlegs obvis) i unes dreceres de guió (¿abocar líquids sobre un ordinador per superar la ciberseguretat?) que recorden el Roland Emmerich (Independence Day) més mandrós. No és nou: quan l’estimulant però divisiu Godzilla estrenat el 2014 va derivar en un univers multipel·lícula van començar a proliferar les conspiracions i els malvats de còmic. Si uns ecoterroristes propulsaven Godzilla: rey de los monstruos, ara és el torn d'una corporació maligna (valgui la redundància). Entre tants complots esbojarrats, l’aparició d’un personatge conspiranoic podria considerar-se autoparòdica, perquè l’objectiu dels dolents costa tant d’entendre com el pla de negoci de la multinacional genocida de la saga Resident evil.
Som davant d’una obra replegada en la seva lògica interna, amb una connexió mínima amb la realitat, centrada (eficaçment?) en l’acció aclaparadora. Però és fàcil enyorar l’aire aventurer de Kong: L'illa Calavera o fins i tot el sensacionalista alè apocalíptic de Godzilla: rei dels monstres. Difícilment es podrà veure Godzilla vs. Kong com un clímax arravatador pe coronar la saga. Sembla una cita lleument frustrant, agradable però no memorable, que conclou amb un curiós ambient enrarit: el d’una trobada entre dues persones (o monstres gegants) que no saben si tornaran a veure’s ni descarten fer-ho.
