El festival barceloní celebrarà l’any que ve el 20è aniversari amb una edició a Los Angeles
Xavier Cervantes
i Xavier Cervantes
5 min
BarcelonaCom va dir Nathy Peluso a l’escenari Pull&Bear, “¿Vinieron a gozar? Pues vamos a darle ”. Efectivament, ahir va ser una jornada per disfrutar, entre altres coses, amb Rosalía, contenta de poder mostrar a casa l’espectacle basat en El mal querer : “És un honor ser aquí”, va dir. Un any després del concert al Sónar, la de Sant Esteve Sesrovires ha tornat a Barcelona convertida en una superestrella. I el seu xou a l’escenari Pull&Bear va estar a l’altura de les expectatives amb una escenografia minimalista en què el ball ocupa un lloc central però el pes el porta la música.
Rosalía va començar mirant al públic, somrient i dient “Barcelona” per introduir Pienso en tu mirá, paraules majors per obrir un repertori que sacrifica l’ordre conceptual del disc perquè el concert tingui una dinàmica més fluida. La sorpresa, o potser no tant, va ser l’aparició de James Blake per cantar a duo Barefoot in the park. Quan va pronunciar el nom del músic britànic, la reacció de la gent va ser exultant. Ja tenia l’esplanada rendida, tant el públic d’aquí com l’internacional.
Cargando
No hay anuncios
De madrugá va obrir el tram en què el flamenc va ser més transparent, amb una impressionant interpretació de Catalina i la referència enllaunada a Las Grecas. I amb Que no salga la luna va convidar Mórdor a ballar per bulerías. Insòlit fins ara, com tantes coses amb una Rosalía que demana atenció i paciència, i que a canvi recompensa el públic de festivals amb un crescendo ballable que va de la rumbera Di mi nombre a la festa de trap i flamenc de Santería i al deliri reggaetoner de Con altura (amb El Guincho fent de J Balvin), pòrtic d’un final entregat al gaudi amb Aute cuture i a l’èxtasi amb Malamente, la cançó amb què va acabar una hora de poder i glòria.
Abans de Rosalía, Nathy Peluso i Kali Uchis ja havien assenyalat que seria un dissabte diferent. Peluso, impossible d’inscriure en una única estètica musical, tan aviat va ser una estripadíssima vocalista de jazz (i jazz-rock) i una cantant de funk psicodèlic com va lligar el Bang, bang de Cher i Nancy Sinatra amb hip-hop i fins i tot va invocar els ritmes llatins tradicionals. A estones, tant cop de volant trencava el ritme d’un concert que, això sí, va confirmar el carisma de Peluso, “l’assassina del mambo”. I qui té carisma a dojo és Kali Uchis, que va aparèixer a l’escenari Seat enfilada en una mena de podi com una superheroïna del soul urbà i que va oferir una impactant sessió de R&B elàstic i sensual. Durant el seu concert es va produir un curiós fenomen: molt públic seguia Uchis mirant les pantalles de l’escenari de l’altre extrem de l’esplanada. Esperaven Rosalía.
Cargando
No hay anuncios
Canvi estilístic avalat
El públic ha avalat el canvi estilístic del Primavera Sound, i les tres jornades de pagament al Parc del Fòrum es tancaran amb 176.000 assistents, només tres mil menys que el 2018, segons les dades facilitades pel festival. L’assistència per dies ha sigut la següent: 53.000 persones dijous (el 2018 en van ser 58.000), 60.000 divendres (1.000 més que l’any passat) i 63.000 dissabte (mil més que el 2018).
Cargando
No hay anuncios
El gir estilístic ja l’havia validat el públic els últims dos anys, quan el festival va començar a treballar per diversificar tant el cartell com els assistents. Com diu un dels codirectors del Primavera Sound, Gabi Ruiz, “el timó ja anava en aquesta direcció”. El que ha passat en aquesta dinovena edició és que el pop mainstream i diferents manifestacions d’allò que s’anomena urban han ocupat els llocs de preferència en els escenaris principals. Ahir, per exemple, va haver-hi una seqüència de concerts inimaginable fa un any: Nathy Peluso, Kali Uchis, Rosalía, Solange, J Balvin i James Blake. Cadascun, per separat (potser menys Balvin), podien haver estat en el cartell del Primavera Sound, però és significatiu que els programessin consecutivament en els escenaris amb més aforament. Per cert, tots projectes de solistes; cap grup ahir a l’esplanada.
L’encert de l’equip de programació és evident, perquè artistes com Carly Rae Jepsen, Miley Cyrus i Rosalía eixamplen la base d’un festival que a més va saber llegir el poder de Janelle Monáe, i que manté la cura per projectes especials a la resta d’escenaris. L’èxit de públic de divendres i de dissabte ho corrobora, i alhora deixa en evidència les apostes com a caps de cartell de dijous. Interpol segurament no interessa prou al públic de Miley Cyrus o Rosalía per justificar l’adquisició d’un abonament de tres dies.
Cargando
No hay anuncios
Camí de Califòrnia amb Live Nation
Camí de Califòrnia amb Live Nation
Cargando
No hay anuncios
Ajustar el dijous al nou relat del festival és un dels reptes. I és perfectament assolible per a un festival que afronta la vintena edició amb prou solidesa per liderar el canvi de paradigma en els festivals de gran format, i més ara que fa el salt als Estats Units. Els dies 19 i 20 de setembre del 2020 hi haurà un Primavera Sound a Los Angeles. D’aquesta manera el festival barceloní, que ja fa temps que té una cita a Porto, fa un salt en la seva expansió internacional. “La intenció és que sigui un projecte estable”, explica Gabi Ruiz.
La tria de Los Angeles respon a diverses raons. “És una ciutat que m’encanta, és una ciutat molt llatina, té mar i una activitat musical impressionant. Té molt a veure amb Barcelona. La gent és molt oberta i escola molta música diferent. A més, tota la indústria [musical] és allí, i si volíem fer alguna cosa als Estats Units havíem de començar per Los Angeles”, explica Ruiz, que considera aquest pas com una manera de “capgirar la pel·lícula Bienvenido Mr. Marshall”.
Cargando
No hay anuncios
El desembarcament als Estats Units és fruit tant de la voluntat del festival com del suport rebut per The Yucaipa Companies, el fons d’inversió de Ron Burkle que l’any passat va entrar en l’accionariat del Primavera Sound. Es tractava, diu Ruiz, de “tenir socis amb múscul, no només financer, sinó també d’influència per poder arribar a llocs on era difícil entrar”. A Califòrnia el festival competirà amb gegants com el Coachella. “Ja vam néixer amb competència”, afegeix Ruiz. En l'operació també hi participa com a coproductor Live Nation, un dels gegants de la indústria musical. Ho confirma el vicepresident sènior de Live Nation, Brian Smith: "Estem encantats de treballar amb l'equip barceloní del Primavera Sound per portar-lo a Los Angeles l'any que ve".
Les 63.000 persones que dissabte van anar als concerts del Primavera Sound al Parc del Fòrum representen el rècord d’assistència a una jornada del festival barceloní.
Les tres jornades de pagament del festival al Fòrum han aplegat 176.000 assistents (tres mil menys que el 2018): 53.000 dijous, 60.000 divendres i 63.000 dissabte.
L’any que ve el Primavera Sound celebrarà el vintè aniversari. L’edició barcelonina serà del 4 al 6 de juny. I la primera a Los Angeles, els dies 19 i 20 de setembre.