Els Globus d’Or li atorguen la ‘green card’ a ‘Roma’

BarcelonaEn una temporada de premis tan oberta i disputada, els Globus d’Or celebrats diumenge al Beverly Hilton Hotel de Los Angeles van ignorar els guanyadors previsibles i van optar per premiar com a millor drama el biopic musical Bohemian rhapsody. Va ser una gala sense història ni grans moments, que va desafinar de valent en la nota final premiant una pel·lícula menor que també es va endur el premi al millor actor protagonista per a Rami Malek, i escombrant del palmarès Ha nacido una estrella, que s’ha hagut de conformar amb un sol premi per la cançó original Shallow.

L’altre triomfador oficial dels premis va ser Green book, de Peter Farrelly. Sí, el mateix Farrelly que amb el seu germà Bobby va firmar joies de la comèdia incorrecta com Dos ximples molt ximples i Alguna cosa passa amb la Mary, que finalment ha vist reconegut el seu talent amb un Globus d’Or a la millor comèdia o musical. Esclar que, en un gir surrealista, per rebre el premi ha hagut de dirigir una road movie dramàtica amb perfil de denúncia social i algun toc de comèdia: Green book és la història d’un pianista de jazz (Mahershala Ali, un Globus d’Or al millor actor de comèdia o musical que ni fa riure ni canta) i un xofer guardaespatlles que viatgen a través del sud dels Estats Units seguint les indicacions d’una guia que informa dels locals i pobles menys hostils per als negres.

L’arbitrarietat de les categories que estableix l’Associació de la Premsa Estrangera, per contra, posa en relleu la importància dels dos premis que es van endur les memòries familiars del mexicà Alfonso Cuarón, millor direcció i millor pel·lícula de parla no anglesa. Roma ni tan sols estava nominada a millor pel·lícula perquè els Globus d’Or exclouen de la categoria els films no parlats en anglès; per tant, el premi com a director a Cuarón té doble mèrit i li concedeix una green card simbòlica per competir als Oscars. És irònic, així i tot, que els premis de la premsa estrangera siguin més restrictius amb els films estrangers que els Oscars, on Roma sí que podrà guanyar el premi al millor film.

Cuarón, per cert, es va encarar amb un periodista que li preguntava en la roda de premsa posterior si Netflix estava acabant amb la possibilitat de veure cinema en sales. “Per què no agafes la llista de films estrangers de l’any i compares els cinemes en què s’han estrenat aquests films amb els de Roma?”, li va dir. El gran obstacle de Cuarón als Oscars no serà haver fet un film en blanc i negre, sense actors coneguts i parlat en castellà, sinó encarnar un canvi de paradigma en el negoci del cinema que Hollywood encara es mira amb recel.

“Gràcies, Satanàs”

Un altre dels derrotats de la nit va ser el drama polític El vicio del poder, que la màgia dels Globus d’Or feia optar al premi a la millor comèdia o musical. L’única estatueta d’aquest biopic sobre Dick Cheney va ser per a Christian Bale, que va agrair a Satanàs la inspiració per interpretar el tèrbol vicepresident de George W. Bush, un comentari celebrat a Twitter per la mateixa Església de Satanàs, que va correspondre a l’actor tuitejant que el Batman de Bale és “el millor de la història”.

En l’apartat interpretatiu, la gran sorpresa va ser el triomf de Glenn Close per La buena esposa, el drama sobre la crisi matrimonial de la dona d’un escriptor a punt de guanyar el Nobel. La cara de sorpresa de Close en rebre el premi era un poema: com tothom, donava per fet que guanyaria Lady Gaga, però va ser ella qui va pujar a l’escenari i, entre llàgrimes, va fer el discurs emocionat i emocionant de la nit: “Penso en la meva mare, que es va passar la vida cuidant el meu pare. Als 80 anys em va dir que no havia aconseguit res a la vida. S’espera de nosaltres que siguem cuidadores, però hem de trobar la manera de realitzar-nos com a persones”. En general, però, va ser una gala poc reivindicativa, sense discursos com els d’Oprah Winfrey l’any passat o Meryl Streep l’anterior. Només Cuarón va al·ludir a Trump parlant de “pel·lícules que trenquen murs”.

Més sorpreses: Spiderman. Un nuevo universo es va imposar a Pixar ( Els increïbles 2) i Disney ( En Ralph trenca internet ) en la categoria de film animat, i First man a El retorno de Mary Poppins com a millor banda sonora. Però la broma final és el triomf de Bohemian rhapsody, un film que el seu director, Bryan Singer, en realitat no va dirigir perquè va ser despatxat durant el rodatge; uns fets que, sumats a les acusacions d’assetjament sexual que el persegueixen, expliquen la seva absència als Globus d’Or. Polèmiques al marge, el triomf del biopic de Queen és el símptoma d’un Hollywood desesperat per recuperar la rellevància cultural del passat i entregat a productes de laboratori i sense ànima com Bohemian rhapsody.