Globus d’or 2018 “Ja n’hi ha prou!”: quan el feminisme importa més que el cinema

Barcelona“Tots nosaltres som aclamats per les històries que expliquem, però aquest any nosaltres som la història”. Aquesta frase del discurs que va fer ahir Oprah Winfrey en rebre el premi Cecil B. DeMille resumeix força bé la 75a edició dels Globus d’Or. Per una vegada, el cinema no va ser el més important: Tres anuncios en las afueras va liderar el recompte amb tres premis (incloent-hi el de millor drama) i Lady Bird va triomfar en la categoria de comèdia, però el protagonisme de la nit va ser per a la mobilització de Hollywood contra el sexisme i l’assetjament sexual a la indústria del cinema.

La gala es va convertir en una gran reivindicació de la campanya Time’s up [Ja n’hi ha prou!] des d’abans de començar, amb la catifa vermella tenyida del negre dels vestits com a senyal de protesta. I el monòleg inicial de Seth Meyers no es va quedar enrere, abordant el tema des de la primera frase (“Bona nit, dames i els cavallers que encara quedin”). Meyers tenia un paper difícil: ¿un paio presentant la gala més feminista de la història dels premis? “Feia molts anys que un home blanc no se sentia tan nerviós a Hollywood”, va reconèixer. Meyers va suar la cansalada, però va complir. “Per als nominats masculins, aquesta és la primera vegada en tres mesos que no serà terrorífic que algú pronunciï el teu nom en públic”, va dir. I no va faltar l’acudit sobre el gran absent de la nit: “Harvey Weinstein no ha pogut venir, però no us preocupeu, tornarà d’aquí 20 anys per ser la primera persona xiulada durant l’In memoriam ”. L’única relliscada de la nit va ser potser la comparació de Woody Allen amb el monstre aquàtic de La forma del agua. ¿Enriure’s del físic d’Allen, a aquestes altures? Massa fàcil, Seth.

Les reivindicacions no es van circumscriure al monòleg. Natalie Portman va burxar en la ferida presentant “tots els homes nominats” al premi a la millor direcció. Bingo. Geena Davies i Susan Sarandon van fer broma sobre la diferència salarial entre homes i dones, i moltes guanyadores van centrar els discursos d’agraïment en el tema de la nit, des d’Elisabeth Moss fins a Nicole Kidman i Laura Dern. Els guanyadors, en canvi, no van tocar el tema. Ahir els tocava escoltar.

Ni Spielberg, ni Hanks ni Streep

Pel que fa al cinema, els Globus d’Or van saltar-se el guió que donava com a guanyadora segura Los archivos del Pentágono, del power trio Spielberg-Hanks-Streep, a qui en un gag del monòleg inicial ja els volien donar els premis. Tot i marxar de buit ahir, encara és d’hora per donar per perduda la cursa als Oscars del film: Lincoln també va perdre sis de les set opcions que tenia als Globus d’Or i després va ser el més nominat d’uns Oscars que va guanyar in extremis Argo.

De Tres anuncios en las afueras, el thriller del dramaturg irlandès Martin McDonagh, s’esperava una victòria en la categoria de millor guió -que es va endur- i el premi a millor actriu de Frances McDormand, que no va fallar. Però el premi com a secundari per a Sam Rockwell i el de millor film dramàtic multipliquen les opcions de la pel·lícula de cara als Oscars.

Però a qui més beneficia el triomf als Globus d’Or és a l’extraordinària comedia dramàtica Lady Bird, el debut com a directora de l’actriu Greta Gerwig, retrat de les contradiccions de l’adolescència i l’agredolça relació entre una mare i la seva filla -estupendes Laurie Metcalf i Saoirse Ronan, premiada com a millor actriu-. El triomf de Lady Bird com a millor comèdia als Globus d’Or evidencia l’oblit de l’Associació de Premsa Estrangera, que no va nominar Gerwig com a directora. És probable que els acadèmics dels Oscars prenguin nota de cara a les nominacions dels premis, que es poden votar fins al 12 de gener.

El drama fantàstic La forma del agua, a priori un dels favorits, també va marxar dels Globus d’Or amb dos premis, el de millor banda sonora i el de millor director per a un emocionat Guillermo del Toro que va fer aturar la música que intentava posar fi al seu discurs. “He trigat 25 anys a arribar aquí, doneu-me només un minut!”, va reclamar amb humor.

Allison Janney i Gary Oldman van ser més discrets agraint els seus respectius premis per Yo, Tonya i El instante más oscuro, però James Franco va protagonitzar un dels moments de la nit en recollir el premi a millor actor per The disaster artist quan va impedir que Tommy Wiseau, a qui l’actor interpreta al film, agafés el micro abans que ell. En la resta de categories, triomf cantat de Coco en l’animació i derrota del favorit a millor film estranger, The Square, superat per l’alemanya En la sombra, de Fatih Akin.

La resta, pobres intents de fabricar esdeveniments reunint a l’escenari icones com Carol Burnett i Jennifer Aniston, Robert Pattinson i Emma Watson o Catherine Zeta Jones i el seu sogre, Kirk Douglas, tan decrèpit que ni se l’entenia. La cultura del moment televisiu passa per damunt de qualsevol consideració ètica o estètica.

Oprah Winfrey, la presidenta en qui somia Hollywood

“Se us ha acabat el temps”, exclamava Oprah Winfrey amb tot el públic dempeus i molts ulls plorosos. La presentadora, que va rebre el premi Cecil B. DeMille, va convertir el seu discurs en un crit contra els abusos sexuals i el racisme d’una societat on “durant massa temps els homes poderosos no han volgut escoltar ni creure les dones”. Winfrey va recordar la història de Recy Taylor, una dona negra violada per sis homes blancs en l’època de la segregació racial que va morir fa 10 dies sense que es fes justícia. També va recordar quan va veure a la televisió, de petita, com Sidney Poitier guanyava l’Oscar. “No havia vist mai un home negre homenatjat així. [...] Vull que totes les nenes que veuen això sàpiguen que tenim un nou horitzó davant nostre. I quan es faci de dia serà gràcies a dones magnífiques, moltes de les quals són aquí”. Es diu que Seth Meyers va precipitar la decisió de Trump de presentar-se a president quan el 2011 va bromejar en públic sobre la possibilitat. Ahir, per si de cas, Meyers va repetir la broma: “Oprah, mai seràs presidenta! No tens el que cal!”, va dir. Ella somreia. Hollywood somiava.