Girona a ulls d'una forastera: la pintora Mela Muter

La pintora Mela Muter degué causar sensació a la Girona del 1914. L'artista polonesa establerta a París va arribar a la ciutat sola, i durant dos mesos –de començaments d'abril a principis de juny d'aquell any– s'hi va passejar carregada amb un cavallet, teles i pintures per immortalitzar-la, acompanyada d'un gos descomunal –segons el pintor Josep M. de Sucre–, i va participar en les tertúlies del cafè Norat de la Rambla amb els intel·lectuals gironins. Per a Muter, el pas per Girona també va representar un punt d'inflexió. Ella mateixa va deixar escrit a Souvenirs, les seves memòries, que hi va pintar els seus primers "bons paisatges", cosa que encarna L'Onyar a Girona. L'obra mostra una nova manera de contemplar la ciutat sense trair-ne l'essència, amb les cases del riu emmarcades pels troncs de dos arbres.

Muter (Varsòvia, 1876-París, 1967) va arribar a Girona amb una certa anomenada, després de dues exposicions a Barcelona, a les galeries del marxant d'art Josep Dalmau –una mostra individual el 1911 i una amb altres artistes polonesos el 1912–, que havien tingut un ampli ressò a la premsa catalana. Llavors ja atresorava un sòlid bagatge artístic adquirit a Varsòvia, però sobretot a París, on "va consolidar un llenguatge propi marcat indefectiblement per la modernitat", va rememorar la historiadora de l'art Mercè Doñate amb motiu de l'exposició De París a Girona. Mela Muter i els artistes polonesos a Catalunya, la darrera gran mostra que s'ha dedicat a l'artista en un museu català. Va ser el 2018 al Museu d'Art de Girona.

Aquella exposició la van comissariar les també historiadores de l'art Glòria Bosch i Susanna Portell, que destaquen el vessant humà de la pintora. "La Mela es posava en el lloc dels altres. Tenia una mena d'empatia molt forta amb els éssers humans, però també amb la natura, que considerava part de la vida", explica Bosch. Per la seva banda, Portell destaca el compromís polític de Muter –es va reivindicar com a polonesa i d'esquerres malgrat les dificultats que li va comportar, cosa que la va acostar a conceptes com la tristesa i el dolor de les pèrdues– i que va contribuir a desbancar "la pintura de ventalls i gerros" que semblava predestinada a les dones.

A Muter li agradava el contacte directe amb el món quotidià i va mostrar maternitats, marginats i espais de confluència. "Deia que els mercats són una mica l'ànima", detalla Portell, i d'aquesta predilecció en surten quadres com l'atapeït Mercat d'Amer de la població selvatana –més endavant també va visitar Tossa de Mar–. Tanmateix, la part humana hi és fins i tot en obres on a priori no sembla distingir-se'n cap, de persona. "Els arbres els associa als éssers humans i es troben en moltíssimes obres d'ella", revela Bosch, com a L'Onyar a Girona o a Santa Família, que hi ha al MNAC de Barcelona, i que va pintar a França però que es va quedar aquí després d'exhibir-se a les Galeries Dalmau. Al MNAC també hi ha un retrat que Muter va fer de Dalmau, el qual havia conegut l'obra de la pintora a París i que va ser molt rellevant en la introducció de l'avantguarda internacional.

A Girona romanen dos quadres

Malgrat que havien transcorregut gairebé cinquanta anys, Muter va plasmar la seva estada a Girona a Souvenirs. No hi esmenta la raó per la qual va decidir viatjar-hi –potser un pintor amic li ho va recomanar–, però admet que es va sentir atreta per "l'incomparable sol meridional que brilla insolentment", reflectit en les pedres antigues i els racons més pictòrics de la ciutat. A la sala Athenea de Girona es va poder veure una exposició amb els fruits de tot aquell treball abans de la seva partença cap a París, i avui dia la ciutat encara conserva dues obres de la pintora: L'Onyar a Girona, que és al Museu d'Art, i Carrer Cúndaro, Girona, al d'Història. Va pintar la natura, tot desplaçant-se per la vall de Sant Daniel, així com carrers estrets a la recerca de la seva anhelada humanitat. D'aquesta voluntat n'és una bona mostra En Nando, personatge pintoresc que Muter degué descobrir en algun poble o mercat de la rodalia.

L'Onyar a Girona ha estat sempre a la ciutat, però el destí del quadre va estar a punt de torçar-se. Després d'haver-se exposat a l'Athenea, els socis van decidir que s'havia de quedar: van reunir 400 pessetes, la meitat del seu preu, i van demanar a l'Ajuntament que contribuís a comprar-lo aportant l'altra meitat. Després d'un intens estira-i-arronsa –es va arribar a proposar un concurs per llogar el Teatre Principal per destinar els diners recaptats a pagar l'obra–, finalment els regidors van decidir assignar la despesa a càrrec d'imprevistos, i així el quadre roman com a testimoni del vincle de la pintora amb Girona. Al costat de la firma, Muter va escriure que era polonesa, i per això, segons Doñate, també es pot deduir que "havia entès perfectament el sentiment catalanista" dels seus amics de tertúlia.