Girona i el circ, una intensa història de seducció
El Festival Elefant d’Or enlluerna amb les millors atraccions de circ clàssic del món
Festival Internacional de Circ Elefant d'Or de Girona
Fins al 28 de juny
Girona i el circ han descobert una afinitat emocional fins ara desconeguda gràcies a les arts màgiques del figuerenc Genís Matabosch. Un Cupido tenaç i apassionat i una Celestina amb enormes coneixements d’aquest món que, tip dels problemes que tenia a Figueres per organitzar un festival de circ, va decidir traslladar-lo a Girona on, tant el públic com els poders polítics, l'han reconegut com a bo, interesant i engrescador. També va aconseguir que Besalú li cedís un bell edifici vell per muntar el primer museu del circ del país (Circus Land) i ara convida a l’acrobàcia sota el cel aquest agost a Besalú i a Roses. Quant de circ! Tot plegat ho corrobora un any més el públic aplaudint dempeus quan acaba la primera funció d’aquesta edició del festival i Matabosch, que també exerceix de pedagògic i amable Monsieur Loyal, els diu: “Gràcies a tots per venir al vostre festival. Al Festival Internacional de Circ Elefant d’Or de...” I deixa a l’aire una última paraula perquè els espectadors i els artistes plegats la pronunciïn amb orgull: "Girona!"
És un circ de tall clàssic allunyat del contemporani que predomina a Barcelona. S’emmiralla en els formats dels grans circs tradicionals de tot el món com el Krone i el Ringling & Barnum. Manté la filosofia de l’encara més difícil, de la proesa gimnàstica, dels equilibris impossibles. Com els del rus Valentin Txetverkin, en un superb exercici d’equilibrisme, un poètic estudi d’anatomia en moviment a la manera de l’Home de Vitruvi de Leonardo da Vinci en què Txetverkin fa servir músculs que la resta dels mortals no sabem ni que existeixen. Camina per l’aire subjectat només per una mà. Impressionant! Un gran inici per a una funció on hi ha màgia de grans aparells –força convencional si no fos pel lluït vestuari del mag– i on l’humor el posa l’elegant clown portuguès César Dias, amb entrades clàssiques al so de western, de My way i el concert de xerrac. La vietnamita Thu Hien fa tot el que vol sobre un cable d’acer, ja sigui la vertical sobre el cap mentre es balanceja o pujar una escala sostenint a la boca una espasa que al seu torn sosté un ganivet. Molt ben embolcallada la perxa xinesa de la parella de Rússia i Moldàvia per una banda sonora d’harmonies contemporànies de violí i violoncel. El poder del múscul torna a regnar en el duo de cintes dels gimnastes olímpics ucraïnesos Artem Liubanevitx i Oleg Xakirov amb una execució de gran qualitat tècnica premiada al Festival de Montecarlo fa dos anys. I, tot seguit, l’èpica d’uns altres gimnastes russos sobre la planxa coreana, amb una posada en escena de mirades desafiants i amb un perfecte triple salt.
I, per acabar, un número i una història emocionants. Mustafa Danguir va ser fitxat pel pare José Silva per a El circo de los muchachos quan corria per les platges del Marroc fent tombarelles. I ja no ha parat fins a tenir el seu propi número de doble roda de la mort amb una troupe de set artistes que ha voltat pels millors circs del món. I sí, amb ells s’imposa l’esglai quan caminen sobre les rodes i... fan un salt mortal. Grande finale! Hi seran fins dilluns.