CRÍTICA DE CINEMA

Girlhood

*** Direcció i guió: Céline Sciamma. 112 minuts. França (2012). Amb Diabate Idrissa, Rabah Nait Oufella, Tatiana Rojo, Karidja Touré, Assa Sylla, Lindsay Karamoh. Per fer 'lip syncs' de Rihanna sense cap vergonya

Girlhood
Joan Pons
24/04/2015
1 min

En els últims anys diverses pel·lícules han mostrat colles de noies, més o menys adolescents i més o menys trinxeraires, que ens convidaven a replantejar la imatge una mica tòpica, una mica romàntica i una mica massa masculina que teníem del cinema sobre teen gangs. A títols como Foxfire, The bling ring o Spring breakers s’hi afegeix Girlhood. Una noia de l’extraradi parisenc, carregada de responsabilitats excessives per a la seva edat, s’acaba ajuntant amb tres amigues d’aficions censurables com a solució ràpida per desengabiar-se i respirar de la seva vida. Però al marge del vincle amb aquestes pel·lícules recents i amb el subgènere d’adolescents angoixats, Girlhood és una pel·lícula de look molt actual però aixecada sobre el mateix conflicte que apareix en la majoria de films de Martin Scorsese. Uns personatges es vestiran de gàngsters i els altres ballaran R&B, però en tots dos casos estem parlant d’històries sobre la fricció entre la voluntat i les decisions individuals i les dinàmiques i la pressió del grup. |

stats