Els gestos polítics de Bruce Springsteen

BarcelonaEn les guerres culturals, un petit gest polític pot ser poderós i tenir repercussions polítiques. No passa sovint, sobretot en l’àmbit musical, però de tant en tant una acció transcendeix més enllà del brindis al sol. “El que va fer Bruce Springsteen és un gest important que ha tingut repercussió mundial”, diu Maria Casas, de Tal Com Som, l’associació de lesbianes, gais, transsexuals i bisexual de Vic. Casas es refereix a la cancel·lació del concert que Springsteen havia de fer a Greensboro, a Carolina del Nord, el 10 d’abril. El músic nord-americà manifestava així el seu rebuig per l’aprovació d’una llei que, entre altres coses, discrimina les persones transsexuals.

És la llei de seguretat i privacitat en instal·lacions públiques impulsada pel governador republicà de l’estat de Carolina del Nord, Pat McCrory, també coneguda com a llei HB2 (House Bill 2). Un dels aspectes més retrògrads és que “els ciutadans han de fer servir els lavabos designats al sexe que se’ls va assignar en néixer” perquè “el sexe biològic és la condició física masculina o femenina establerta en el certificat de naixement”.

“Hi ha coses que són més importants que un concert de rock. Aquesta lluita contra els prejudicis i el fanatisme n’és una”, va escriure Springsteen en un comunicat en què també assegurava que cancel·lar l’actuació a Greensboro era l’eina més gran que tenia per fer una crida contra els que “segueixen fent-nos retrocedir en comptes d’avançar”. A més de Springsteen, que el 14 de maig començarà una gira europea a Barcelona, també van cancel·lar concerts a Carolina del Nord Bryan Adams, Pearl Jam i Ringo Starr, entre d’altres. “Són importants les accions de suport de gent com Springsteen, perquè sembla que només hagin de ser les persones LGTB les que facin aquest tipus d’accions”, diu Casas.

Lleis en contra dels LGTB

Carolina del Nord no és l’únic estat que legisla en contra de les persones lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals (LGTB). Abans ho havia fet Indiana -raó per la qual Wilco van anul·lar un concert a Indianapolis l’any passat-, i el 7 d’abril Mississipí va tirar endavant la llei HB1523, que sota el pretext de protegir la llibertat religiosa eximeix de responsabilitat els que discriminin les persones homosexuals. Segons Maria Casas, aquestes lleis són “una resposta dels estats en mans del Partit Republicà a la Cort Suprema dels Estats Units, que el juny del 2015 va declarar legal el matrimoni homosexual a tot el país”. “Els estats no poden prohibir el matrimoni igualitari, però sí que poden aprovar lleis que capen els drets de les persones LGTB”, explica Casas.

És una guerra cultural en tota regla en què els sectors més conservadors d’un país on Donald Trump és candidat a la presidència promouen accions doblement reaccionàries. El governador de Carolina del Nord reacciona contra la Cort Suprema, però també contra els sectors progressistes de l’estat. La llei HB2 és una resposta directa a una ordenança municipal de Jenniffer Roberts, l’alcaldessa de Charlotte, la principal ciutat de l’estat. Membre del Partit Demòcrata, Roberts va impulsar una normativa contra la discriminació i que protegia les persones que fessin servir els lavabos públics segons el gènere amb el qual s’identificaven. “L’alcaldessa de Charlotte volia protegir els drets LGTB, i contra això reacciona la llei estatal”, diu Casas.

A Catalunya és impossible una iniciativa com la del governador de Carolina del Nord, perquè, com recorda Casas, “xocaria amb la llei contra l’homofòbia” aprovada pel Parlament l’octubre del 2014. “Legalment som un dels països més avançats del món, però encara cal treballar molt l’acció social. El problema de la llei és que no té un pressupost assignat, i el seu desplegament depèn de la bona voluntat de les conselleries implicades. Per exemple, falten recursos per formar els mestres i els treballadors sanitaris”, explica Casas.

Batalles guanyades

La decisió de Springsteen de cancel·lar el concert a Carolina del Nord ha contribuït a sensibilitzar la societat nord-americana però no ha aconseguit que el governador McCrory fes marxa enrere, o no totalment. Les protestes d’Apple, Starbucks, Facebook i PayPal, que tenia previst construir un centre d’operacions a Charlotte, tampoc han funcionat, tot i que davant l’allau de crítiques McCrory va accedir a modificar alguns aspectes de la llei, com ara el que permetia la discriminació en els establiments privats. Això sí, la normativa segueix sent vàlida a les escoles i equipaments públics.

En altres casos, la determinació de les protestes ha sigut més efectiva. A l’estat de Geòrgia s’havia d’aprovar al març una llei similar a les de Mississipí i Carolina del Nord. Actrius com Julianne Moore i Anne Hathaway i productores com Disney van fer una advertència directa: no rodarien a Geòrgia, un estat amb importants avantatges fiscals on l’any passat es van filmar més de dues-centes produccions cinematogràfiques i televisives. L’economia sí que ha capgirat la situació, i el governador de Geòrgia, el republicà Nathan Deal, va decidir vetar la llei.

Cancel·lar un concert no posa en risc l’economia d’una persona com Springsteen, però en cap cas sembla una acció simplement per quedar bé, sobretot en el context de guerra cultural i moral dels Estats Units. Com diu l’escriptor Carlos Zanón, “Springsteen és entusiasta, mai cínic, ni tan sols irònic”, i creu “en la llibertat com a valor absolut”.

Màxima seguretat per al concert al Camp Nou

Bruce Springsteen ha triat Barcelona per començar la gira europea. El concert serà el dissabte 14 de maig al Camp Nou, i aquesta vegada les mesures de seguretat seran extraordinàries. Segons la promotora del concert, Doctor Music, “d’acord amb el nivell actual d’alerta antiterrorista i en coordinació amb els Mossos d’Esquadra es prendran totes les mesures necessàries per garantir la seguretat”.

Les portes de l’estadi s’obriran a les 18 h (l’actuació és a les 21 h), i hi haurà “un minuciós i exhaustiu control” a tots els accessos del Camp Nou. No es podrà aparcar (ni vehicles ni motos) al perímetre del Camp Nou a partir de les 8 del matí de dissabte i no es podrà entrar al recinte amb llaunes, ampolles, envasos de vidre, ampolles de plàstic de més de 50 cl o amb tap, refrescos, cerveses, begudes alcohòliques, motxilles, cascs, paraigües, pals ni pancartes. I tampoc amb “armes, ganivets, tisores o objectes punxants”.