El món del còmic reivindica dues dones pioneres, George Sand i Alice Guy

Barcelona"La primera vegada que vaig sentir parlar de George Sand va ser a la classe de francès a l'institut. La professora ens va dir que era escriptora però no ens va dir res de la seva obra, només que havia estat l'amant de Musset i que duia pantalons", diu la francesa Kim Consigny (1991), dibuixant de George Sand. Hija del siglo (Garbuix Books), una biografia de la controvertida escriptora francesa en vinyetes amb guió de Séverine Vidal (i traducció al castellà de Montserrat Terrones). "Han hagut de passar uns quants anys, però ara George Sand forma part dels programes de literatura i d'història dels instituts", afirma Consigny.

George Sand va néixer en el si d'una família aristòcrata el 1804 amb el nom d'Aurora Dupin. Es va convertir en George Sand el 1832. Va ser amb aquest nou nom que va firmar novel·les, contes, relats, novel·les curtes, peces de teatre i nombrosos articles. Tot sense oblidar una correspondència de més de 1.200 cartes amb els grans noms del seu temps: Musset, Flaubert, Balzac, Chateaubriand, Bakunin... Va fer moltes coses revolucionàries en un temps en què les dones distaven molt de tenir els mateixos drets que els homes: va voler guanyar-se la vida escrivint, es va divorciar, es va posar pantalons per passejar amb la mateixa llibertat amb què ho feien els homes, va ser activista i es va involucrar en els moviments socials del seu temps. Va tenir una vida amorosa intensa i va aconseguir una cosa tan increïble com viure com volia sense renunciar pràcticament a res: va obtenir la custòdia dels seus fills, va transmetre el seu pseudònim als seus descendents i va escriure una obra prolífica.

No representa, però, les dones del seu temps. Ella era d'una família aristòcrata i, per tant, amb més recursos i llibertat. "No va deixar que res l'aturés i crec que aquesta és la gran lliçó que en podem extreure i per això continua sent un model –reflexiona Consigny–. Hem d'intentar fer el que volem encara que sigui complicat o que no sigui el que s'espera de nosaltres", diu Consigny, que va deixar l'arquitectura per dedicar-se al còmic i a la il·lustració.

Les dues autores del còmic dedicat a Geroge Sand s'han documentat a fons i repassen tots els aspectes de la seva vida, també la part política sovint menystinguda. "En el seu temps era molt coneguda pel seu activisme, però aquesta faceta seva sovint no s'ha tingut en compte després", afirma Consigny. En alguns aspectes de la seva vida poc clars, les dues autores han fet la seva pròpia interpretació, com la relació que va tenir amb Marie Dorval, que al còmic és la seva amant i no tan sols la seva amiga. Consigny diu que s'ha acabat enamorant de l'escriptora francesa i que li ha costat deixar-la marxar: "Vidal i jo li dèiem Juju", explica la jove dibuixant, que ara treballa en una sèrie de còmics sobre la història de França. A ella li ha tocat il·lustrar el volum que comença amb la Comuna de París del 1871.

Alice Guy, una cineasta pionera a l'ombra

No és l'única biografia en còmic que ha arribat darrerament a les llibreries. L'editorial Finestres ha publicat Alice Guy, amb dibuix de Catel Muller i guió de José-Louis Bocquet (amb traducció al català de Marta Marfany). Fa temps que es publiquen biografies en format còmic que arriben a un tipus de públic que segurament no les llegiria si fossin més canòniques. "Em costa imaginar algú de vint anys llegint una biografia convencional", diu l'editora Montserrat Terrones. L'altra diferència és la mirada, els perfils dels que escriuen biografies canòniques i els que ho fan en format còmic. "Els primers tenen un perfil acadèmic, molts són professors universitaris i això es nota en el text; en canvi, els qui fan còmics són narradors, artistes", detalla Terrones. Sovint també hi ha una diferència generacional.

"Alice Guy és una pionera de la qual el públic en general no sap res, se l'ha menystingut i es va haver de reivindicar ella mateixa", diu Terrones. Guy va filmar la primera pel·lícula quan tan sols tenia 23 anys, el 1896, un any després que els germans Lumière fessin la primera projecció amb el cinematògraf. Muller i Bocquet, els autors del còmic, ja han desenterrat altres grans dones en anteriors obres com Olympe de Gouges, Kiki de Montparnasse i Joséphine Baker. En el cas de Guy, tenien el llegat de Francis Lacassin, que des dels anys seixanta va lluitar pel reconeixement del còmic amb el Club des Bandes Dessinées i també per difondre la cinematografia, sobretot la història dels pioners. Lacassin va conèixer Guy i va donar tot el material que en tenia a Bocquet. Al llarg de 300 pàgines, el còmic recorre la vida d'aquesta extraordinària cineasta, que el 1901 se'n va anar als Estats Units, va crear la seva pròpia empresa i va construir els seus estudis des d'on va dirigir centenars de pel·lícules. Durant un temps, fins i tot, les seves pel·lícules s'atribuïen a homes. Guy, el 5 de gener del 1954, va escriure una carta a Louis Gaumont. "Crec que els Lumière amb El regador regat són els primers directors. Jo només reclamo el títol de primera directora".