George Miller: «‘Mad Max’ és gent real en un desert real conduint cotxes reals»

BarcelonaGeorge Miller és un home feliç. Després de lluitar gairebé una dècada per portar de nou a la pantalla Mad Max, l’heroi que va crear als 80, finalment ho ha aconseguit. I no només ha entusiasmat els fans de la saga, sinó també el públic i la crítica internacional, que ha atorgat a Mad Max 4 el prestigiós premi Fipresci, que un Miller entranyable i humil recollia ahir a Sant Sebastià.

Qui hauria dit que 30 anys després de Mad Max 3 dirigiria la quarta entrega de la saga?

Jo encara no m’ho acabo de creure. Però després de rodar la primera part tampoc creia que en dirigiria una de segona! Quan vaig tenir la idea de la quarta vaig intentar oblidar-la, però no me la treia del cap. Sempre que m’avorria hi donava voltes i anava creixent. I, mentrestant, la tecnologia va anar millorant fins que va ser possible fer-la realitat.

Com el fa sentir que la crítica hagi premiat un film d’acció com el seu? No és gens habitual.

És molt emocionant i encoratjador. Tot i que la pel·lícula sigui salvatge i caòtica, està feta amb molt de rigor i disciplina. I que la gent que es dedica a analitzar les pel·lícules l’hagi triat és molt gratificant, perquè ho vam donar tot per fer-la.

En una era dominada pels efectes digitals i el 3D, ha triomfat un film d’acció en 2D que no està basat en efectes generats per ordinador.

La història de Mad Max 4 no desafia les lleis de la física. No hi ha homes voladors ni criatures alienígenes. Aquí hi ha gent real en un desert real conduint cotxes reals. Per què havíem de generar les imatges amb un ordinador, doncs? Per descomptat, la tempesta de sorra la vam crear amb efectes digitals. I també en fem servir per esborrar els dispositius que garantien la seguretat dels extres. Em feia patir molt que algú pogués fer-se mal rodant la pel·lícula.

S’ha elogiat molt el feminisme de la pel·lícula, representat pel carismàtic personatge de Charlize Theron.

No va ser una cosa buscada. Va sorgir a partir de la història. El personatge que segrestés les cinc esposes no podia ser masculí, perquè aleshores era un altre senyor de la guerra que les volia per a ell. D’altra banda, des que sóc adult sempre he estat envoltat de dones fortes i meravelloses com la meva esposa, que per cert és la muntadora del film. Així que, qui sap, potser el feminisme es filtra inconscientment.

¿Els còmics de fantasia com els de la revista Metal Hurlant són una influència important a Mad Max 4?

Sí, definitivament. Sempre he tingut còmics, des de petit. I els còmics dels 80 són una gran influència per a mi. De fet, la primera versió de la història que vam tenir era un storyboard que vaig fer amb el meu coguionista, l’artista gràfic Brendan McCarthy. Però no era ben bé un còmic, sinó més aviat un poema gràfic.

¿Té alguna idea per fer una nova pel·lícula de Mad Max?

Saps què? Hem trigat tant a fer Mad Max 4 que mentrestant ja n’he tingut dues, d’idees. Així que farem dues històries en què coneixerem més coses sobre els personatges i el món de Mad Max, que ja tinc més o menys dibuixat. Hi tornarem, segur, però abans vull fer una pel·lícula més petita i, després, si tot va bé, farem Mad Max 5.