George Benjamin: “Crear és entrar en un territori inexplorat”

BarcelonaEl crític Alex Ross ha descrit l’òpera Written on skin com “l’obra d’un geni desfermat”. El geni és el compositor George Benjamin (Londres, 1960), que dimecres dirigirà al Liceu (i dijous al Teatro Real de Madrid) una versió semiescenificada de Written on skin. Benjamin comptarà amb la Mahler Chamber Orchestra i amb la soprano Barbara Hannigan i el baix baríton Christopher Purves, les dues veus que van participar en l’estrena de l’òpera al Festival d’Ais de Provença el 2012. El cast el completen Tim Mead, Victoria Simmonds i Robert Murray.

Recorda quin repte tenia quan va compondre Written on skin?

Va ser un repte molt gran, perquè ha sigut el meu primer treball a aquesta escala. Havia estat reflexionant sobre els problemes de l’òpera contemporània durant dècades i hi havia moltes qüestions que volia tractar. Però, de tota manera, el repte d’escriure qualsevol peça sempre és gran. Aquest és un dels motius de compondre, entrar en un territori inexplorat.

El llibret torna a ser de Martin Crimp, amb qui ja havia col·laborat a l’òpera Into the little hill (2006). Com és treballar amb ell?

Era, i segueix sent, un plaer treballar amb el Martin. Ell és el col·laborador perfecte, generós i desafiant tant amb ell mateix com amb mi, i tolerant. I les seves paraules funcionen com un catalitzador de les meves notes.

El llibret de Written on skin està basat en la llegenda del trobador Guillem de Cabestany que apareix al Decameró de Boccaccio. Què li va interessar d’una història que parla de la dominació de la dona per part de l’home?

L’única petició de Bernard Foccroulle, el director del festival d’Ais de Provença, era que l’òpera tingués lloc a la Provença. Vam fer diferents recerques d’històries medievals de la regió i vam tenir la sort de descobrir Le coeur mangé amb relativa rapidesa. Aquest conte del segle XIII tracta temes que tenen una impressionant rellevància contemporània.El vam triar sobretot pel final, en què la dona respon a la crueltat del marit amb uns extraordinaris, i atemporals, desafiament i coratge.

Quin és el compromís social d’un compositor en un món cada dia més desigual, i amb crisis com la dels refugiats?

És un tema complex i dolorós. Crec que la música és un dels millors invents de la humanitat, i és tan important per al nostre futur com la ciència o la salut. Alguns compositors, sobretot quan són joves, volen proclamar que la seva música vol fer del món un lloc millor. Però la desfilada de règims totalitaris del segle XX dóna testimoni de la impotència de la música en aquest sentit i també il·lustra el dolor causat als artistes quan se’ls prohibeix expressar-se de manera lliure i autèntica. Un artista no és un polític, i el millor que podem fer és crear una ressonància i revelar àrees no explorades dins el cor i la ment dels altres.

A Written on skin hi fa aparèixer uns àngels. Quin era el propòsit narratiu?

Els àngels tenen diverses funcions. Col·loquen un marc formal al voltant del relat que facilita la narració. Funcionen com un cor grec, i també participen en el desenvolupament de la història i comenten, normalment amb una amargor mordaç, el transcurs del destí humà. A més, el Martin va pensar específicament en uns àngels del segle XXI, no en uns àngels medievals, i això és una imatge molt atractiva i provocativa per a un compositor.

Com definiria la feina que fan Christopher Purves i Barbara Hannigan a Written on skin, i la de la Mahler Chamber Orchestra?

De fet, el resultat final de Written on skin va estar inspirat directament pels cantants i artistes que després van participar en l’estrena a Ais de Provença el 2012. La Barbara i el Chris van venir a casa meva i els vaig entrevistar durant hores sobre tots els detalls ocults de les seves meravelloses veus. I aquesta informació, al seu torn, va guiar la meva escriptura específicament per a les seves veus. Pel que fa a la Mahler Chamber Orchestra, jo els havia dirigit a Lucerna el 2009 i vaig quedar immensament impressionat per la lluminositat del seu so i per la fluïdesa del seu fraseig. Tenia la seva sonoritat a l’oïda interna mentre escrivia.

Recorda per què va voler dedicar-se a la música?

Va ser molt abans que em plantegés la meva carrera professional. Deuria tenir uns 7 anys quan em va atrapar un amor incondicional per la música. Des de llavors és l’única cosa a la qual he volgut dedicar la meva vida.

Una classe magistral al conservatori del Liceu

A més de dirigir Written on skin al Liceu, la breu estada de George Benjamin a Barcelona també inclou una classe magistral que oferirà aquest dimarts al Conservatori del Liceu a les 12 h. “Aprecio molt la invitació de Benet Casablancas, i espero amb impaciència aquesta classe”, diu Benjamin, un músic que va ser alumne d’Olivier Messiaen a finals dels anys 70. “M’encanta l’ensenyament”, explica el compositor. Recorda que Messiaen va ser “un mestre revelador, subtil i estimulant”. Aquest mestratge és el que transmet en la seva feina docent, que en els últims anys l’ha dut a tenir contactes amb “estudiants catalans amb talent com Blai Soler, Daniel Fígols-Cuevas i Fabià Santcovsky”. Tot i que intermitent, la relació de Benjamin amb Barcelona va començar al 1991, quan va dirgir Orquestra de Cambra del Teatre Lliure. “Va ser gràcies a la generositat del meu amic Josep Pons”.

La classe de Benjamin forma part d’una iniciativa del Conservatori de Liceu i la Fundació de Música Ferrer-Salat que va començar al gener i que fins al maig també té programades master class de Matias Höfs, Dolora Zakick i Leo Brouwer, entre d’altres, a més de concerts.