El geni immortal de Salvador Dalí

Barcelona"Jo visc amb la mort des que sé que respiro i ella em mata amb la seva voluptuositat freda només comparable a la meva lúdica passió per sobreviure'm a cada minut, a cada segon infinitesimal de la meva consciència de ser", va declarar Salvador Dalí al periodista i escriptor francès André Parinaud. "Aquesta tensió contínua -va afegir l'artista-, obstinada, ferotge, terrible, constitueix tota la història de la meva recerca". A Dalí, "la mort, el patiment i la misèria, que en el seu món particular eren una mateixa cosa, l'acollonien", diu Ricard Mas, crític d'art, comissari d'exposicions i expert dalinià. L'artista empordanès, que va morir avui fa 25 anys, als 84 anys, va perdre la mare aviat. Mas desgrana altres experiències del surrealista properes als difunts: "Lorca, el seu gran amic, era un altre obsés per la mort i va ser executat. I quan Dalí va fer la seva primera conferència a Figueres, tot just acabar, l'alcalde va morir al seu costat".

L'artista situava la mort molt a prop del desig sexual, "com representa la fotografia de Halsmann en què uns cossos nus confegeixen una calavera, o pintures com Crani atmosfèric sodomitzant un piano de cua ", subratlla Mas, que també recorda que l'artista empordanès va escriure els textos Les morts et moi i Deu receptes d'immortalitat. El pintorva evitar la barbàrie de la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial, tot i que en va ser testimoni. Mas, però, posa l'accent en dues dades més reveladores: l'artista va aixecar la seva llegenda a partir del germà mort, del qual va heretar el nom i va descobrir a sota d'una de les obres que més el va obsessionar, l' Àngelus de Millet, una obra anterior esborrada en què es veu la vetlla del taüt d'un nen. "Si l'espectacle que Dalí muntava no hagués estat acompanyat del seu art, hauria sigut ridícul", va afirmar el músic Xavier Cugat fa 25 anys.

El ressò internacional de la seva mort

Dalí va aparèixer en portades internacionals des de ben jove: quan tenia 32 anys, a la revista Times. Per això la seva mort va suscitar reaccions arreu del món. Kirk Varnedoe, el director del MoMA de Nova York, aleshores el va definir com "una figura única de l'art modern" i va dir també que se l'havia de recordar com un "xòuman" per la seva personalitat excèntrica. En la mateixa línia, el ministre de Cultura francès, Jack Lang, va subratllar que havia sabut "imposar, molt aviat, la idea que no només les obres són creadores sinó que també ho són les actituds". L'escriptor Jorge Semprún, aleshores ministre de Cultura, el va recordar com "l'últim gran home d'una generació de creadors que va revolucionar l'art al nostre segle" i va assenyalar que havia sigut "conscient del seu valor simbòlic i provocador enmig de les tendències homogeneïtzadores de la nostra era".

"Quan Dalí va al·lucinar a finals dels anys 20, tot el món va al·lucinar amb ell, fins i tot el MoMA de Nova York, on més endavant el crític d'art James Thrall Soby va dir que Dalí havia retratat «un món fantasiós amb un realisme tan extrem que ja no se'n podien qüestionar la versemblança ni la validesa». Pels americans, Dalí va ser tant un triomfador com un artífex", va publicar The New York Times l'endemà de la mort de l'artista.

El polèmic repartiment dels béns

La lectura del testament de Dalí va aixecar polseguera: va fer l'estat espanyol hereu universal dels seus béns en detriment de la Generalitat. El seu llegat es xifrava en 700 obres i 3.000 dibuixos i aquarel·les. Un comitè d'experts va seleccionar, arran de les converses que van mantenir el ministre Jorge Semprún i el conseller de Cultura, Joan Guitart, quines obres es traslladaven a Madrid i quines quedaven a Figueres. El Museu Reina Sofia en va rebre 56, 23 de les quals pertanyen a l'època surrealista. Entre elles hi ha la mítica El gran masturbador. La Fundació Gala-Salvador Dalí se'n va quedar 134. 24 són anteriors al 1950. Una de les més conegudes és Maniquí barcelonès.

La tasca rigorosa de la

Fundació Gala-Dalí

Dalí va crear la Fundació Gala-Salvador Dalí el 1983 i la va presidir fins al 1989, quan va morir. L'entitat ha portat a terme una tasca rigorosa per conservar i difondre l'obra de l'artista i, des del 1991, per enriquir els seus fons amb obres importants com Elements enigmàtics en un paisatge i l'esbós de La mel és més dolça que la sang el 2011 o, fa poques setmanes, Carretó fantasma. Amb tot, els anys noranta no van ser tan plàcids, ja que es va haver de fer front amb rigor a les falsificacions i altres conflictes que envoltaven la gestió del llegat de l'artista.

La fortuna de Dalí al mercat de l'art

Els olis de Dalí són escassos i els col·leccionistes se'ls disputen. Els més cotitzats són els anteriors a la Guerra Civil, és a dir, la seva època més marcadament surrealista. El febrer del 2011 Retrat de Paul Éluard va fer el rècord de Dalí a les subhastes amb un preu final de 15,9 milions d'euros a Sotheby's de Nova York. El dia abans l'havia marcat la pintura preparatòria de La mel és més dolça que la sang, per 4,7 milions. L'art surrealista és un dels camps més fèrtils del mercat, però Dalí ja va trepitjar fort en vida: el 1981 l'obra El somni, que va ser propietat del seu mecenes Edward James, va fer un rècord triple de l'obra d'un pintor viu, d'una obra surrealista i del mateix Dalí després de ser adjudicat per més de 415.000 euros (69 milions de pessetes d'aleshores). Anys després, l'artista també va deixar la seva petjada en una subhasta mítica. La mateix nit que Els lliris de Van Gogh van assolir 36 milions d'euros en una subhasta a Sotheby's de Nova York, un magnat japonès va comprar la versió monumental de La batalla de Tetuan que Dalí va fer als primers anys 60 per 230 milions de pessetes d'aleshores.

La posada en valor de la

figura i el llegat dalinià

"No sé si la seva aportació té més importància en el món de l'art o en el de la publicitat, perquè era una figura entre aquests dos mons, i els que més utilitzen la seva escola són els publicistes", va declarar el també artista Miquel Barceló arran de la mort de Dalí. "Quedarà com gairebé un gran artista, gairebé ho va ser, però va deixar de ser-ho a partir dels anys 50", va dir el poeta Carlos Barral. Aleshores, però, encara no se sabia que l'ús que l'artista empordanès va fer de la publicitat -els mítics anuncis d'Alka Seltzer i de la xocolata Lanvin- mostraven en el fons un artista que va saber jugar com pocs amb la cultura popular. Precisament Dalí i la cultura de masses va ser el títol de la gran exposició que la seva fundació va organitzar al CaixaForum amb motiu del centenari de l'artista. La relació amb la premsa i el món de la publicitat culminava la radiografia d'un creador que va marcar la pintura, l'escultura i el cinema del seu temps i que va desenvolupar una important obra com a escriptor.

La retrospectiva del Centre Georges Pompidou del 2012 va posar l'accent en el seu paper com a pioner de la performance i el happening. Encara queda camp per córrer per acabar de conèixer tots els aspectes de l'univers dalinià, tant el plàstic com la seva obra escrita i el vessant com a pensador. Dalí és, alhora, un dels grans noms de les avantguardes històriques i un artista del segle XXI. Un dels aspectes del corpus dalinià que encara no s'han estudiat amb profunditat és la relació que el pintor empordanès va mantenir amb altres creadors cabdals: "Andy Warhol i Marcel Duchamp", diu Montse Aguer, la directora del Centre d'Estudis Dalinians.

El 2015, a més, el Museu Picasso de Barcelona i el Museu Dalí de Saint Petersburg, a Florida, s'endinsaran en un aspecte poc difós de la biografia de l'artista: l'admiració que va tenir per Picasso. Les dues institucions organitzaran una exposició comissariada per William Jeffett, conservador en cap del Museu de Florida, que porta el títol provisional de Dalí s'enfronta a Picasso.

El 40è aniversari del Teatre-Museu Dalí

Aquest any també es compleix un altre aniversari dalinià rellevant: fa 40 anys que el Teatre-Museu de l'artista a la capital de l'Alt Empordà va obrir les portes. A més, l'Ajuntament de Cadaqués vol sumar un nou punt a la ruta daliniana a Figueres, Púbol i Portlligat. El consistori presentarà per primera vegada al públic el Corral de la Gala, un edifici que l'artista va regalar a la seva musa el 1955 i que més endavant va ser adquirit per la localitat. Es vol convertir en un espai cultural dedicat a la vida i l'obra de l'artista. L'Ajuntament busca finançament per poder fer realitat el projecte aquesta tardor.

Els rècords de visitants a París, Madrid i Figueres

Ian Gibson va titular la biografia de l'artista empordanès La vida excessiva de Salvador Dalí. La seva figura segueix despertant una atracció gairebé desmesurada. La primera retrospectiva que el museu Georges Pompidou el 1979 va dedicar a Dalí va fer rècord de visitants, més de 840.000. La següent, el 2012, va ser la segona més vista: 790.000 persones. Quan va arribar a Madrid, es va convertir en la més visitada de la història del Reina Sofia, amb més de 730.000 visitants. Per acabar, l'any passat els museus dalinians van fer rècord de visites, 1.580.517.