La Generalitat presenta dos recursos al Suprem pels béns de Sixena

MadridLa Generalitat ha presentat aquest dijous dos recursos davant el Tribunal Suprem –l'un, de cassació i l'altre, d'infracció processal– pels béns del monestir de Sixena en litigi amb l'Aragó. Els recursos compten amb l'autorització del ministre de Cultura, Íñigo Méndez de Vigo, "amb respecte a les garanties i drets processals que estableix el sistema jurídic espanyol", com va dir el mateix ministre. Méndez de Vigo també ha autoritzat els recursos perquè la Generalitat pugui recórrer el procés al Tribunal Constitucional al·legant "indefensió".

"Aquesta és una controvèrsia entre dues comunitats autònomes molt estimades que s'hauria pogut resoldre amistosament. S'ha resolt jurídicament, s'ha complert la sentència, però si els serveis jurídics de la Generalitat estimen que és necessari recórrer en cassació, jo ho autoritzaré i al final serà el Tribunal Suprem qui decidirà", ha dit també el ministre.

En els seus escrits, la Generalitat considera que "la principal pretensió de la Diputació General de l'Aragó i de l'Ajuntament de Sixena en presentar davant la jurisdicció civil les demandes de nul·litat dels contractes de compravendes del 1983 i del 1992 (entre la Generalitat i la comunitat de monges) era aconseguir el trasllat al territori aragonès dels béns objecte de tals contractes".

Estima que en el fons es tracta de la mateixa pretensió que al seu moment va donar lloc al conflicte de competència número 2799/1998, resolt a favor de la competència de la Generalitat per la sentència del Tribunal Constitucional 6/2012, que confirma que "es tracta d'una qüestió de competència estatutària i administrativa a favor de la Generalitat ja solucionada pel TC".

Considera també que, aixoplugat en el mantell de la intervenció processal, s'ha "colat" en el procés una part no demandant (l'Ajuntament de Sixena) que ha vist indegudament reconeguda la seva condició de demandant en lloc de la d'intervinent.

Per als advocats de la Generalitat, aquest "fals demandant" va aprofitar el seu primer escrit processal per presentar una demanda en tota regla contra els mateixos subjectes passius que l'actor principal (la Diputació General de l'Aragó), per després virar en la seva posició i sol·licitar obertament, i obtenir finalment, que les dues demandes (la de l'actor principal, però també la seva) fossin notificades a dues entitats no demandades per l'actor principal (les reverendes santjoanistes del monestir de Valldoreix i el MNAC), a les quals, no obstant això, es va fer entrega de les demandes i es va conferir un termini legal per contestar-les.

Aquesta circumstància, afegeix en l'escrit de recurs, vulnera de manera greu normes essencials del procediment civil perquè dona entrada en el procés com a "demandats" els qui no ho han estat pel demandant. "La conseqüència d'això és que el MNAC ha estat condemnat sense que ningú ho hagi demanat, sense que ningú hi hagi dirigit en contra cap pretensió de condemna".

Els recurrents consideren també que la sentència incorre en "un error patent de valoració de la prova en un doble vessant: no hi ha prova que els béns en litigi estiguessin compresos en la declaració de monument nacional feta per la reial ordre de 28 de març del 1923, i no hi ha prova que aquests béns fossin dins el monestir de Sixena el 1923".

En el recurs de cassació, la Generalitat argumenta "la falta de legitimació de la Diputació General de l'Aragó i de l'Ajuntament de Vilanova de Sixena per sol·licitar la declaració de nul·litat dels contractes impugnats" entre el govern català i la comunitat de monges santjoanistes.

L'autorització del ministre va aixecar polseguera a l'Aragó: el president Javier Lambán retreu a Méndez de Vigo que s'hagi posicionat a favor de la part catalana del cas Sixena "des de sempre". "Per a un govern i per a una comunitat que ha acreditat la lleialtat constitucional de manera exemplar, resulta força descoratjador que el govern d'Espanya s'hagi posicionat a favor de Catalunya des del començament, que ni tan sols hagi sigut neutral". I aquest dijous ha tornat a fer més retrets al ministre: considera "profundament injust" el tractament que el govern espanyol dona a l'Aragó i critica que Méndez de Vigo "va tallar la comunicació fa setmanes" amb el seu executiu. "Més que ministre de Cultura, és el conseller de Cultura de la Generalitat i està tenint exactament la mateixa actitud que el govern de Puigdemont", ha insistit.

Aquests recursos arriben després del que va presentar la Generalitat el 7 de desembre davant la providència del magistrat del jutjat número 1 d'Osca que va fixar l'11 de desembre com a termini màxim perquè el Museu de Lleida retornés les 44 obres del monestir dels seus fons. Després, la Generalitat en va presentar un altre "sobre la decisió del jutge de la possible utilització de la força", una interposició que, segons Méndez de Vigo, es va fer sense el seu "consentiment" i que no tenia sentit perquè el trasllat de les peces a l'Aragó ja s'havia executat.