La Generalitat obligarà a retirar el monument franquista de Tortosa

BarcelonaMolts dels símbols que Franco va deixar –des d’un primer moment va tenir clar que volia impregnar carrers, places, segells i monedes amb el seu llegat– persisteixen. El cens de simbologia franquista del Memorial Democràtic elaborat el 2010 n’identifica 3.647 arreu del territori català. Entitats i associacions fa anys que demanen que aquest cens s’actualitzi, però fins ara no s’ha fet. Ara com ara, el cens tampoc és consultable per una qüestió tècnica, segons fonts del Memorial Democràtic. Però tot pot canviar aviat amb la nova llei de memòria catalana que està previst aprovar entre finals d’aquest any i principis del vinent. Fins ara, la Generalitat deixava en mans dels municipis retirar aquests símbols, però la nova llei de memòria catalana, a diferència de la llei espanyola, preveu obligar els governs locals a retirar els monuments franquistes i, en el cas que no ho facin, sancionar-los. El responsable de l'Observatori Europeu de Memòries de la Universitat Barcelona i un dels historiadors que va elaborar el cens del 2010, Jordi Guixé, creu però que als ajuntaments se'ls ha d'acompanyar: “La nova llei hauria de contemplar també programa de subvencions, sinó no veig possible que en pugui assumir el cost. S’ha de fer projecte amb cara i ulls”.

Amb la nova llei es vol evitar que es repeteixin casos com el de Tortosa. El Parlament va aprovar una moció per retirar el monument franquista el 10 del març del 2016 sense cap mena de consulta ni dilació. Però aquella moció va caure en un sac buit. El 28 de maig la conservació del monument es va sotmetre a un referèndum, i va guanyar l’opció de mantenir el monument. Això sí, reinterpretant-lo, cosa que no s’ha fet. "Treballem amb la voluntat de complir amb el calendari previst i impulsar la reinterpretació del monument dins aquest mandat", assegurava el març del 2017 l’alcalde convergent d’aleshores, Ferran Bel.

Han passat més de dos anys des del referèndum, i el monument de Tortosa continua sent com el va deixar Franco: una piràmide de ferro forjat de 45 metres foradada per orificis de metralla que es van transformant progressivament en ciris i creus que es va construir el 1966 per commemorar el 25è aniversari de la victòria franquista a la Batalla de l’Ebre.

Hi ha hagut també una lluita legal per retirar el monument: el 30 de maig del 2016 l’advocat madrileny Eduardo Ranz, especialista en memòria històrica, va presentar una demanda als jutjats en què demanava la retirada del monument i l’elaboració d’un catàleg de vestigis franquistes. Però el jutjat va desestimar la petició al constatar que el monòlit no pertany a l’Ajuntament de Tortosa. I aquest ha sigut l’altre argument per no moure el monument: no està clar qui n'és el propietari. Va costar 4 milions de pessetes, que van pagar el bisbat de Tortosa, la Diputació de Tarragona i la dictadura franquista. ¿La Diputació de Tarragona n'és, doncs, la propietària? ¿O la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre perquè està sobre el riu? ¿O el ministeri de Foment perquè està sobre un pedestal?

El monument de Tortosa és molt visible, però hi ha molta simbologia franquista més que perdura: hi ha tombes, làpides, grafits, relleus, vitralls, monuments o plaques d’habitatge... I fins i tot hi ha municipis –fora de Catalunya– amb el nom del dictador, com Llanos del Caudillo. El procés per retirar o reinterpretar aquesta simbologia és llarg i lent. Els vestigis franquistes continuen escolant-se en el relat del passat. El 2008 el Parlament Europeu va aprovar commemorar el Dia Europeu de les Víctimes del Nazisme i l’Estalinisme. Un any abans no hi va haver acord per condemnar el cop d’estat de Franco del 1936. El pacte del silenci i de l’oblit que es va fer durant la Transició també ha tingut conseqüències en la memòria col·lectiva. Molts tortosins creien i estaven convençuts que el monument del riu era un homenatge a totes les víctimes. Pocs sabien que només es recordava les d’un bàndol.