La Generalitat, condemnada a tornar les peces d’art de Sixena
Una jutge declara nul·la la compra del MNAC
BarcelonaLa titular del jutjat de primera instància número 1 d’Osca va declarar ahir nul·les les tres operacions de compravenda dels frescos murals originaris del monestir de Sixena que van adquirir la Generalitat i el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) entre el 1983 i el 1994. La sentència ordena que tots aquests béns siguin reintegrats a l’orde de Sant Joan de Jerusalem i traslladats al monestir de Sixena.
Jorge Español, l’advocat que representa l’Ajuntament de Vilanova de Sixena, va declarar que la sentència és “una fita en la història judicial espanyola”. La consellera de Cultura d’Aragó, Dolores Serrat, va ser més cauta, en afirmar que es tracta d’un pas important per al retorn dels béns a Sixena. Des de la Generalitat, fonts del departament de Cultura donaven per fet que hi presentaran un recurs d’apel·lació, un cop els serveis jurídics hagin efectuat un informe sobre la sentència. El litigi de Sixena no està tancat.
Un litigi que ve del 1997
El dictamen de la magistrada és l’últim capítol d’un conflicte que es remunta al 1997, quan el Govern d’Aragó va exercir el dret de retracte sobre la compra de les pintures murals emparant-se en la llei espanyola de patrimoni històric. La Generalitat va plantejar el 1998 un conflicte de competència contra el govern aragonès i el Tribunal Constitucional li va donar la raó el 2012, en declarar inconstitucional el dret de retracte exercit per l’Aragó.
Després de la sentència del Constitucional, el govern d’Aragó va canviar d’estratègia i va intentar anul·lar el contracte de venda signat per les monges de l’orde de Sant Joan perquè no es va tenir en compte que les obres formaven part d’un edifici catalogat el 1923 com a monument nacional. La Generalitat va defensar que si les institucions catalanes no haguessin vetllat per les peces reclamades probablement no existirien. En la sentència d’ahir, la magistrada entén que cal aplicar el règim establert per la llei de patrimoni històric a les peces en litigi i que els contractes de compravenda “van traspassar els límits de l’autonomia privada”, ja que “la legislació no permetia el desmembrament i consegüent destrucció de Béns d’Interès Cultural”.