A la recerca dels maquis que van intentar derrocar Franco
El Govern, dins del Pla de Fosses, també exhumà les restes de Cipriano Martos, que va morir a mans de la Guàrdia Civil el 1973
BarcelonaEntre els dies 19 i 27 d'octubre del 1944, un grup de prop de 4.000 homes van entrar a la Vall d'Aran per diferents punts però sobretot pel Pònt de Rei, que connecta amb França a través del riu Garona. Eren homes que havien lluitat a la Guerra Civil, havien combatut amb la Resistència Francesa contra Hitler i somiaven en derrocar Franco. El Partit Comunista els havia convocat a Foix i Tolosa per formar un exèrcit i participar en una operació que van anomenar Reconquesta d'Espanya. Va acabar malament. En molt poc temps a la zona s'hi van desplegar 50.000 efectius de Franco i els guerrillers que no van caure van haver de tornar a França nou dies després d'haver començat l'operació. Alguns dels que van morir van ser enterrats en diferents fosses. Segons alguns testimonis, hi ha maquis enterrats al cementiri d'Unyà, al Pla de Beret, a Rasos de Liat i a l'Artiga de Lin. Se sap també que al cementiri de Bòrdes hi a cinc maquis enterrats.
Exhumar les restes d'aquests guerrillers és un dels objectius del Pla de Fosses de la conselleria de Justícia per a aquest 2022. El pressupost del pla és de 800.000 euros i un dels propòsits és localitzar les fosses vinculades amb els maquis que hi ha també a Castellnou de Bages. Allà es van exhumar l'any 2000 les restes de Ramon Vila Capdevila, més conegut com a Caracremada, però també hi ha enterrat el maqui Ramon Bosch Noguera, un company seu no identificat, i Ramona Bessa i el seu marit, Domènec Rovira, que van aixoplugar els dos maquis al seu mas la nit del 22 de febrer del 1945.
La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, ha explicat que durant el segon semestre del 2022 també s'exhumaran les restes de Cipriano Martos. Aquest obrer d'origen granadí va morir el 17 de setembre del 1973 amb l’única companyia de dos agents de la Guàrdia Civil, després de 21 dies d’agonia, a l’Hospital Sant Joan de Reus, on el van ingressar per haver ingerit una ampolla d’àcid sulfúric. Tenia 31 anys. El periodista Roger Mateos va explicar com va ser torturat a Caso Cipriano Martos. Vida y muerte de un militante antifranquista (Anagrama). "La manera com va morir és cruel, no només per la ingesta del còctel Molotov, sinó perquè el van deixar agonitzar durant 21 dies i no van deixar que el veiés ningú", declarava Mateos en una entrevista a l'ARA. El van enterrar en una fossa de beneficència del Cementiri General de Reus sense permetre que la família assistís a la inhumació ni que s'emportés el seu cos. Ni un últim petó, ni una última carícia a la mà. I molt de silenci fins que el novembre del 2014 el seu cas va sortir de l’oblit per formar part de la macroquerella que familiars de les víctimes del franquisme van portar davant els tribunals argentins.
Aquest 2022 també s'acabaran, segons ha explicat Ciuró, les intervencions que s'han fet per localitzar restes en superfície en diferents escenaris de la Batalla de l'Ebre del Baix Camp, la Ribera d'Ebre i la Terra Alta; l'exhumació de restes vinculades als hospitals de campanya o de retirada a les comarques de l'Urgell, el Segrià, la Noguera i la Terra Alta; i la de les restes localitzades en fosses fora dels cementiris de l'Anoia, el Moianès i el Berguedà. A finals d'any es farà una exposició sobre les exhumacions que ha dut a terme la Generalitat al llarg dels últims anys. Ciuró ha explicat els objectius d'aquest any del Pla de Fosses al Parlament de Catalunya responent a una interpel·lació de Junts.