La fal·lera pels gegants no para de créixer: "Són claus per no perdre les nostres arrels"

GironaEls gegants i capgrossos són una tradició popular antiquíssima amb molts anys d'història. A Catalunya, els balls i cercaviles d'aquestes figures festives estan molt arrelats entre la mainada, sobretot a Barcelona i la rodalia, la Catalunya Central i la demarcació de Tarragona. En canvi, en molts municipis de les comarques gironines, amb l'excepció d'Olot, històricament ha estat una tradició poc seguida, carregada de prejudicis, apartada com si fos una activitat passada de moda, pròpia de la burgesia més caduca i retrògrada. Però des de fa un temps, colles, entitats i ajuntaments treballen per contrarestar aquesta falsa creença organitzant tota mena d'activitats per difondre i fer atractiva la pràctica gegantera entre els més petits. I els fruits són evidents, perquè sobretot des de la pandèmia en ciutats on abans n'hi havia poca afició, com Banyoles i Girona, les cercaviles estan cada vegada més plenes de gom a gom, amb la canalla absolutament entusiasmada amb tots els balls de gegants, gegantons, capgrossos, dragolins i cavallets.

Girona n'és un clar exemple, perquè fa vint-i-cinc anys el bagatge històric de desfilades i cercaviles a la ciutat era pràcticament inexistent. Però ara que comencen les Fires, s'organitzen un munt de sortides de gegants, capgrossos, gralles i tambors amb un gran poder de convocatòria. L'afició gironina pels gegants va començar gràcies a la Fal·lera, la primera colla de la ciutat, nascuda el 1997, que, després de molts anys picant pedra, ha aconseguit consolidar molts adeptes. Fins al punt que, darrerament, producte de l'interès creixent, han nascut a la ciutat noves colles i agrupacions, com els Gegants de l'Esquerra del Ter, els de Santa Eugènia, Pont Major, Pericot i la Mula Baba, i, en poblacions veïnes com Sarrià de Ter, també s'intenta reviure la pràctica gegantera.

"La cultura popular és clau per no perdre les arrels del nostre país i de la nostra ciutat. Els gegants i capgrossos són figures que perduren en el temps i expliquen la nostra història", defensa Isaac Sànchez, membre de la Fal·lera, que afegeix: "Pertànyer a una colla, a més, també té un valor de cohesió social fonamental, perquè hi tenim des de nens de 4 anys fins a avis jubilats, els més grans veuen noves maneres de fer i els joves ho mantenen viu perquè no es perdi". I acaba: "També hi venen persones de l'estranger que s'han interessat per aquest fenomen i els ajuda a integrar-se". Sobre aquest poder de cohesió social, Maria Garriga, de la colla de la gegantona de Pont Major, creada el 2023 per un grup de famílies que portaven els fills a l'escola bressol, argumenta: "Per als nens ha estat molt motivador que nosaltres mateixos creéssim una geganta i ens serveix molt com a pretext per dinamitzar el barri, organitzant coses plegats amb altres entitats, com cercaviles, festes i, aquests dies, per exemple, la castanyada".

La presència a les escoles, clau per consolidar l'afició entre els més petits

El furor entre la canalla pels gegants gironins no és flor d'un dia, ni de bon tros, sinó el resultat de molts anys d'implicació. La Fal·lera, sobretot des del 2017, coincidint amb els seus vint anys, ha organitzat de la mà de l'Ajuntament de Girona tot un seguit d'actes per donar un impuls a la cultura popular. Tota mena de xerrades, cançons, tallers, capses d'aprenentatge, exposicions, activitats a les escoles, contes i obres de teatre de bon nivell que expliquen per què, ara mateix, la majoria dels nens gironins se saben de memòria la història de Carlemany, Gironella, en Gerió, en Fraret, el Tarlà i l'Esquivamosques.

"Tenim unes línies estratègiques de difusió de la cultura popular molt enfocades en l'educació, perquè el coneixement de la cultura popular ens fa una societat més rica, crítica i diversa", defensa Natxo Morera de la Vall, responsable de cultura popular de l'Ajuntament de Girona. I conclou: "Hi ha qui veu els gegants com una cosa burgesa i carrinclona, però, encara que és veritat que venen d'una herència medieval i cristiana, tenen moltíssimes coses positives; no n'hem de fer escarafalls, sinó estar orgullosos i reivindicar-los sense vergonya".

A Banyoles, els gegants són ara l'ànima de la festa

Aquest mateix èxit recent de l'afició gegantera també s'ha viscut a Banyoles, on els gegants tenen setanta-cinc anys d'història i la colla en celebra trenta. Però des dels darrers tres o quatre anys són un puntal clau de la festa major amb moltíssima presència en tots els actes, fruit, igual que a Girona, de molts anys de feina de la colla, l'Ajuntament i la comissió de festes, sobretot encarada, també en aquest cas, a les escoles. "Una setmana abans de festes, totes les escoles passen per l'Ajuntament a veure i conèixer la història dels gegants –diu Jaume Butinyà, de la colla banyolina–. A més, abans a la festa major cada entitat anava a la seva, però ara tots els grups de folklore organitzem una gran festa conjunta, amb sardanes, gegants, capgrossos, cavallets i sardanes, i tot plegat fa bullir l'olla i crea un ambient impressionant".

Per entendre el creixement del fenomen geganter, la colla també considera clau la posada al dia de la imatgeria, sumant-hi noves figures com els punks i els pagesets als personatges més clàssics: "Hem adaptat noves cançons i hem fet imatgeria més moderna, atractiva i amable per als nanos que, combinada amb la tradició dels Reis i els capgrossos més antics, ajuda a entendre l'èxit", certifica Butinyà.