Gay Mercader: “Ara no em faria promotor de concerts ni boig”

Barcelona“Sempre m’ha interessat fer les coses que la gent no fa”, explica Gay Mercader (Barcelona, 1949) després d’una projecció per a la premsa del documental Gay Mercader: el gran mercader del rock and roll. Per això mateix va voler ser promotor musical. Gairebé com si fos una missió, es va dedicar a “obrir camí” portant a tocar a l’Espanya dels anys 70 els Rolling Stones, Bob Marley, Eric Clapton, Emerson Like & Palmer, Patti Smith, Iggy Pop... “La música ho és tot per a mi. És el que em va canviar la vida”, diu al documental, que s’estrena avui al festival In-Edit de Barcelona i que es podrà veure a La 2 de TVE l’1 de desembre. “És l’últim promotor romàntic”, assegura el director artístic del festival, Luis Hidalgo. I aleshores es miren les directores del documental, Montse Mompó i Pilar Ruiz: “És un bon títol!” Sí que hi ha alguna cosa de romàntica en Mercader; potser no en la seva figura de misantrop educat a París, però sí en la manera com va construir Gay & Company, la promotora pionera que va ajudar a convèncer els artistes internacionals que pagava la pena tocar al sud dels Pirineus.

“Patti Smith ho expressa molt bé en el documental: volíem canviar les coses, res més -diu Mercader-. Els diners no m’han interessat mai. Si m’haguessin interessat els diners, no hauria fet aquesta feina. M’hauria quedat amb la meva família, que tenia molts diners perquè els meus pares eren milionaris. De fet, acabo d’heretar molts diners”. A més de Patti Smith, en el documental també hi diuen la seva, entre d’altres, Sting, Iggy Pop, Loquillo, Miquel Barceló, Toni Miró i els germans Roca, perquè El Celler de Can Roca s’ha convertit en una extensió del seu univers quotidià. “Sense els Roca la meva vida no seria tan agradable”, admet Mercader.

Instal·lat en una masia a prop de Girona i envoltat de gossos, cavalls i gallines, Mercader segueix treballant, tot i que ja fa anys que va vendre les seves empreses a Live Nation. El documental el segueix per la masia, un espai que Mercader ja havia somiat en una redacció escolar: “Jo ja volia viure al camp”, diu un home que considera que “la soledat i l’avorriment estan infravalorats”. Abans d’aquest mig retir a pagès, va passar per la dinàmica del sexe, les drogues i el rock’n’roll, “i en quantitats ingents”, i no n’amaga res davant de la càmera. “No hi hagut cap veto, cap censura. Per què m’hauria de tallar? De fet, és sorprenent com han arribat a la meva intimitat”, diu mirant a les documentalistes.

Els temps han canviat tant que, si ara fos jove i hagués de triar una professió, no seria la de promotor. “Ara no seria promotor de concerts ni boig. No hi veig interès. D’entrada, perquè la majoria dels artistes pertanyen a dues multinacionals: Live Nation i AEG. El 1976 els Stones eren com bandolers i ara són com caps d’estat. Muntar un concert d’ells és com si fessis una reunió del G-5. A més, el camí ja està obert. I ser promotor ¿per introduir la gent a quina música? Al trap? Al rap? Al reggaeton? Per a mi la música era una missió divina”, explica.

3.400 concerts

“La música que m’agradava molestava els pares, la qual cosa era un bon senyal. Els amics dels meus pares, que eren multimilionaris anglesos, es van escandalitzar quan van veure els Beatles amb un Rolls-Royce. Aquell cotxe era un símbol de poder, i que de sobte uns paios amb melenes tinguessin el mateix estatus que ells..., això els fotia. I a mi em donava un morbo...”, recorda Mercader, un home que des del 1971 ha muntat “3.400 concerts” i que s’ha arruïnat més d’una vegada, perquè no totes les gires són rendibles, a vegades ni les de les grans estrelles. “M’he fotut unes hòsties considerables. Tinc el dubtós honor d’haver perdut diners amb Tina Turner. El que a mi m’agrada no sempre funcionava”, diu Gay Mercader.