Gaudí 2022: les nominacions visibilitzen els conflictes migratoris
‘Las leyes de la frontera’, ‘El ventre del mar’, ‘Libertad’, ‘Mediterráneo’ i ‘Sis dies corrents’ dominen els premis del cinema català
BarcelonaEl cinema català no s’ha caracteritzat sempre per mirar de cara les problemàtiques socials, però que això ha canviat es reflecteix en les nominacions als Gaudí que s’han anunciat aquest dimarts a l’auditori de la Pedrera, en què els títols més nominats aborden, d’una manera o altra, problemàtiques derivades dels fenòmens migratoris. Dues pel·lícules apunten a la tragèdia dels refugiats que s’ofeguen a les costes d’Europa: El ventre del mar, amb dotze nominacions, ho fa de manera al·legòrica i poètica; Mediterráneo, amb deu, ficcionant el naixement de l’ONG Open Arms. N'hi ha dues que rebaixen l’escala d’observació: Sis dies corrents, amb nou nominacions, visibilitza els prejudicis contra els migrants a l’àmbit laboral, i Libertad, amb onze, les estructures de classe que separen una família burgesa d’una migrant. L’excepció a la temàtica migratòria seria el títol més nominat, Las leyes de la frontera (tretze candidatures): les seves fronteres són internes i mentals, les que separen la Girona burgesa dels seus barris marginals.
En la gala que se celebrarà diumenge 6 de març a la Sala Oval del MNAC el Gaudí a millor pel·lícula se’l disputaran Neus Ballús per Sis dies corrents i Agustí Villaronga per El ventre del mar. Tant l’una com l’altre saben què és triomfar als Gaudí, Villaronga amb Pa negre i Ballús amb La plaga. Completen la categoria dues pel·lícules que arribaran als cinemes al febrer: el drama rural Tros, de Pau Calpe Rufat, i el thriller de terror Visitant, d’Alberto Evangelista, que va passar pel Festival de Sitges.
L’altre premi gros, el Gaudí a millor pel·lícula en llengua no catalana, sembla cosa de dos: Clara Roquet per Libertad o Daniel Monzón per Las leyes de frontera. Roquet és la teòrica debutant, però ella sola acumula un històric de dotze nominacions als Gaudí i quatre premis com a guionista i directora. Mediterráneo, de Marcel Barrena, també seria favorit atenent les deu nominacions del film, però la seva absència en categories clau com direcció o guió li resta punts de cara al triomf. La ventafocs de la categoria seria Tres, de Juanjo Giménez, amb només cinc nominacions, inclosa la de millor guió.
De Fernández a Mellali
En l’apartat interpretatiu destaquen la desena nominació d’Eduard Fernández i la vuitena de Sergi López, tots dos per Mediterráneo, que també compta amb les nominacions d’Àlex Monner i Anna Castillo. Chavalas suma dues de les seves tres nominacions gràcies a Vicky Luengo i Ángela Cervantes, i Libertad aconsegueix una tripleta de nominacions femenines: la debutant Maria Morera com a protagonista i les ja consagrades Vicky Peña i Nora Navas com a secundàries. Per a Navas és, per cert, la sexta nominació com a actriu, i iguala així Clara Segura i Aina Clotet. Però no només hi ha nominacions per a l’star system català: els Gaudí han rescabalat Marta Nieto de l'oblit dels Goya, que no la van nominar per Tres, i també les dues grans revelacions de Las leyes de la frontera, Chechu Salgado i Begoña Vargas, tots dos com a protagonistes.
Una de les notícies dels premis és la nominació dels actors principals de Sis dies corrents: Valero Escolar com a secundari i Mohamed Mellali com a protagonista. Si guanyen serà el segon premi d'aquests lampistes, que a l'estiu ja es van endur el Lleopard del Festival de Locarno. Mellali, per cert, és el segon actor afrodescendent nominat als Gaudí; el primer va ser Abdel Aziz El Mountassir, nominat el 2020 per La dona il·legal. Aquest any podrien haver sigut dos, els afrodescendents candidats, però Òscar Kapoya s’ha quedat fora dels Gaudí, però no el seu company a El ventre del mar, Roger Casamajor, nominat a millor actor.
Més paritaris que el cinema català
Tot i el suspens en paritat que fa uns mesos atorgava al cinema català un estudi de Dones Visuals, les nominacions d'aquest any presenten un equilibri força ajustat pel que fa al gènere dels nominats. Hi ha paritat en categories importants com direcció i guió, i també entre els candidats a millor pel·lícula europea, curtmetratge, so i efectes visuals. A més, les nominades són majoria en direcció de producció, direcció artística, vestuari, pel·lícules per a televisió i maquillatge. Per contra, els homes dominen en les dues categories de millor pel·lícula, pel·lícula en llengua no catalana, documental i música, aquesta última l’única en què no hi ha presència femenina.
L’única producció catalana d’animació d’aquest any, Mironins, serà també l’única nominada de la categoria. Més disputat estarà l'apartat de documental, que inclou Balandrau, un infern glaçat, El retorn: la vida després de l’ISIS, El niño de fuego i Un blues per a Teheran. Sílvia Quer suma la seva setena nominació al Gaudí a millor pel·lícula per a televisió amb Berenàveu a les fosques i lluitarà per la seva segona victòria amb Frederica Montseny, la dona que parla de Laura Mañà, Tocats pel foc de Santi Lapeira i Un mundo para Julius de Rossana Díaz Costa.
Al Gaudí a millor pel·lícula europea hi optaran Annette, la guanyadora de l’Oscar Otra ronda, la Palma d’Or Titane i la triomfadora dels premis EFA del cinema europeu, Quo vadis, Aida? Pel que fa a les categories tècniques, destaquen els records de tres noms propis: l'onzena nominació d’Àlex Villagrasa als millors efectes visuals, la quinzena i setzena nominacions al millor so d’Oriol Tarragó i la dinovena i vintena candidatura en la mateixa categoria de Marc Orts. Són xifres que parlen amb nitidesa del domini d’aquests homes als Gaudí, sobretot tenint en compte que els premis només porten, amb aquesta, catorze edicions.
Aquesta és la llista completa dels nominats:
Millor pel·lícula
El ventre del mar, d'Agustí Villaronga
Sis dies corrents, de Neus Ballús
Tros, de Pau Calpe Rufat
Visitant, d’Alberto Evangelista
Millor pel·lícula en llengua no catalana
Las leyes de la frontera, de Daniel Monzón
Libertad, de Clara Roquet
Mediterráneo, de Marcel Barrena
Tres, de Juanjo Giménez
Millor direcció
Agustí Villaronga, per El ventre del mar
Daniel Monzón, per Las leyes de la frontera
Clara Roquet, per Libertad
Neus Ballús, per Sis dies corrents
Millor guió
Agustí Villaronga, per El ventre del mar
Clara Roquet, per Libertad
Neus Ballús i Margarita Melgar, per Sis dies corrents
Juanjo Giménez i Pere Altimira, per Tres
Millor protagonista femenina
Vicky Luengo, per Chavalas
Begoña Vargas, per Las leyes de la frontera
Maria Morera, per Libertad
Marta Nieto, per Tres
Millor protagonista masculí
Roger Casamajor, per El ventre del mar
Chechu Salgado, per Las leyes de la frontera
Eduard Fernández, per Mediterráneo
Mohamed Mellali, per Sis dies corrents
Millor actriu secundària
Ángela Cervantes, per Chavalas
Nora Navas, per Libertad
Vicky Peña, per Libertad
Anna Castillo, per Mediterráneo
Millor actor secundari
Sergi López, per Mediterráneo
Àlex Monner, per Mediterráneo
Valero Escolar, per Sis dies corrents
Miki Esparbé, per Tres
Millor pel·lícula documental
Balandrau, infern glaçat, de Guille Cascante
El niño de fuego, d'Ignacio Acconcia
El retorn: la vida després de l’ISIS, d'Alba Sotorra
Un blues per a Teheran, de Javier Tolentino
Millor pel·lícula d'animació
Mironins (la pel·lícula), de Mikel Mas i Txesco Montalt
Millor pel·lícula per a televisió
Berenàveu a les fosques, de Sílvia Quer
Frederica Montseny, la dona que parla, de Laura Mañá
Tocats pel foc, de Santi Lapeira
Un mundo para Julius, de Rossana Díaz Costa
Millor curtmetratge
Animal salvatge, de Maria Besora
Facunda, de Marta Romero
Farrucas, d'Ian de la Rosa
L’estrany, d'Oriol Guanyabens
Millor direcció de producció
Bàrbara Ferrer, per El ventre del mar
Goretti Pagès, per Las leyes de la frontera
Albert Espel i Kostas Seakianakis, per Mediterráneo
Bernat Rifé i Goretti Pagès, per Sis dies corrents
Millor direcció artística
Laia Colet, per El amor en su lugar (Love gets a room)
Susy Gómez, per El ventre del mar
Balter Gallart, per Las leyes de la frontera
Marta Bazaco, per Libertad
Millor muntatge
Bernat Aragonés, per El ventre del mar
Mapa Pastor, per Las leyes de la frontera
Ana Pfaff, per Libertad
Neus Ballús i Ariadna Ribas, per Sis dies corrents
Millor música original
Marcús JGR, per El ventre del mar
Derby Motoreta’s Burrito Kachimba, per Las leyes de la frontera
Paul Tyan, per Libertad
Arnau Bataller, per Mediterráneo
Millor fotografia
Josep M. Civit i Blai Tomàs, per El ventre del mar
Carles Gusi, per Las leyes de la frontera
Gris Jordana, per Libertad
Kiko de la Rica, per Mediterráneo
Millor vestuari
Alberto Valcárcel, per El amor en su lugar (Love gets a room)
Susy Gómez i Pau Aulí, per El ventre del mar
Vinyet Escobar, per Las leyes de la frontera
Alba Costa, per Sis dies corrents
Millor so
Isaac Bonfill, Oriol Tarragó i Marc Orts, per Las leyes de la frontera
Eva Valiño, Fabiola Ordoyo i Yasmina Praderas, per Mediterráneo
Amanda Villavieja, Elena Coderch i Albert Manera, per Sis dies corrents
Daniel Fontrodona, Oriol Tarragó, Marc Bech, Marc Orts, per Tres
Millors efectes visuals
Lluís Rivera i Lluís Castells, per Bajocero
Anna Aragonès, per El ventre del mar
Raúl Romanillos i Míriam Piquer, per Las leyes de la frontera
Alex Villagrasa, per Mediterráneo
Millor maquillatge i perruqueria
Montse Boqueras, per Chavalas
Alma Casal, per El ventre del mar
Sarai Rodríguez, Nacho Díaz i Benjamín Pérez, per Las leyes de la frontera
Barbara Broucke i Jesús Martos, per Libertad
Millor pel·lícula europea
Annette, de Leos Carax
Otra ronda, de Thomas Vinterberg
Quo vadis, Aida?, de Jasmila Žbanić
Titane, de Julia Ducournau