Gaudí 2022: les nominacions visibilitzen els conflictes migratoris

BarcelonaEl cinema català no s’ha caracteritzat sempre per mirar de cara les problemàtiques socials, però que això ha canviat es reflecteix en les nominacions als Gaudí que s’han anunciat aquest dimarts a l’auditori de la Pedrera, en què els títols més nominats aborden, d’una manera o altra, problemàtiques derivades dels fenòmens migratoris. Dues pel·lícules apunten a la tragèdia dels refugiats que s’ofeguen a les costes d’Europa: El ventre del mar, amb dotze nominacions, ho fa de manera al·legòrica i poètica; Mediterráneo, amb deu, ficcionant el naixement de l’ONG Open Arms. N'hi ha dues que rebaixen l’escala d’observació: Sis dies corrents, amb nou nominacions, visibilitza els prejudicis contra els migrants a l’àmbit laboral, i Libertad, amb onze, les estructures de classe que separen una família burgesa d’una migrant. L’excepció a la temàtica migratòria seria el títol més nominat, Las leyes de la frontera (tretze candidatures): les seves fronteres són internes i mentals, les que separen la Girona burgesa dels seus barris marginals.

En la gala que se celebrarà diumenge 6 de març a la Sala Oval del MNAC el Gaudí a millor pel·lícula se’l disputaran Neus Ballús per Sis dies corrents i Agustí Villaronga per El ventre del mar. Tant l’una com l’altre saben què és triomfar als Gaudí, Villaronga amb Pa negre i Ballús amb La plaga. Completen la categoria dues pel·lícules que arribaran als cinemes al febrer: el drama rural Tros, de Pau Calpe Rufat, i el thriller de terror Visitant, d’Alberto Evangelista, que va passar pel Festival de Sitges.

L’altre premi gros, el Gaudí a millor pel·lícula en llengua no catalana, sembla cosa de dos: Clara Roquet per Libertad o Daniel Monzón per Las leyes de frontera. Roquet és la teòrica debutant, però ella sola acumula un històric de dotze nominacions als Gaudí i quatre premis com a guionista i directora. Mediterráneo, de Marcel Barrena, també seria favorit atenent les deu nominacions del film, però la seva absència en categories clau com direcció o guió li resta punts de cara al triomf. La ventafocs de la categoria seria Tres, de Juanjo Giménez, amb només cinc nominacions, inclosa la de millor guió.

De Fernández a Mellali

En l’apartat interpretatiu destaquen la desena nominació d’Eduard Fernández i la vuitena de Sergi López, tots dos per Mediterráneo, que també compta amb les nominacions d’Àlex Monner i Anna Castillo. Chavalas suma dues de les seves tres nominacions gràcies a Vicky Luengo i Ángela Cervantes, i Libertad aconsegueix una tripleta de nominacions femenines: la debutant Maria Morera com a protagonista i les ja consagrades Vicky Peña i Nora Navas com a secundàries. Per a Navas és, per cert, la sexta nominació com a actriu, i iguala així Clara Segura i Aina Clotet. Però no només hi ha nominacions per a l’star system català: els Gaudí han rescabalat Marta Nieto de l'oblit dels Goya, que no la van nominar per Tres, i també les dues grans revelacions de Las leyes de la frontera, Chechu Salgado i Begoña Vargas, tots dos com a protagonistes.

Una de les notícies dels premis és la nominació dels actors principals de Sis dies corrents: Valero Escolar com a secundari i Mohamed Mellali com a protagonista. Si guanyen serà el segon premi d'aquests lampistes, que a l'estiu ja es van endur el Lleopard del Festival de Locarno. Mellali, per cert, és el segon actor afrodescendent nominat als Gaudí; el primer va ser Abdel Aziz El Mountassir, nominat el 2020 per La dona il·legal. Aquest any podrien haver sigut dos, els afrodescendents candidats, però Òscar Kapoya s’ha quedat fora dels Gaudí, però no el seu company a El ventre del mar, Roger Casamajor, nominat a millor actor.

Més paritaris que el cinema català

Tot i el suspens en paritat que fa uns mesos atorgava al cinema català un estudi de Dones Visuals, les nominacions d'aquest any presenten un equilibri força ajustat pel que fa al gènere dels nominats. Hi ha paritat en categories importants com direcció i guió, i també entre els candidats a millor pel·lícula europea, curtmetratge, so i efectes visuals. A més, les nominades són majoria en direcció de producció, direcció artística, vestuari, pel·lícules per a televisió i maquillatge. Per contra, els homes dominen en les dues categories de millor pel·lícula, pel·lícula en llengua no catalana, documental i música, aquesta última l’única en què no hi ha presència femenina.

L’única producció catalana d’animació d’aquest any, Mironins, serà també l’única nominada de la categoria. Més disputat estarà l'apartat de documental, que inclou Balandrau, un infern glaçat, El retorn: la vida després de l’ISIS, El niño de fuego i Un blues per a Teheran. Sílvia Quer suma la seva setena nominació al Gaudí a millor pel·lícula per a televisió amb Berenàveu a les fosques i lluitarà per la seva segona victòria amb Frederica Montseny, la dona que parla de Laura Mañà, Tocats pel foc de Santi Lapeira i Un mundo para Julius de Rossana Díaz Costa.

Al Gaudí a millor pel·lícula europea hi optaran Annette, la guanyadora de l’Oscar Otra ronda, la Palma d’Or Titane i la triomfadora dels premis EFA del cinema europeu, Quo vadis, Aida? Pel que fa a les categories tècniques, destaquen els records de tres noms propis: l'onzena nominació d’Àlex Villagrasa als millors efectes visuals, la quinzena i setzena nominacions al millor so d’Oriol Tarragó i la dinovena i vintena candidatura en la mateixa categoria de Marc Orts. Són xifres que parlen amb nitidesa del domini d’aquests homes als Gaudí, sobretot tenint en compte que els premis només porten, amb aquesta, catorze edicions.

Aquesta és la llista completa dels nominats:

Millor pel·lícula

El ventre del mar, d'Agustí Villaronga

Sis dies corrents, de Neus Ballús

Tros, de Pau Calpe Rufat

Visitant, d’Alberto Evangelista

Millor pel·lícula en llengua no catalana

Las leyes de la frontera, de Daniel Monzón

Libertad, de Clara Roquet

Mediterráneo, de Marcel Barrena

Tres, de Juanjo Giménez

Millor direcció

Agustí Villaronga, per El ventre del mar

Daniel Monzón, per Las leyes de la frontera

Clara Roquet, per Libertad

Neus Ballús, per Sis dies corrents

Millor guió

Agustí Villaronga, per El ventre del mar

Clara Roquet, per Libertad

Neus Ballús i Margarita Melgar, per Sis dies corrents

Juanjo Giménez i Pere Altimira, per Tres

Millor protagonista femenina

Vicky Luengo, per Chavalas

Begoña Vargas, per Las leyes de la frontera

Maria Morera, per Libertad

Marta Nieto, per Tres

Millor protagonista masculí

Roger Casamajor, per El ventre del mar

Chechu Salgado, per Las leyes de la frontera

Eduard Fernández, per Mediterráneo

Mohamed Mellali, per Sis dies corrents

Millor actriu secundària

Ángela Cervantes, per Chavalas

Nora Navas, per Libertad

Vicky Peña, per Libertad

Anna Castillo, per Mediterráneo

Millor actor secundari

Sergi López, per Mediterráneo

Àlex Monner, per Mediterráneo

Valero Escolar, per Sis dies corrents

Miki Esparbé, per Tres

Millor pel·lícula documental

Balandrau, infern glaçat, de Guille Cascante

El niño de fuego, d'Ignacio Acconcia

El retorn: la vida després de l’ISIS, d'Alba Sotorra

Un blues per a Teheran, de Javier Tolentino

Millor pel·lícula d'animació

Mironins (la pel·lícula), de Mikel Mas i Txesco Montalt

Millor pel·lícula per a televisió

Berenàveu a les fosques, de Sílvia Quer

Frederica Montseny, la dona que parla, de Laura Mañá

Tocats pel foc, de Santi Lapeira

Un mundo para Julius, de Rossana Díaz Costa

Millor curtmetratge

Animal salvatge, de Maria Besora

Facunda, de Marta Romero

Farrucas, d'Ian de la Rosa

L’estrany, d'Oriol Guanyabens

Millor direcció de producció

Bàrbara Ferrer, per El ventre del mar

Goretti Pagès, per Las leyes de la frontera

Albert Espel i Kostas Seakianakis, per Mediterráneo

Bernat Rifé i Goretti Pagès, per Sis dies corrents

Millor direcció artística

Laia Colet, per El amor en su lugar (Love gets a room)

Susy Gómez, per El ventre del mar

Balter Gallart, per Las leyes de la frontera

Marta Bazaco, per Libertad

Millor muntatge

Bernat Aragonés, per El ventre del mar

Mapa Pastor, per Las leyes de la frontera

Ana Pfaff, per Libertad

Neus Ballús i Ariadna Ribas, per Sis dies corrents

Millor música original

Marcús JGR, per El ventre del mar 

Derby Motoreta’s Burrito Kachimba, per Las leyes de la frontera

Paul Tyan, per Libertad

Arnau Bataller, per Mediterráneo

Millor fotografia

Josep M. Civit i Blai Tomàs, per El ventre del mar 

Carles Gusi, per Las leyes de la frontera

Gris Jordana, per Libertad

Kiko de la Rica, per Mediterráneo

Millor vestuari

Alberto Valcárcel, per El amor en su lugar (Love gets a room)

Susy Gómez i Pau Aulí, per El ventre del mar 

Vinyet Escobar, per Las leyes de la frontera

Alba Costa, per Sis dies corrents

Millor so

Isaac Bonfill, Oriol Tarragó i Marc Orts, per Las leyes de la frontera

Eva Valiño, Fabiola Ordoyo i Yasmina Praderas, per Mediterráneo

Amanda Villavieja, Elena Coderch i Albert Manera, per Sis dies corrents

Daniel Fontrodona, Oriol Tarragó, Marc Bech, Marc Orts, per Tres

Millors efectes visuals

Lluís Rivera i Lluís Castells, per Bajocero

Anna Aragonès, per El ventre del mar

Raúl Romanillos i Míriam Piquer, per Las leyes de la frontera

Alex Villagrasa, per Mediterráneo

Millor maquillatge i perruqueria

Montse Boqueras, per Chavalas

Alma Casal, per El ventre del mar

Sarai Rodríguez, Nacho Díaz i Benjamín Pérez, per Las leyes de la frontera

Barbara Broucke i Jesús Martos, per Libertad

Millor pel·lícula europea

Annette, de Leos Carax

Otra ronda, de Thomas Vinterberg

Quo vadis, Aida?, de Jasmila Žbanić

Titane, de Julia Ducournau