Gary Snyder, el poeta que tothom va creure 'beat'

Barcelona."El meu estil i la meva manera d'escriure no tenen res a veure amb els d'Allen Ginsberg o els de William S. Burroughs", diu Gary Snyder sempre que se li demana per la seva vinculació amb la generació beat . Tot i germinar a principis de la dècada dels 50 a Nova York, aquells escriptors que més endavant serien reconeguts com a beats es van desplaçar ràpidament cap a la costa oest, on van entrar en contacte amb la San Francisco Renaissance, nom amb què s'englobaven una colla de poetes que tenien com a únic denominador comú l'esperit de revolta, l'experimentació i la voluntat d'escriure sense sentir-se agombolats per les generacions precedents.

"No em sento còmode amb l'etiqueta d'escriptor beat , però sí que és veritat que vaig confluir amb alguns escriptors, artistes i pensadors d'aquella generació", diu Snyder, que va participar en el recital del 3119 de Fillmore Street de San Francisco del 7 d'octubre de 1955 -el Six Gallery Reading, on Ginsberg va estrenar el seu poema més famós, Howl - i que es convertiria en un dels dos protagonistes d' Els pòtols místics (sic), de Jack Kerouac, després d'un estiu d'excursions amb l'autor d' A la carretera .

Snyder és un ecriptor singular per diversos motius: pel lligam estretíssim amb la natura, per la vinculació amb el budisme zen i el llegat literari de la Xina i el Japó mil·lenaris i per l'ús d'un llenguatge planer i alhora dotat de passatges transcendentals -quasi místics- en els seus poemes.

Un escriptor biocèntric

L'autor de Myths & Texts (1960) i Turtle Island (1974) va topar amb la natura de ben petit: "La meva família es va traslladar de San Francisco a King County (Washington) l'any 1932. Era una zona peculiar, que després d'haver estat desforestada va ser convertida en prats on pasturaven les vaques", explica Snyder. "La nostra granja estava envoltada de natura. Pràcticament mai no coincidíem amb ningú: la natura em va començar a interessar i a preocupar-me a partir dels quatre o cinc anys".

La vegetació, els rierols, la fauna autòctona i les feines manuals acabarien omplint bona part de la poesia de Snyder, un dels grans defensors del biocentrisme, que posa sobre la taula el valor de la preservació dels ecosistemes i el confronten amb el paradigma antropocèntric, que dóna més importància a l'ésser humà. Quan una vegada li van preguntar si volia ser gaire famós, Snyder va contestar, sorrut: "Vull ser famós fins a cinc milles de distància". D'aquesta manera certificava la seva vinculació estreta amb el territori on era, que és sempre diferent dels altres i al mateix temps forma part d'una única realitat: "La consciència regional té diferents matisos. L'entorn més pròxim és singular, però està lligat a altres entorns tan o més singulars. La nostra arrel comuna és el planeta Terra, un únic lloc que es regeix per un gran cicle de l'aigua".

La importància de la meditació

Després d'estudiar cultures asiàtiques orientals a Berkeley, Snyder es va acabar fent budista i va marxar al Japó l'any 1956. No tornaria als Estats Units fins al 1969. "El meu entorn havia canviat molt: era l'època dels hippies !", exclama. El gran canvi, però, s'havia esdevingut a dins seu: "Vaig anar al Japó per aprofundir en l'estudi del budisme. El més important que vaig aprendre va ser la preponderància de la pràctica: la meditació no té cap sentit fora d'ella mateixa, cal experimentar-la cada dia". Poc després de tornar als Estats Units, Snyder es va construir la seva pròpia casa, Kitkitdizze, on ha viscut els últims 40 anys. La seva vida, intensa i productiva, ha estat inspirada tant per Kenneth Rexroth i William Carlos Williams com pels aforismes zen o la poesia de la dinastia T'ang.