'Gardenia': un cabaret ple d'atreviment i tendresa
Alain Platel torna a Temporada Alta deu anys després revisitant un espectacle mític inspirat en la Bodega Bohemia
Gardenia
Teatre Municipal de Girona. 6 de novembre
Fa deu anys, el tema de la transsexualitat no tenia tant predicament com ara, i va ser aleshores que els creadors belgues Alain Platel i Frank van Laecke van estrenar al Festival d’Avinyó i a Temporada Alta Gardenia, un espectacle protagonitzat per homes que volien ser dones als quals Platel va instal·lar en l'última funció de l’imaginari Cabaret Gardenia, evocació de la mítica Bodega Bohemia de Barcelona. El projecte va néixer a instàncies de qui a l’espectacle fa de mestre de cerimònies, l’actriu transsexual Vanessa van Durme, que havia vist la pel·lícula documental Yo soy así, rodada per Sonia Herman Dolz sobre la Bodega Bohemia quan ja havia abaixat la persiana i poc abans que s’enderroqués l’edifici del carrer Lancaster.
Gardenia - Deu anys després reprodueix gairebé exactament l’espectacle original, fins i tot amb la majoria dels seus protagonistes. Sobre un terra inclinat de parquet que respira anys, té aires de cabaret i el seu conjunt és un viatge visual i coreogràfic al món d’aquests homes que van convertir-se en dones a base d’hormones. Sobre l’ària Un bel dì, vedremo, de Madama Buttefly, els homes canvien les americanes i corbates per senzills vestits de dona, amb tota la dignitat. Dignitat, sentit de l'humor, atreviment i molta tendresa emergeixen d’un espectacle en el qual s’exhibeixen tal com volien ser i tal com són.
Un exhibicionisme natural que no esquiva el notable patetisme dels seus personatges (els anys no passen en va), comparable a aquelles velles figures del Paral·lel que trobaven a la Bodega Bohemia un lloc on seguir sent artistes quan les plomes i els lluentons havien perdut la seva esplendor. Una desfilada de vestuari, de maquillatges exagerats, també de cançons com el magnífic Cucurrucucú paloma de Pedro Infante, que canta l’única actriu de la funció nascuda dona. Ella i un excel·lent ballarí de la companyia posen l’accent purament coreogràfic a les evolucions gestuals i els desplaçaments de la resta. En fi: un espectacle sincer i valent que en certs moments toca al cor.
