"Tenim ganes de saltar i ballar i d'adrenalina"

"Estem bastant fartes que la nostra vida es limiti a anar a treballar; tenim ganes de saltar i de ballar i d'adrenalina, ho necessitem", explicaven la Rosana, la Marta i l'Andrea una hora abans de tornar a experimentar la música en directe amb Love of Lesbian. No tenien por de submergir-se en una multitud en el primer concert pilot per a 5.000 persones sense distància profilàctica des de l'inici de la pandèmia. Comentaven, davant les portes del Sant Jordi, que el que més les atabalava eren les persones de l'entorn: "Hi ha qui és posa les mans al cap i ens diu que estem boges i, fins i tot, algú m'ha dit que no quedarà amb mi durant uns dies, però l'organització ho ha fet molt bé, ens han enviat molts correus amb molta informació, què s'havia de portar, com s'havia d'entrar... Està tot molt controlat", explicava l'Andrea.

Hi havia cues llargues però molta tranquil·litat davant els tres accessos per al públic general que es van obrir des de les cinc fins a les set de la tarda, l'hora en què es preveia que Love of Lesbian pugessin a l'escenari. El degoteig era constant. Primer, als que anaven accedint al recinte els prenien la temperatura, després els demanaven que es rentessin les mans, que mostressin l'entrada, el DNI i el codi amb el resultat de les proves d'antígens, i els escorcollaven. També els donaven, mentre feien la cua, una mascareta FFP2. La Paula i el Jordi havien arribat amb força temps, però estaven una mica atabalats perquè ell encara no s'havia pogut fer el test i se l'havia de fer en una de les carpes que s'havien habilitat a l'esplanada de davant del Palau Sant Jordi per als que anaven a última hora. "En tenim moltes ganes perquè jo abans de la pandèmia no me'n perdia cap, de concert" deia la Paula.

L'esperança que el concert obri camí

La majoria, però, s'havien fet la prova al matí o a primera hora de la tarda a Razzmatazz, l'Apolo o Luz de Gas. La Montse i el César també eren assidus als concerts abans que el covid-19 ho canviés tot i desaparegués qualsevol oportunitat de viure moments d'eufòria col·lectius. "Crec que a dins hi haurà una explosió de moltes coses, d'alegria, d'emoció...", deia la Montse, que va passar el covid-19 just a l'inici de la pandèmia i va estar un mes malalta. "No tinc por, perquè ja l'he passat i m'han vacunat, estic molt tranquil·la", explicava. El seu company, el César, no ho tenia tan clar, però podien més les ganes de tornar a escoltar música en directe: "Espero que obri camí i que al juliol puguin anar al Cruïlla", deia. Al llarg dels últims mesos la parella ja havia renunciat a molts concerts dels quals havien comprat entrades: Wilko, Nick Cave, el Festival Jardins de Pedralbes, Cruïlla...

Malgrat les cues llargues, no hi havia nervis. Tampoc crits, el públic era extremadament disciplinat i l'únic estrès era a la zona d'aparcament, on alguns conductors intentaven trobar un forat. Hi havia poca gent a la gespa, exceptuant petits grups de tres o quatre persones que aprofitaven els últims moments abans de posar-se a fer cua per beure una cervesa o una coca-cola o fer un entrepà. Algú buscava desesperadament algun lloc entre els arbres per buidar la bufeta. A la cua, la Belén i el Jesús, que havien assistit al concert de Joana Serrat el cap de setmana passat a Badalona, esperaven pacientment. "Abans anàvem molt a concerts i la pandèmia ens va partir la vida", deia la Belén. El Jesús treballa a l'Eurolliga i explicava que estan expectants amb els resultats del concert: "Hi ha molta gent que està pendent del que passarà avui. A mi està tan enganxat a la gent em fa una mica de por, i si es comencen a treure la mascareta me n'aniré corrents muntanya avall". Ja a punt d'entrar al concert, la Maria i el Pau, amb uns vestits espectaculars (ella faldilla rosa de lluentons i talons i ell armilla i barret de cowboy), no podien contenir l'emoció: "Crec que ploraré", deia la Maria. Si tot va bé i el projecte Festivals per la Cultura Segura, que s’estrena amb el concert pilot de Love of Lesbian, funciona, potser aviat tornaran aquests moments d'eufòria col·lectiva.