BarcelonaL’autèntica guerra no s’assembla al Call of duty. Aquesta és la conclusió a la qual sembla arribar el Djalal, un noi de Santa Coloma de Farners que, portat per la seva afició als videojocs de guerra i les armes, va allistar-se voluntari a l’exèrcit per anar a lluitar a l’Afganistan. Una experiència de la qual va tornar sa i estalvi, però decebut. “Jo el vaig conèixer llavors i estava molt perdut”, recorda Alba Sotorra, directora del documental Game over, que demà es projecta dins el cicle El Documental del Mes i divendres s’estrena en sales comercials. “El Djalal havia somiat tota la vida ser soldat, però a la guerra s’adona que allò no era com ell pensava i té un daltabaix”.
Però el desengany del Djalal no té res a veure amb el del jove idealista superat per l’absurditat de la guerra sinó amb les llargues hores d’espera i l’absència de combat. Les expectatives èpiques topen amb una realitat prosaica i avorrida. I els pocs moments d’acció no són com ell s’havia imaginat. “Educats amb jocs i pel·lícules, els nois no entenen l’abast real de l’acte de matar”, observa la directora. Una escena del film enregistrada pel Djalal a l’Afganistan el mostra disparant contra un objectiu llunyà. “Allò és un punt d’inflexió en la seva vida -diu Sotorra-. Ja no és només que la guerra no sigui un joc o que sigui avorrida, sinó que implica matar una altra persona. I no crec que això fos una cosa que ell estigués preparat per fer”.
L’adéu al seu ‘avatar’, Lord Sex
La crisi de valors del Djalal coincideix amb una altra crisi: el divorci dels pares i la venda de la casa familiar. El seu món s’ensorra i ell ha de dir adéu al seu avatar a les xarxes socials, Lord Sex, un personatge amb milers de seguidors que, perfectament equipat, recrea a l’aire lliure escenes de guerra i després les comparteix a la xarxa. “La generació del Djalal han crescut amb expectatives enormes i ara s’han trobat amb una realitat que els decep -apunta la directora-. A internet, en canvi, les seves expectatives no col·lisionen amb la realitat, sinó que creen un món més excitant que el real”.
Per a Sotorra el Djalal és el cas més extrem d’una societat que als 80 va assumir els valors del consumisme sense pensar-s’ho dos cops. “Ell va comprar l’estereotip de masculinitat que ven l’imaginari audiovisual del capitalisme: un guerrer amb pistoles grans, cotxes xulos i una nòvia guapíssima. Ell ho té tot, és el noi perfecte, i, malgrat tot, se sent buit i infeliç”, explica Sotorra, que ja treballa simultàniament en tres nous documentals.