La Galera reedita la novel·la juvenil de Teresa Pàmies

BarcelonaLa Galera celebra l'Any Teresa Pàmies amb la reedició de la seva única novel·la pensada per a un públic adolescent, Aventura mexicana del noi Pau Rispa, publicada per primera vegada l'any 1985 a l'editorial Pòrtic. L'edició incorpora les il·lustracions de la neta de l'escriptora, Natàlia Pàmies, que aporta una nova vida a aquesta història que narra les peripècies de Pau Rispa, un nen nascut als anys 30 que s'ha d'exiliar a Mèxic arran de la Guerra Civil.

Ha sigut la directora editorial de La Galera, Ester Pujol, la que va encarregar a Natàlia Pàmies que fes les il·lustracions del llibre. "Vam parlar amb Sergi Pàmies sobre què podíem fer pel centenari i vam decidir que seria una bona idea recuperar l'única obra de literatura infantil i juvenil que havia escrit Teresa Pàmies. Ha sigut un honor incorporar a La Galera una veu com la seva i fer-ho a partir d'un títol que pot contribuir a fer que la seva obra arribi a nous públics, la qual cosa és un dels objectius dels anys commemoratius". Pujol assenyala les similituds entre les peripècies vitals entre l'autora i el protagonista: "els dos passen per un camp de concentració a França i després Pau Rispa agafa amb el seu pare un vaixell, el Sinaia, en direcció a l'exili, mentre que la seva mare es queda perquè espera que torni el fill gran de l'Ebre, un fill que no torna perquè es va morir".

Recordant una àvia "lluitadora i entusiasta"

Natàlia Pàmies, de 24 anys, es va llegir Aventura americana del noi Pau Rispa als 12 anys, quan la seva àvia li va regalar per Sant Jordi juntament amb una dedicatòria elogiosa. Resulta que li havia agradat el conte que havia escrit la nena, en què capgirava la llegenda de Sant Jordi i convertia el drac en el cavaller enamorat de la princesa drac i és ella qui li demana matrimoni. "Quan vaig rebre l'encàrrec d'il·lustrar el llibre he de dir que no el recordava gaire, i durant anys va ser l’únic que havia llegit de la meva àvia, tot i que ara, amb la celebració del centenari, he llegit altres coses –confessa Natàlia Pàmies–. Quan he rellegit aquest conte me n'he adonat que és molt dur perquè acaba malament, però potser ara la guerra i l'exili ja no són un tema tan tabú com abans".

Natàlia Pàmies, que va estudiar disseny gràfic a Eina i ha merescut dos premis Laus, considera que és una bona manera, per a les escoles, d'abordar el tema de la Guerra Civil a través de la literatura. Pel que fa a estil, van pensar que el blanc i negre de les il·lustracions ja aportarien un aspecte "cru i realista" al relat. "La coberta és digital, més moderna, mentre que la primera part és més analògica perquè el traç manual emet més tendresa i sentiments", diu. El personatge del Pau va ser l’últim que va dibuixar i per inspirar-se va documentar-se per veure com eren els nens de la guerra, i pel que fa a la part de Mèxic va inspirar-se en l'art precolombí, "que és molt ric i donava molt de joc".

A l'hora de recordar l'àvia, la jove il·lustradora diu que era "una persona molt lluitadora i entusiasta", i destaca el seu vessant feminista: "Era molt energètica i càlida, una persona amb molta qualitat, un exemple a tots nivells".

Un conte que s'ha "universalitzat"

Sergi Pàmies explica que la seva mare va escriure aquest llibre arran d'una proposta de Pòrtic el 1985, i que la temàtica la va triar ella: "Agafa el seu repertori de temes i fa una translació del seu món a un personatge juvenil, simplificant l’argument i fent-lo menys personal". Tenia entre 65 i 66 anys quan va escriure Aventura mexicana del noi Pau Rispa i s’hi va dedicar a fons durant uns mesos. El 1993 es va reeditar. Tanmateix, el llibre, prossegueix Pàmies, "va ser rebut amb absoluta indiferència, la mateixa amb què es van rebre molts dels seus llibres". L'escriptor considera que el volum té una "inesperada pàtina actual". "Ara ja hem vist molts exilis i refugiats de moltes menes i un lector d’avui no el llegirà amb els ulls de l’exili català sinó sobre la guerra i l’exili en general: la història s’ha universalitzat."

Quan va escriure el conte, Pàmies ja tenia una neta i Sergi Pàmies s'imagina que el devia escriure amb la il·lusió de poder transmetre'ls un llegat. El punt de vista que adopta en aquest llibre és diferent de la resta de la seva obra –segons l'escriptor– en dos aspectes: "D'una banda tria un protagonista jove, no ideologitzat, i a més, és fill d’una família que tampoc ho és, la qual cosa demostra que no volia fer una crònica dels seus. Va optar per fer creure que no era un llibre sobre l’exili, però ho és molt, i també encobreix una certa carta d’amor a Mèxic, un país que s’estimava molt".