Gala d’estrelles de Sant Petersburg sense estrelles

TerrassaUna gala de ballet és una fórmula que sempre agrada al públic, ja que permet veure els moments més espectaculars de diferents ballets clàssics de repertori. El problema és que sovint es fan sempre els mateixos passos a dos, i si els ballarins no són extraordinaris acaba cansant. La fórmula consisteix a portar diferents parelles, cadascuna de les quals interpreta dos passos a dos, un de romàntic i un d’acrobàtic. I, repetidament, els espectadors sempre aplaudeixen més el segon encara que sovint no sigui el més ben interpretat. Això és el que va passar dissabte al Centre Cultural Terrassa a la Gala d’estrelles i solistes de Sant Petersburg, que tancava la seva 35a Temporada BBVA de Dansa.

Van obrir i tancar la gala Anastasia Lukina, del Teatre Mariinski, i Ernest Latipov, del Mikhailovski, que van ballar bé, tot i alguna dubitació, en el pas a dos de La sílfide i es van mostrar elegants i exquisits en el de La bella dorment, ella amb unes puntes fortes i pirouettes rapidíssimes i ell molt segur en els double tour en l’air, pirouettes i el manège de jetés. Va ser d’agrair que Elena Kotsiubira, del Sant Petersburg Festival Ballet, i Borís Jurilov, del Mikhailovski, programessin el pas a dos de Carmen d’Alberto Alonso, una coreografia de caràcter especialment creada per a Alicia Alonso. Kotsiubira, però, no va mostrar ni una dècima part de la força de la ballarina cubana, fet que va aigualir l’actuació. A la segona part, en canvi, la parella va interpretar el pas a dos romàntic de Giselle i van ser pura delícia, ella flotant i somiadora i ell segur i espectacular en els salts.

Elizaveta Barkalova, del Ballet de Konstantin Tatxkin, i Serguei Kononenko, del Mariinski, van ser la parella perfecta en el pas a dos del segon acte d’ El llac dels cignes, ella amb uns equilibris, cambrés i braços meravellosos, però quan van encarar el del Corsari van mostrar mancances tècniques amb passos imprecisos, inclosos els 32 fouettés d’ella, molt espectaculars però amb la cama mancada de força, mentre que ell va estar molt fluix en la seva variació. Tampoc va destacar Ekaterina Txebikina com a cigne negre per la seva falta de contundència, tot i els meravellosos fouettés finals, rapidíssims i sense moure’s un mil·límetre d’on els havia iniciat. El seu company, Petr Bortxenko, del Ballet Clàssic de Sant Petersburg, va estar bastant desafortunat en els double-tour en l’air, i van fer una Baiadera correcta en el segon acte. Chinara Alizade, del Bolxoi, va ser una Clara imprecisa al Trencanous, mentre que Vladímir Iaroixenko, del Ballet de Polònia, va estar fort i contundent en les piruetes a la segona. La parella, en canvi, va fer un espectacular duet del Tristany i Isolda de Kristof Pastor, una coreografia intensa i molt fluida d’estil neoclàssic, la més aplaudida de la nit.