Joan, el 'nen' que van estimar Gala i Salvador Dalí

BarcelonaLa vida i l'obra de Salvador Dalí són inesgotables, i a vegades els detalls que sempre han estat a la vista són els que passen desapercebuts. Pot ser que també siguin els que acaben donant sorpreses, com és el cas de Joan Figueras, el nen de Salvador Dalí i Gala. El periodista d'El País i historiador José Ángel Montañés treu la seva història a la llum al llibre El niño secreto de los Dalí (Roca Editorial). "A Cadaqués molta gent d'una certa edat recorda el nen de can Dalí, saben perfectament qui és el Joan, però mai havia sortit a la llum a nivell bibliogràfic, només puntualment com el nen que va fer de model de les dues versions de La Madona de Portlligat", afirma José Ángel Montañés.

La trobada entre Salvador Dalí, Gala i el Joan, que era fill d'una família pròxima a la de Dalí, la del pintor Jaume Figueras, es va produir el 1948, quan el matrimoni va tornar a Cadaqués després de passar vuit anys als Estats Units, i es va prolongar durant prop de quatre dècades. Feien tot el que fan uns pares amb el seu fill, omplien el Joan de regals quan tornaven dels Estats Units cada primavera i li van ensenyar francès perquè era la llengua en què parlaven entre ells. Més endavant, Dalí va voler que el Joan fos el protagonista d'una pel·lícula que no es va arribar a rodar. "La importància del Joan és la pàtina d'humanitat que dona a Dalí i Gala. La imatge que tenim d'ell és la de finals dels anys 70 i 80, del Dalí més histriònic. Però quan torna el 1948 es retroba amb els seus amics de joventut, amb la gent de Cadaqués, del seu entorn vital. El món de Dalí i Gala és del Cadaqués, i en aquest món hi té cabuda el Joan", explica Montañés. L'autor de la biografia més important de l'artista, Ian Gibson, coincideix al pròleg del llibre en com la relació amb el noi humanitza el matrimoni i posa de relleu "la tendresa humana que a vegades se'ls nega com a personatges públics".

La descoberta de Joan Figueras, que va portar l'empresa de pintura que havia fundat el pare i que va morir el 1999 als 57 anys, es remunta a quan el fotògraf Cristóbal Castro va mostrar a Montañés dues fotografies en què l'artista empordanès apareixia amb un nen. Li va despertar la curiositat per saber qui era i el vincle que tenia amb l'artista. La relació de Dalí amb els nens no era senzilla, perquè havia arribat a dir que els odiava.

No treure rèdit de Dalí

Per a Montañés, el llibre és fruit de "la generositat" de la vídua de Joan Figueras, Mercè Cabanes, que va explicar per primera vegada la història després de consultar-ho amb les seves filles i va posar al seu abast les fotografies, cartes, dibuixos i altres materials. Joan Figueras s'havia negat a explicar-ho després de la mort de l'artista per no obtenir-ne cap benefici. També hi ha col·laborat la Fundació Gala - Salvador Dalí i la vintena de persones que van ser entrevistades durant la recerca. També creu que és una "reivindicació de la professió de periodista", subratlla Montañés. Precisament un dels atractius del llibre és com retrata la vida quotidiana de Dalí i Gala, que va no va tenir relació tan afectuosa amb la seva filla Cécile, i el seu entorn de Cadaqués.

Joan Figueras no va assistir a l'enterrament de Gala a Púbol i tampoc va tornar a visitar Dalí fins a la seva mort el gener del 1989 perquè, com recorda la seva vídua, "li feia pena i no el volia veure en aquell estat". A més, feia uns anys s'havia distanciat del matrimoni perquè no veia amb bons ulls els amants que tenia Gala, Amanda Lear havia entrat en la vida de Dalí i més endavant pel paper que van tenir els secretaris de l'artista. Tanmateix sí que va assistir a la cerimònia de comiat a Cadaqués i a la posterior al Teatre Museu de Figueres.