La crisi d'una família poliamorosa en plena depressió postpart

BarcelonaLa geografia domèstica de Gabriela Wiener fuig de la convencionalitat. L'escriptora comparteix sostre amb la seva dona, Rocío Bardají, el seu home, Jaime Rodríguez, i dues criatures, Coco i Amaru. Són un exemple del poliamor portat a la pràctica però, com passa amb totes les relacions, els seus vincles no són immunes a les crisis emocionals. La del triplet d'adults va irrompre just després de l'arribada d'Amaru, el segon infant de la família. "Va ser un dels moments més dolorosos de la meva vida. La crisi va aparèixer els dies després del naixement de l'Amaru, és a dir, en plena depressió postpart i amb el messies del poliamor removent-ho tot", explica Wiener. D'aquell daltabaix, l'escriptora va decidir fer-ne una obra de teatre que protagonitzen ells mateixos i que ha dirigit Mariana de Althaus. Des que es va estrenar al gener a Madrid, Qué locura enamorarme yo de ti s'ha convertit en un fenomen escènic que exhaureix entrades per allà on passa. Aquest divendres s'ha pogut veure a La Virreina de Barcelona, on ha deixat una onada de riallades i la platea entonant la cançó d'Eddie Santiago que dona nom a l'obra. Aquest dissabte hi tornen.

A l'escenari, Wiener fa confluir l'excepcionalitat de l'experiència i tots els interrogants que desperta –com es gestiona el puerperi entre tres persones? Com és la seva vida sexual? Com ho viuen les criatures?– amb el motiu de la crisi, que és universal: la gelosia. I ho fa amb una mirada punyent, honesta i esquitxada d'humor. "Col·lectivitzar l'amor, sortir de la monogàmia, intentar trencar políticament amb certs mandats i inventar-nos altres existències possibles no és broma. Però fracassar i tornar-ho a intentar dona material per a alguns acudits", assenyala l'escriptora, que exposa sense recels el terratrèmol afectiu viscut.

El detonant de la crisi, una conversa privada que ho deixa de ser, fa esclatar un huracà d'enveges, mentides i suspicàcies entre els tres protagonistes. "Ni es pot fugir de la gelosia, ni és inevitable. Formen part de la cultura relacional en la qual estem immersos. Intentem no obviar-ho i abordar-ho críticament", diu Wiener. Des del seu punt de vista, desconstruir la monogàmia és un primer pas per deslligar la gelosia i la idea de propietat de l'amor. "Hi ha altres maneres, només necessitem temps per treballar-hi i malauradament vivim en un món molt mancat de temps –destaca l'escriptora–. La crítica va més a l'arrel, a qüestionar les formes de vida i la reproducció sota el capitalisme".

Criar en una llar poliamorosa

Els infants de la família tenen un paper essencial en l'espectacle: Amaru té un vincle estret amb la crisi que es desencadena, i Coco observa el poliamor des de la perspectiva adolescent. "Tenir una família poliamorosa és un drama. A les discussions, sobretot, sempre cal posar-se de part d'algú, així almenys som dos", explica Coco en un vídeo durant l'espectacle. La família posa al descobert les seves entranyes, si bé Wiener defensa que no s'allunyen gaire de les d'una llar qualsevol. "Com tanta altra gent, la nostra realitat està travessada per la supervivència, per arribar a final de mes i cuidar de lis nostris fillis en aquests temps tan desoladors. Volem que tinguin eines per pensar críticament i puguin ser, d'alguna manera, millors del que nosaltres serem", diu l'escriptora, que utilitza la fórmula del gènere neutre per referir-se a la seva descendència.

Més enllà del poliamor, l'espectacle també reflecteix què significa criar de forma col·lectiva. "Moltes de les decisions que hem pres tenen a veure amb els nostres propis desitjos, però també amb construir per a lis nostris fillis un niu amorós on donar-nos suport, una criança sota una mirada antiracista, feminista i basada en la idea de comunitat", destaca Wiener. De l'èxit de l'espectacle se n'emporta sobretot una conclusió: "Els afectes i el desig, s'organitzin com s'organitzin, són assumptes complexos i sobre els quals seguirem reflexionant. Res millor que fer-ho des de les experiències viscudes i sentides, des de la passió i des de la contradicció".