El futur Museu d’Arquitectura es fa lloc a Montjuïc

BarcelonaEl nou Ajuntament de Barcelona i l’actual Generalitat tenen visions oposades sobre la gestió dels grans museus. Mentre que la comissionada de Cultura del consistori, Berta Sureda, considera que cal consolidar els equipaments existents abans de construir-ne de nous, la Generalitat ha presentat en pocs dies els projectes de dos nous museus, tot i tenir un govern en funcions i un horitzó polític immediat incert. Després del Centre Nacional de Fotografia, el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, i el de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, van fer pública ahir la llavor del Museu d’Arquitectura i Urbanisme de Catalunya (MAUC). Berta Sureda hi estava convidada -el seu nom apareixia a la convocatòria de premsa- però no havia confirmat la seva assistència i no va ser-hi present perquè “no disposava de prou informació del projecte per valorar-lo amb seriositat”, van justificar a la tarda fonts de l’Ajuntament. Sureda vol “analitzar el projecte amb profunditat i de manera reposada abans de sumar-s’hi”.

“Ja tenim un vertader museu, que és el país, amb els edificis al seu lloc, però ens falta un espai per oferir una visió de conjunt que ens permeti valorar el passat, entendre el present i projectar el futur”, va dir el degà del Col·legi d’Arquitectes (CoAC), Lluís Comerón, que també es va referir al nou centre com una “nova casa” perquè la seva entitat faci un pas endavant i es potenciïn les 200 activitats que organitza anualment. La creació del MAUC és una vella reivindicació del sector, que els últims anys ha patit especialment la crisi econòmica. Aquest nou equipament és també un dels primers que es van assignar als pavellons d’Alfons XIII i Victòria Eugènia, dues de les peces estrella de l’Esplanada dels Museus.

Quan es va començar a parlar de donar un ús museogràfic a aquests edificis construïts amb motiu de l’Exposició Universal de 1929, l’únic inquilí havia de ser el Museu Nacional d’Art de Catalunya, però els últims anys els han sortit més pretendents. No va quallar obrir un espai perquè la baronessa Carmen Thyssen hi exposés la seva col·lecció, però el Centre Nacional de Fotografia i el MAUC es mantenen a les travesses. Amb aquesta distribució, el Museu Nacional només hi podria instal·lar les sales d’exposicions temporals. Malgrat tot, com que l’Ajuntament de Barcelona no considera una prioritat l’Esplanada dels Museus, per la gran inversió que suposa -el pressupost de l’ordenació urbanística és de 70 milions d’euros-, el MAUC s’ubicarà només “en principi” a Montjuïc, va dir Mascarell. Amb tot, Berta Sureda sí que s’ha mostrat favorable a l’ampliació del Museu Nacional. El cost de la restauració d’un sol pavelló és de quatre milions d’euros.

Una altra de les opcions que hi ha hagut damunt la taula és el Disseny Hub, la seu del Museu del Disseny, o bé altres ubicacions fora de Barcelona que el conseller Mascarell no va detallar. El nou equipament no té encara ni pressupost ni calendari. El desenvolupament del projecte -presentat pels seus redactors, el gestor cultural Antoni Nicolau i l’arquitecte Fernando Marzá- sorgiria en qualsevol cas del treball conjunt de les dues administracions. “És un equipament molt gran i ha de tenir una cuina molt gran i molt ben feta”, opinen des de l’Ajuntament. “Quan tinguin les idees més configurades participaran en el procés de la manera com considerin convenient”, va confiar el conseller Mascarell.

El museu com a fòrum de debat

El projecte fet públic ahir és fruit d’un any de feina i també és “coral”, va dir Nicolau. Amb tot, encara és massa aviat per saber com el rebrà el sector. “Serà un museu 3.0. Això no vol dir que hi hagi molta tecnologia sinó que aspira a ser una nova forma de museu. També ha de ser un fòrum de debat. Si ja estigués en funcionament, s’hi haurien de fer debats sobre el canvi climàtic en paral·lel a la cimera de país”, va exemplificar Nicolau. Els referents del MAUC són el Centre d’Arquitectura d’Amsterdam (Arcam), l’Institut Holandès d’Arquitectura (Nai), la Ciutat de l’Arquitectura i el Patrimoni de París, el Royal Institute of British Architects de Londres i el Centre Canadenc d’Arquitectura, entre d’altres.

El focus d’atenció del MAUC serà l’arquitectura dels últims 200 anys des de la industrialització, distribuïda en set línies que reflecteixen les necessitats humanes: l’alimentació, l’habitatge, l’energia, la ciutat, el poder, els serveis i les vacances i el turisme. En el cas de l’alimentació, s’abordaran la transformació, la distribució, l’elaboració i el consum dels aliments, amb obres com el canal d’Urgell, la masia Bofarull, el Celler Rocafort de Queralt, el Mercat de Santa Caterina, la Fundació Alícia i el restaurant Flash Flash. Aquests temes s’explorarien amb unes exposicions que es renovarien cada tres o quatre anys i amb altres de mig any de durada.

La superfície total d’exposició del MAUC serà de 3.000 m, 2.500 dels quals els ocuparà l’exposició permanent. Els fons que s’exposaran -plànols, maquetes, dibuixos, fotografies, etc.- provenen sobretot del CoAC i l’equipament també es nodriria del servei de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat, l’Etsab (l’Escola d’Arquitectura de la UPC), la Fundació Mies van der Rohe, el Servei del Patrimoni Local de la Diputació de Barcelona, l’Arxiu Coderch i la Càtedra Gaudí, entre d’altres.