BerlínOvació a l’aire lliure, dins de la platea i al seu voltant, i cares de sorpresa per la posada en escena furera, moderna, fosca, tan diferent de les obres orquestrals que es programen al Konzerthaus. El 18 de juny de fa 200 anys, l’obra que marcaria un abans i un després a l’òpera alemanya, El caçador furtiu de Carl Maria von Weber, s’hi estrenava per primer cop i servia per inaugurar aquest auditori berlinès. 200 anys més tard, ahir, la Fura dels Baus va aixecar una nova escenificació d’aquesta òpera per celebrar-ho, un encàrrec específic de l’auditori. A causa del coronavirus, la representació va transcórrer a dins, mentre un públic reduït, de només 500 persones, en seguien la retransmissió en una gran pantalla davant l’edifici, en una de les places històriques de Berlín.
“Quan vam venir a veure els espais, ens va cridar l’atenció que aquest auditori, una espècie de Partenó amb columnes, un espai per a la música, és entre dues catedrals, una de francesa i una d’alemanya, que representen les Esglésies catòlica i protestant, dues feres que durant segles es van barallar”, explica Carlus Padrissa, que signa la direcció escènica. Fa 200 anys va ser un gran èxit i l’obra es va convertir en la base del romanticisme simfònic alemany en un moment en què els nacionalismes bullien, sis anys després de la batalla de Waterloo. El caçador furtiu va marcar sobretot el compositor Richard Wagner, que s’hi va inspirar per crear les seves òperes, enteses com a art total. Ja no es tractava de fer melodies boniques, sinó de crear una obra harmònica, completa. Eren temps de reis absolutistes. Padrissa, fill de Moià, és dels que més Wagner ha portat a escena de l’estat espanyol.
A l’obra, al bosc lluiten les forces de la llum i la foscor. Un caçador perd la punteria, però ha de fer punteria per aconseguir la seva estimada; per això, fa un pacte amb el diable. La Fura dels Baus ho ha actualitzat i “el mite fàustic” passa a estar en un context de canvi climàtic en què el pacte és amb el progrés. “Tot el que ha passat després, des de la Revolució Industrial, s’ha anat carregant la naturalesa. No falla la bala, però què ha fallat? Txernòbil? El coronavirus?”, es pregunta Padrissa.
Mesures estrictes a les sales
A Alemanya, només des del 4 de juny han tornat a obrir sales de concerts, teatres i cinemes, amb un terç menys de l’aforament, test negatiu obligatori o vacunació completa, mascareta a l’interior, un metre de distància cada dues cadires i l’obligació de registrar-se a una aplicació. “Volíem fer-ho dins amb gent al mig de l’acció, però no ens van deixar”, comenta Padrissa. I van repensar l’obra. L’auditori els ha cedit tots els racons durant uns dies i l’escena principal transcorre a la sala gran a 360 graus; les 14 làmpares són arbres. La grua per penjar els intèrprets ve de Catalunya. Alemanya ja coneix la Fura des dels temps de teatre al carrer. “Aquí van trenta o quaranta anys per davant en temes de consciència ambiental: el 1989 ens deien que vigiléssim amb l’oli dels cotxes que destrossàvem, que contamina molt”, recorda.
La sensació d'ahir és d'haver anat al cine a l'aire lliure, més que a l'òpera, i l'esforç amb els 80 micròfons amagats als cabells no va lluir tant. Xafogor a 33 graus i un so a la plaça a voltes entretallat van ser la part dolenta de l'experiment corona combinant representació a dins i espectadors a fora. Però l'exigent públic del Konzerthaus s'ho va prendre amb somriures i tranquil·litat. Hi havia massa ganes de cultura després de tants mesos de silenci i sembla que s'han tornat més pacients i comprensius. Sobretot si es pot celebrar el 200 aniversari d'una obra tan emblemàtica en un edifici tan emblemàtic en el mateix dia rodó.
