‘La traviata’, La Fura i Dudamel, al festival de Peralada dedicat a Caballé

BarcelonaLa singularitat del Festival Castell de Peralada guanya terreny any rere any. Aquesta no és una cita mediterràniament eclèctica: la dansa i la clàssica són els dos pilars bàsics -i gairebé exclusius- d’un cartell selecte i ambiciós. Alhora, busca clarament acostar nous públics a gèneres que tenen el repte de seduir nous espectadors: ho fa mesclant la clàssica amb l’electrònica o reactualitzant les òperes de repertori.

També hi ha un relleu generacional al capdavant de la institució. Els hereus de l’ànima del festival, Carmen Mateu, es comprometen a “renovar la il·lusió” per una cita que enguany celebra la 33a edició. El festival tindrà 27 nits d’espectacle, del 4 de juliol al 17 d’agost, amb un pressupost que puja als 4,7 milions d’euros, amb ajuts del voltant del 7% (Generalitat, ministeri i Diputació de Girona). Les entrades van dels 30 als 210 euros i ofereixen transport públic des de Barcelona.

Homenatge a Caballé

Una exposició als jardins i un concert de Sondra Radvanovsky

Tota l’edició del festival es dedicarà a una de les seves instigadores, la soprano Montserrat Caballé, que “va somiar juntament amb Carmen Mateu que l’Empordà pogués tenir un festival internacional com les cites on ella actuava en altres parts del món”, recorda el director de l’esdeveniment, Oriol Aguilà. Una exposició als jardins evocarà les 19 vegades que va cantar a Peralada, una de les quals amb La traviata, l’òpera de l’any. Però el clímax serà el recital líric de Sondra Radvanovsky a l’escenari que més agradava a Caballé, l’església del Carme, on va inaugurar el festival el 1987. Una diva, memorable a 'Andrea Chénier', per homenatjar la diva.

Relectures operístiques

Estrena mundial de Joan Magrané i una traviata feminista

Estrena mundial de Joan Magrané i una traviata feministaLes tres òperes que s’escenificaran són relectures de clàssics. La producció pròpia és La traviata,que Paco Azorín convertirà en feminista en la pell d’Ekaterina Bakanova, acompanyada de René Barbera i Quinn Kelsey. Serà una “lectura contemporània, política i actual” que tindrà com a lema “ Sempre libera! ” en el context “de l’empoderament de la dona al segle XXI”, deia el director. Azorín és un dels tres escollits per Peralada amb qui traçaran aliances a mitjà termini: el 2020 li han encarregat tancar el cicle verdià amb una Aida que se sumarà a l’Otello que ja va dirigir aquí el 2015.

L’altre escollit és Àlex Ollé, de La Fura dels Baus. Aquest any presenta la Història d’un soldat, de Stravinski, que es va estrenar a Lió, un llibret en el qual ha afegit el cas real d’un soldat que torna de la Guerra de l’Iraq amb estrès posttraumàtic. “Volia sacsejar la gent i fer més contemporània la peça, una faula moralista que sempre s’ha fet amb un to lúdic i infantil. Volia donar-li vigència i fer una reflexió sobre els estralls de la guerra mostrant el drama interior del soldat”, deia ahir. Ollé, que feia 22 anys que no treballava a Peralada, hi tornarà el 2020 per recuperar una peça del 1997, El martiri de Sant Sebastià, de Debussy.

La tercera és una producció d’Òpera de Butxaca i Nova Creació. Abans d’arribar al Liceu la temporada 2019-2020, l’Empordà viurà l’estrena absoluta dels Diàlegs de Tirant e Carmesina, una adaptació de Tirant lo Blanc feta per Marc Rosich, que també exerceix de director d’escena, i una nova composició de Joan Magrané, que a més ha convençut Jaume Plensa per crear l’espai escènic.

Grans cites, grans noms

Dudamel comparteix escenari amb la seva dona, María Valverde

Un clàssic incontestable com el Ballet del Teatre Mariïnski de Sant Petersburg obrirà el foc, però ho farà amb un jove coreògraf, Ilya Zhivoi, i amb Les quatre estacions de Vivaldi reinterpretades per Max Richter, unes adaptacions que va interpretar al Sónar 2013. La segona nit sí que serà un programa més canònic amb Chopin i Liszt. Les altres dues cites dansístiques seran el Ballet Nacional Sodre de l’Uruguai, amb un Quixot coreografiat per Blanca Li, i un programa mixt amb el director i ballarí Carlos Acosta, que tenia pendent tornar a Peralada després que li toqués actuar el tràgic 17-A.

Un dels grans directors del moment, Gustavo Dudamel, debutarà a Peralada al costat de la seva dona, l’actriu María Valverde, que serà la narradora d’ El somni d’una nit d’estiu, de Mendelssohn. També interpretarà la Titan, de Mahler. Entre els noms incontestables de la lírica hi haurà el concert de Juan Diego Flórez, que actuarà amb la soprano Ruzan Mantashyan. També els recitals de Ludovic Tézier, Joseph Calleja, Camilla Nylund i la nit barroca händeliana amb Núria Rial i Juan Sancho.

Objectiu: ampliar públics

De Paul Anka cantant Sinatra a Marco Mezquida entre vinyes

La música dance interpretada per orquestra simfònica i DJ de Maestro, que tancarà el festival, és l’exemple més clar de la voluntat d’innovar i trencar barreres. Però també actuacions com el Cirque Éloize, Dàmaris Gelabert o els tres bolos en espais singulars del pianista Marco Mezquida (amb Chicuelo o Sol Picó). No hi faltaran grans esquers del pop, el rock i la cançó, començant per Charlotte Gainsbourg i acabant amb Paul Anka cantant Sinatra, Pink Martini i la diva pop Jessie J. “Volem atreure nous públics. Quan venen aquí, queden atrapats”, assegura Aguilà.