ÒPERA
Cultura19/11/2011

La Fura estrena 'Le grand macabre' al Liceu

Una figura humana de set metres d'altura protagonitza el celebrat muntatge de La Fura dels Baus de 'Le grand macabre'. L'espectacular posada en escena de l'òpera de Ligeti s'estrena al Liceu.

Marta Salicrú
i Marta Salicrú

Barcelona.Per a Àlex Ollé, un dels sis directors artístics de La Fura dels Baus, Le grand macabre ocupa "un dels llocs principals" en la producció de la companyia catalana. Ho va afirmar en la presentació del muntatge de La Fura de l'òpera de l'hongarès György Ligeti, que s'estrena al Gran Teatre del Liceu. És una estrena que Joan Matabosch, director artístic del coliseu de la Rambla, va qualificar d'"esdeveniment de primeríssima magnitud".

Segons Matabosch, "és l'estrena a Espanya d'una de les òperes més importants i més singulars del segle XX", l'única que va compondre Ligeti, nom clau de la música clàssica de la segona meitat del segle passat. "És una obra que tots els grans teatres estan incorporant al repertori com a títol imprescindible i que aquí no s'havia estrenat fins ara", va dir Matabosch.

Cargando
No hay anuncios

Però, a més, Le grand macabre de La Fura, que ja s'ha pogut veure al teatre de La Monnaie de Brussel·les -on es va estrenar el 2009-, a l'Opera de Roma i a l'English National Opera de Londres, ha tingut una acceptació fabulosa. "Hi ha pocs espectacles en els últims anys que hagin estat rebuts amb l'entusiasme generalitzat que ha acollit aquest -va explicar Matabosch-. Sense cap mena de dubte, arriba al Liceu una obra mestra".

El que crida més l'atenció del muntatge de La Fura és la Clàudia, la figura femenina de 7 metres d'altura, 15 metres d'amplada i 7 tones de pes que protagonitza l'escenografia. L'òpera de Ligeti, basada en la farsa La balada del gran macabre (1934) de l'escriptor belga Michel de Ghelderode, gira al voltant de la fi del món i de la mort com a fet col·lectiu.

Cargando
No hay anuncios

"El que més ens interessava és la idea de la por de la mort, i era important vincular-hi l'espectador", va dir Àlex Ollé, director d'escena del muntatge, juntament amb Valentina Carrasco. I això va suggerir la idea d'un univers antropomòrfic que es materialitza en la Clàudia, una figura dissenyada per Alfons Flores que expulsa el repartiment per tots els seus orificis. "Volíem portar la por cap a allò físic", va afirmar Ollé. "La por és una manifestació molt física, i l'obra és també molt física", va afegir Carrasco, amb els personatges encarant la fi del món amb hedonisme: practicant sexe, bevent i menjant. De fet, Nekrotzar, el gran macabre del títol, no pot acabar amb la humanitat perquè està massa borratxo.

Segons Matabosch, la clau del muntatge de La Fura és que sap recrear aquest sentit de l'humor grotesc de Le grand macabre, el seu "to de grand guignol". Per al director artístic del Liceu, si la posada en escena de la companyia catalana és una "producció excepcional", és perquè "troba les imatges exactes perquè l'obra s'entengui". "És imprescindible que el director d'escena sàpiga transmetre el sentit de l'humor de l'obra, perquè si la ironia i el sarcasme de l'obra desapareixen, el muntatge no funciona, com s'ha vist recentment -va dir Matabosch, en referència a la posada en escena de Peter Sellars estrenada al festival de Salzburg el 1997-. Le grand macabre necessita les imatges adequades, i aquest espectacle és el muntatge definitiu".

Cargando
No hay anuncios

A mida de La Fura

El muntatge de La Fura s'adiu a l'esperit de Le grand macabre perquè l'òpera de Ligeti és perfecta per a la companyia catalana. "És un espectacle que ens ha motivat molt, ens hi hem sentit molt còmodes, i això no passa amb tots els encàrrecs -va dir Ollé-. L'obra entra molt bé en l'univers de La Fura, no només per la part més escatològica, sinó també perquè musicalment és una peça divertida. És molt fàcil treballar-hi, permet una lectura més personal que altres peces, i crec que hem sabut trobar què li feia falta. És de les peces que seran importants en la nostra trajectòria". "Si convides La Fura dels Baus els proposes una cosa amb què tens la impressió que se sentiran còmodes i que és un títol que té a veure amb ells -va dir Joan Matabosch, responsable de fer l'encàrrec-. Quan el Liceu vol treballar amb La Fura els proposa un títol en què creu que hi pot fer una aportació interessant". I segons la crítica, ha estat així.