La Fundació Tàpies rastreja l'empremta d'ETA en l'art

BarcelonaEl muntatge de la nova exposició de la Fundació Antoni Tàpies recorda més un gabinet d’objectes rars que una mostra convencional. L’element central de Després de les Converses d’Alger. Deliri i treva és una gran superfície damunt la qual el comissari i director de la fundació, Carles Guerra, ha col·locat una sèrie d’obres d’art i altres objectes i documents. La mostra reclama que el públic sigui actiu i els relacioni per completar l’anàlisi de l’impacte cultural d’ETA que centra el discurs, com diu el comissari, “fugint de binarismes”. Carles Guerra va haver d’adoptar aquesta solució i no la d’un recorregut més convencional arran de la complexitat del tema i els condicionants del projecte: “Val la pena recordar les condicions en què s’ha hagut de fer l’exposició -recordava-. Al País Basc no hi un arxiu nacional de fotografia, no hi un relat nacional. La composició de les administracions fa que els arxius estiguin organitzats com un conjunt d’iniciatives que no encaixen les unes amb les altres”.

Entre els objectes exposats hi ha el llapis de memòria rebut el 20 d’octubre del 2011 a la redacció del diari Berria amb l’anunci del cessament definitiu de l’activitat armada d’ETA, que aquí es converteix en la icona d’una pau. Aquesta pau es viu al carrer però encara no s’ha assolit políticament. “Malgrat la gran presència de la mort i la violència, la mostra intenta celebrar la pau civil, posada en pràctica per la gent abans que hi hagi un acord polític que la rubriqui”, explica Guerra. També s’hi pot veure una pintura de Joan Miró feta el dia abans del primer atemptat de la banda, la pel·lícula de Joaquim Jordà L’altra chiesa, un exemplar de la primera gramàtica de l’euskera i treballs d’artistes com Allan Sekula, José Gutiérrez Solana, Asier Pérez González i Eduardo Chillida. També diverses fotografies de Manel Armengol que documenten esdeveniments com la reacció popular quan va acabar el judici de Miguel Ángel Apalategui, Apala, al tribunal francès d’Ais de Provença l’any 1977 i, dos anys després, la manifestació contra la central nuclear de Lemoiz.

El terrorisme gravat a la mirada

La instal·lació Ethnics, d’Ibon Aranberri, és especialment significativa perquè interpel·la directament els espectadors: ¿fins a quin punt el públic relaciona automàticament els objectes que la formen -una llanterna, uns tubs de plàstic, una ampolla, un joc de cartes...- amb la preparació d’un atemptat o d’un segrest? L’exposició també inclou un gerro de Jeff Koons que recorda el gos Puppy que hi ha davant el Museu Guggenheim de Bilbao. ETA va matar l’ertzaina que els va descobrir preparant un atemptat contra l’obra. En el marc de l’exposició, aquesta peça també remet a la transformació econòmica i social de les últimes dècades. “El Puppy és una imatge banal, però també simbolitza un País Basc que s’orienta cap a una economia de serveis i com el turisme ha alterat radicalment l’imaginari d’un país que abans estava marcat per la gravetat de la Caixa metafísica d’Oteiza i l’ha globalitzat”, afirma el comissari.

Després de les Converses d’Alger és un dels set casos d’estudi de Tractat de pau, el projecte comissariat per l’artista Pedro G. Romero per als actes de la capitalitat europea de la cultura de Sant Sebastià. La mostra va estar envoltada per la polèmica perquè el text de presentació, que va tenir lloc al Museu del Prado a l’abril, feia referència a ETA com a “fenomen polític, militar i cultural”, i el ministeri de Cultura va enviar una carta als organitzadors en què demanava als organitzadors que reflexionessin sobre con informar sobre la mostra sense ferir sensibilitats. Però quan va obrir les portes al museu Artium a l’agost, la polèmica ja s’havia superat.

Coincidint amb la mostra, la fundació presenta una selecció d’obres d’Antoni Tàpies datades entre els anys 1966 i 1976. La novetat més destacada és L’esperit català, propietat del Museu de la Universitat de Navarra i que s’exposa per primera vegada a la fundació.