La Fundació Miró rep 59 obres de la col·lecció de la família del pintor

Barcelona54 obres de Joan Miró i 5 d'Alexander Calder. Aquest és el dipòsit que la família del pintor ha fet a la Fundació Joan Miró de Barcelona. "Tindrem un fons molt més ric, i el dipòsit permet que les obres viatgin", ha explicat aquest dijous Sara Puig, la presidenta del patronat de la Fundació. A més de la importància artística, també "és una bona notícia a nivell econòmic perquè les exposicions itinerants representen un ingrés per a la Fundació". Les obres formen part de la col·lecció de la família Miró i fins ara han estat exposades a la Fundació Mapfre de Madrid. "S'havia acabat el conveni de cinc anys amb Mapfre, i nosaltres vam proposar a la família que les obres vinguessin a Barcelona", diu Puig, que ha agraït "la generositat, el compromís i la lleialtat" dels Miró. El dipòsit serà de "llarga durada", d'almenys cinc anys, i renovable. Tanmateix, no inclou totes les 65 obres que hi havia a la Fundació Mapfre, perquè, com diu Puig, la família "se n'ha quedat algunes".

Les obres que arribaran a Barcelona donaran cos a una mostra que es farà a la Fundació Joan Miró el març del 2022, enriquiran l'exposició permanent i estaran disponibles per a la celebració del 50è aniversari de la Fundació, el 2025. Entre les 54 peces de Miró hi ha 44 pintures, 9 dibuixos i 1 ceràmica. La més antiga és Bosc de Bellver, del 1910, i n'hi ha de diferents períodes, fins al 1976. Per exemple, destaca Dona envoltada d’ocells mirant l’alba d’’una estrella (1942), que dialoga directament amb obres de la col·lecció permanent com el dibuix Personatges davant el sol (1942). Tot plegat “potencia” la col·lecció i “pot enriquir les sales de l’edifici Sert”, la seu de la Fundació a Montjuïc, que ara com ara conserva una col·lecció d’obra de Miró de 217 pintures, 178 escultures, 2 objectes, 4 ceràmiques, 9 tèxtils, uns 8.000 esbossos i més de 1.800 llibres de la biblioteca personal.

Pel que fa a les obres d’Alexander Calder dipositades, es tracta d’una pintura i quatre mòbils, incloent-hi un retrat de Miró fet amb filferro de 1930. Són peces que se sumen a altres de Calder que hi ha a la fundació, com la Font de mercuri, 4 ales i El Corcovado, i que testimonien la relació entre tots dos artistes. 

Una part del dipòsit de la família Miró ja és a Barcelona, però algunes obres són fora cedides a la Fundació Magnani-Rocca de Parma (Itàlia) per a l’exposició Miró. El color dels somnis, que s’inaugura l’11 de setembre i que es podrà visitar fins al 12 de desembre.

Recuperació

L’arribada de les obres és també una bona notícia per a l’estat d’ànim de la Fundació Joan Miró, encara avui funcionant a mig gas: només obre de dijous a diumenge. La pandèmia ha provocat una davallada en el nombre dels visitants (sobretot turistes), la principal font d’ingressos del museu, que va haver de fer un ERTO que continua afectant disset treballadors dels serveis d’atenció al públic. “Anem evolucionant i reduint els ERTO”, diu la presidenta del patronat. Per millorar la situació generada, la Fundació compta amb el suport de les administracions, i confia que tant la Generalitat com l’Ajuntament de Barcelona i el Ministeri de Cultura assumeixin els 3,2 milions d’euros per a les despeses relacionades amb el manteniment de l’edifici i la col·lecció.“La negociació està feta, però hi ha un procés burocràtic que s’està treballant.Això sí, tota la voluntat política hi és”, explica Puig. 

L’evolució de la pandèmia serà clau en la recuperació econòmica de la Fundació Miró. Els mesos de juny, juliol i agost del 2019 va rebre entre 29.000 i 33.000 persones al mes. El 2020 la davallada va ser dramàtica, fins a una mitjana de 2.300 persones. Aquest estiu la xifra ha crescut prou: 4.507 al juny, 7.900 al juliol i 11.785 a l’agost. En aquest context, el patronat ha engegat “noves estratègies de finançament”, algunes de les quals lligades a un nou consell de mecenatge “més vinculat a empreses”, diu Puig.