La Fundació Miró sobreviu a l'impacte de la pandèmia
La relació amb els Amics de l'Art Nou protagonitzarà l'exposició estrella del 2021
BarcelonaA la Fundació Joan Miró ja estan preparats perquè l'any 2021 sigui fructífer i es puguin refer de l'impacte de la pandèmia i respondre reforçats als reptes que encararan. "Hi va haver moments en què no sabíem si la Fundació Miró podria tornar a obrir", explica el director, Marko Daniel, que agraeix el suport de les institucions des del començament de la crisi. Ara a la fundació treballen en "un nou model de finançament" per reduir "la dependència dels recursos que generen els visitants". Per això alguns dels projectes i exposicions seran col·laboratius, com les mostres que faran fora de la seva seu barcelonina, com Miró Atmosphère. L’Émancipation définitive de la queue du chat, al Museu Rolin d'Autun; Univers Miró, a l'ambaixada d'Espanya a França, i Miró-Gaudí-Gomis, que es podrà veure a Can Mario, el museu d'escultura de la Fundació Vila Casas a Palafrugell.
La Vila Casas és un dels grans col·laboradors més recents de la Miró, perquè hi fa una aportació d'un milió d'euros. El plat fort de les exposicions a l'edifici de Josep Lluís Sert a Montjuïc serà Miró i ADLAN, comissionada pels historiadors Jordana Mendelson, Joan Maria Minguet i Muriel Gómez (del 12 de març al 4 de juliol). Estava prevista per a la temporada 2018-2019 però no s'ha pogut fer fins ara. Inclourà obres de les cinc exposicions efímeres que Miró va fer amb els Amics de l'Art Nou (ADLAN) amb l'objectiu de mostrar com aquesta iniciativa va ser "clau en la introducció de la modernitat a Barcelona".
Després de tornar la col·lecció permanent a les sales que va pensar per a ella Josep Lluís Sert a la planta baixa del museu el 2016, l'any que ve es tornaran a produir novetats en la distribució dels espais. L'arxiu es traslladarà a la sala octogonal de la primera planta, on ara es fan exposicions temporals, per recuperar una "torre del coneixement" pensada també per Sert. Pel que fa a la biblioteca, s'especialitzarà en Miró amb la col·laboració de la Universitat Pompeu Fabra, que ha cedit una part dels seus fons bibliogràfics d'art dels segles XX i XXI. Així mateix, les dues institucions engegaran una Càtedra Joan Miró per promoure el coneixement de l'art de l'artista i de l'art modern i contemporani en l'àmbit acadèmic. També es faran millores a l'edifici, com la instal·lació d'un sistema d'il·luminació led i de plaques solars, per millorar-ne l'eficiència energètica.
La pandèmia ha causat unes pèrdues d'uns 2,2 milions d'euros a la Fundació Joan Miró. Estava previst que fossin de 3,4 milions però es va reduir l'impacte amb un ERTO per a tota la plantilla que encara continua vigent. La institució també explica que al llarg de l'any han aconseguit aportacions públiques extraordinàries per fer front a la situació: un milió d'euros de l'Ajuntament de Barcelona, 870.000 euros de la Generalitat i 100.000 euros de la Diputació de Barcelona. I estan a l'espera de concretar l'aportació extraordinària del ministeri de Cultura espanyol. Aquests fons es destinaran a "complementar els sous fins al 90% i equilibrar el dèficit". El pressupost previst per al 2020 era de 7,3 milions d'euros i el del 2021 tenen previst tenir-lo tancat a la primavera.
