‘Fun home’ desplega al Condal un cabdell íntim de música i records
El musical, dirigit per Daniel Anglès, perfila els últims detalls abans de l’estrena el 20 de setembre
BarcelonaMariona Castillo es passeja pel pati de butaques del Teatre Condal amb una capsa de cartró als braços. Des de la dreta de l’escenari, un piano toca la inconfusible melodia de les pel·lícules de Harry Potter fins que un clarinet li fa la punyeta i l’interromp. Noa Flores, Aleix Colomer i Stel·la Tarradellas juguen amb els músics a endevinar bandes sonores de pel·lícules mentre Clara Solé es capbussa en la joventut d’Alison Bechdel amb una llibreta i un llapis a les mans. Tots fan temps amb la mirada posada en Daniel Anglès, que fa anar una batuta imaginària perquè tot estigui a lloc abans de començar.
Fa mesos que assagen Fun home, el musical que encetarà el 20 de setembre la nova temporada del Condal, i avui és un dia important: és la primera vegada que representaran la funció amb els músics a l’escenari i l’equip tècnic en marxa. El muntatge ja es belluga amb solidesa, però encara els queda una setmana intensa de feina per acabar de perfilar moviments, lligar la feina d’il·luminació de l’espectacle i polir matisos d’interpretació. En aquest cas la posada en escena es complica una mica pel fet que tres dels personatges els interpreten actors infantils i l’equip treballa amb tres grups diferents de nens. “És la primera vegada que dirigeixo un muntatge on els nens tenen un pes tan important, amb escenes on actuen sols”, explica Anglès, que fa un any que prepara els intèrprets. Al llarg d’aquest període han après a memoritzar el text i a moure’s per l’escenari, com també a donar vida a una història que no és infantil. A Fun home hi apareix una funerària familiar, un suïcidi i moltes contradiccions del passat que la protagonista, Alison Bechdel, revisa des de la maduresa. Segons Anglès, “és una peça molt sensible i delicada que parla de perdonar els pares quan arribem a la seva edat”.
Un mur vertical fet de records
El teló transforma els intèrprets en un obrir i tancar d’ulls. Quan la paret vermella desapareix, els actors s’han col·locat a les posicions que els pertoquen i s’ha fet silenci. Castillo, que interpreta la protagonista en el moment present, s’enfila a l’escenari i revela amb solemnitat què oculta la capsa de cartró: una fotografia, un clauer, un mocador de seda i un bon grapat de records. “L’Alison obre la caixa dels trons i es troba amb un batibull d’informació que va desfilant a mesura que avança l’obra”, assenyala Anglès, que a banda de dirigir el muntatge també interpreta el pare de la protagonista. La producció del Condal no ha canviat “ni una coma” de l’espectacle de Broadway, que el 2015 va guanyar cinc premis Tony. En canvi, l’escenografia -a càrrec de Marc Udina- no té res a veure amb la proposta nord-americana. El muntatge català s’embolcalla d’un espectacular mur vertical fet a base de cadires, prestatgeries de llibres, quadres i mobles que es despleguen seguint el camí de la memòria de la protagonista. “És una escenografia d’impacte per a una història íntima -diu Anglès-. Representa una gran paret d’informació desendreçada. Els records, en forma d’objectes, van omplint l’espai escènic, on la mort és una presència constant amb elements com un taüt i uns xiprers”.
L’adaptació catalana de Fun home es nodreix de les potents imatges creades per Bechdel a la novel·la gràfica homònima on explica la història del seu pare, homosexual reprimit, vista a través dels ulls d’ella mateixa quan era una nena. “Vull fer l’avioneta, vull fer l’avioneta!”, clama Noa Flores en la pell de l’Alison de petita, i s’enfila sobre les cames de Daniel Anglès en un vol imaginari que Bechdel va dibuixar al llibre. “És fascinant com l’autora va explicar la seva història a través de la novel·la gràfica, que és l’eina amb la qual es comunica. Hem intentat mantenir viu aquest referent tot jugant a traslladar els seus codis al teatre”, subratlla Anglès, que torna als escenaris després de deu anys. “Vaig dir que mai més tornaria a actuar, però en veure l’espectacle a Nova York vaig tenir una necessitat molt gran de posar-me a la pell del personatge del pare”, admet.
L’assaig s’atura després del primer tram d’història i l’escenari s’inunda de gent. Els músics, amb Miquel Tejada al capdavant, pacten entrades i sortides mentre Mariona Castillo i Clara Solé xerren en un racó. L’estrena s’acosta i es respiren nervis, però també l’energia i la il·lusió pròpies d’un equip que s’enfronta amb ganes a un repte majúscul. Fun home serà l’estrena de la temporada del Condal i, alhora, inaugurarà una nova etapa de la sala centrada íntegrament en els muntatges musicals.