La fuga de talent del còmic català

Les condicions econòmiques del sector empenyen molts dibuixants a treballar per a mercats potents com el nord-americà i el franco-belga

La fuga de talent  Del còmic català
Xavi Serra
09/08/2019
4 min

Fa uns anys, Ricard Efa va decidir convertir en còmic la història de Lola Calvo, a qui durant la Guerra Civil els pares van enviar al poble dels avis, Isona, i va acabar convivint amb un batalló de soldats republicans. Efa coneixia bé la història perquè Calvo és l’àvia de la seva parella i, a més, l’atreia explorar la rereguarda de la Guerra Civil des d’una perspectiva nova. A primera vista sembla un projecte perfecte per presentar a un editor català o espanyol, però, en canvi, Efa el va portar a l’editorial francesa Futuropolis. Per què? Amb prop d’una vintena d’àlbums publicats al mercat franco-belga, Efa era conscient que l’única possibilitat de rebre una compensació econòmica adequada per a la seva feina era publicar el projecte al mercat veí. “És molt diferent fer còmics que dedicar-te al còmic, i jo em dedico al còmic, és la meva feina -explica-. A mi m’encantaria treballar amb editorials espanyoles, però les condicions econòmiques que ofereixen no permeten que et guanyis la vida com a autor de còmics”.

'Seule', dibuixat per Ricard Efa

En els últims 20 anys, el dibuixant ha anat construint una carrera sòlida a França i a Bèlgica, treballant amb editorials potents com Glénat, Dupuis i Delcourt, i publicant còmics premiats com L’âme du vin o la sèrie Kia Ora. L’any passat el van nominar a un premi Eisner pel seu treball a Monet. Nómada de la luz, que després de veure la llum al mercat francès va ser publicat a casa nostra per Norma, que també va traduir al castellà i al català el còmic sobre Lola Calvo, Sola. Efa ja s’ha tret una mica l’espina de no veure mai els seus treballs publicats a casa, però sap que l’altra espina que té clavada, la de no treballar amb editorials del seu país, és més complicada de treure. “No culpo els editors d’aquí, els entenc. Tot i que la situació del còmic ha anat millorant, a Espanya no hi ha ni la tradició ni les vendes de França i de Bèlgica, i un editor local no pot assumir els mateixos riscos que un editor d’aquests països”.

30 euros per pàgina

El cas d’Efa no és l’excepció sinó la norma, almenys entre els autors de l’estat espanyol que viuen exclusivament del còmic. Molts dibuixants viatgen cada any al Festival d’Angulema per reunir-se amb editors estrangers a la recerca d’una oportunitat que saben que no trobaran a casa. I no perquè les editorials d’aquí no vulguin treballar amb talent local, al contrari. El problema és simple: paguen poc. Molt poc. Oriol Malet, dibuixant de Mandela i el general, que es va publicar primer a França, ho explica clar i català: “Al mercat franco-belga, a un debutant com jo li poden pagar 220 o 230 euros per pàgina d’un àlbum d’unes 180 pàgines. Un autor consolidat de cert prestigi pot arribar a cobrar 700 euros per pàgina. En canvi, a Espanya, per la mateixa feina una editorial t’ofereix 30 euros per pàgina”. Els números no quadren, sobretot si l’autor té la pretensió de viure de la seva feina. I, tanmateix, hi ha qui accepta aquestes condicions. “Alguns ho fan per necessitat i d’altres per amor a l’art -diu Malet-. Hi ha moltes circumstàncies que et poden portar a fer-ho, no els hi retrec”.

'Los buenos veranos', de Jordi Lafebre i Zidrou

Jordi Lafebre, que va ajudar Malet a introduir-se en la indústria franco-belga, ja ha publicat un bon grapat de títols en aquell mercat, amb èxits de vendes com els seus treballs amb el guionista Zidrou, Lydie i la sèrie Los buenos veranos. “De jove vaig fer alguna cosa a revistes d’aquí com Penthouse o Mister K, però el meu somni era treballar per a França com Miguelanxo Prado i Ana Miralles”. Ell va començar “a les palpentes”, dibuixant una historieta a la revista Spirou el 2008, aprofitant el vent a favor de l’èxit a França d’autors com Juanjo Guarnido ( Blacksad ) o José Luis Munuera (Spirou ). Deu anys després són tants els autors catalans i espanyols consolidats al mercat franco-belga que ara són els editors d’allà els que visiten el Barcelona Comic o l’Escola Joso a la recerca de nous talents. Lafebre, que s’ha format i dona classes a la Joso, subratlla que l’escola “ha jugat un paper clau en el fet que hi hagi tants dibuixants catalans treballant al mercat franco-belga perquè ha fet de frontissa entre el talent d’aquí i la indústria d’allà”.

Pàgina d''Amazing Spider-man' dibuixada per Marcos Martín

La sort del còmic és que, gràcies a internet, avui dia es pot treballar per a qualsevol mercat estranger des de casa mateix. Però el 1997, el barceloní Marcos Martín va marxar uns anys a Nova York per viure l’aventura americana de treballar a Marvel i DC. “Ara no cal fer-ho, però jo ho recomano perquè així et coneixen millor i és una experiència personal molt bona”, diu. El mercat nord-americà també ha acollit un gran nombre d’autors catalans i espanyols en les últimes dècades després que Carlos Pacheco, Salvador Larroca i Pasqual Ferry marquessin el rumb a mitjans dels 90. Martín va treballar en capçaleres com la mítica Amazing Spider-man. “És relativament fàcil entrar en la indústria nord-americana; ells sempre necessiten gent i hi ha moltes oportunitats. Per això sempre serà més fàcil aconseguir el primer encàrrec que el segon”, explica. Martín pot presumir d’haver deixat la seva empremta fins i tot en el món del cinema: quan es va estrenar la pel·lícula de Marvel Doctor Strange, els productors el van convidar a la première de Los Angeles com a reconeixement de la influència que sobre el film va tenir el treball del dibuixant a la saga del personatge El juramento.

Dibuixants catalans que triomfen en mercats estrangers

ESTATS UNITS

Marcos Martín

Va debutar el 1999 a The Batman chronicles però el seus treballs més coneguts són a Marvel, especialment a les sèries Amazing Spider-man, Daredevil i Doctor Strange. El 2015 va crear el portal de còmic digital Panel Syndicate, on va editar The private eye, pel qual va guanyar un dels seus dos Eisners.

Kano

La primera sèrie del barceloní José Ángel Cano al mercat nord-americà va ser la mítica Action comics, de la qual va dibuixar 14 episodis. Després ha treballat entre d’altres a HERO, Gotham Central, Swamp thing i Iron Man 2.0.

Natacha Bustos

Nascuda a Màlaga però establerta a Barcelona, ha triomfat al mercat nord-americà amb Moon Girl & Dinosaurio Diabólico, sèrie de culte de Marvel en la qual porta anys treballant i sent la responsable del disseny de la protagonista.

Pere Pérez

Batgirl, Action comics, Uncanny X-Men, Masacre vs El Castigador i la recent Pícara & Gambito són algunes de les capçaleres per les quals ha passat el productiu dibuixant català, que es va formar a l’Escola Joso.

Ramon Rosanas

El dibuixant i il·lustrador badaloní ha publicat amb editorials europees i espanyoles, però és conegut sobretot pels seus treballs amb personatges de Marvel com Iron Man, Wolverine i, sobretot, el rellançament d’Ant-Man coincidint amb l’adaptació del còmic al cinema.

Maria Llovet

L’autora barcelonina ha compaginat durant l’última dècada el mercat nord-americà, l’europeu i l’espanyol però ara està triomfant amb la minisèrie eròtica Faithless, publicada per BOOM! Studios i amb guions de Brian Azzarello.

FRANÇA I BÈLGICA

Jordi Lafebre

Historietista, il·lustrador i professor de la Joso, Lafebre ha format una exitosa associació creativa amb el guionista belga Zidrou, amb qui ha firmat obres com Lydie, La Mondaine i la sèrie Los buenos veranos. Actualment prepara el seu primer còmic llarg amb guió propi.

Roger Ibáñez

Format a l’Escola Joso, on ara és professor, és conegut sobretot per la sèrie Jazz Maynard, amb guions de Raule, protagonitzada per un lladre trompetista i per la qual va guanyar el premi al millor dibuix al Saló del Còmic del 2008.

Homs

Josep Ramon Homs va provar sort als Estats Units amb Red Sonja, però va acabar conquerint la indústria franco-belga amb el seu treball a la sèrie Shi, amb guions de Zidrou. A més, va ser l’escollit per dibuixar l’adaptació al còmic de la trilogia Millennium, de Stieg Larsson.

Oriol

Com Lafebre, la trajectòria d’Oriol Hernández està lligada a Zidrou, el gran valedor del talent català a França, amb qui ha publicat La piel del oso, Los 3 frutos i Naturalezas muertas, al voltant de la figura d’un pintor català imaginari.

Ricard Efa

Amb 20 obres publicades, el dibuixant sabadellenc és un autor molt consolidat al mercat franco-belga, sobretot després d’estar nominat a l’Eisner pel seu treball a la biografia Monet. Nómada de la luz. El seu últim títol publicat és Sola.

Miki Montlló

Després d’anys fent il·lustracions i storyboards, Montlló va triomfar amb la sèrie de ciència-ficció Warship Jolly Roger, amb guions de Sylvain Runberg, per la qual va guanyar el 2016 el premi a l’autor revelació del Saló del Còmic.

stats