La Fundació Suñol revisita l'obra de l'artista argentí Luis Frangella

BarcelonaAquest divendres obre les portes a la Fundació Suñol, La jarra vertiente o Máquina de dibujar, una retrospectiva de l'artista argentí Luis Frangella (1944-1990) composta per 32 obres. Frangella va ser un creador transgressor que va portar al límit la figuració. Va ser fidel a la tradició, però al mateix temps la va posar en contacte amb l'abstracció. Format com a arquitecte a Buenos Aires, va ser becat al Center of Advanced Visual Studies de l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT), on va començar a experimentar amb la pintura i l'escultura. Allà va coincidir amb l'arquitecte Juan Navarro Baldeweg, i amb Maryanne Amacher i John Cage, amb els quals va col·laborar en diferents projectes. Posteriorment, es va traslladar a Nova York, on va residir fins a la seva mort, als 46 anys víctima de la sida. Va exposar a la desapareguda galeria barcelonina Ciento i a la galeria Buades de Madrid. Abans de Barcelona, les obres de Frangella s'han pogut veure a ciutats com Buenos Aires, San Francisco, Estocolm, Milà i Nova York.

Les obres exposades posen de manifest en gran coneixement que l'artista tenia de les propietats físiques de la llum, el pes, el moviment o l'equilibri. De fet, cal veure l'exposició amb unes ulleres verdes i vermelles per apreciar millor el joc de dimensions que proposa en alguns dels seus quadres. Una altra de les peces, Ganivets, realitzada el 1986, només es pot veure a través d'un aparatós visor que inclou unes ulleres bicolor.

Segons la comissària de l'exposició, Marisa de Díez de la Fuente, Frangella no deixava de generar idees constantment al seu taller. El seu estudi era el lloc on "auscultava" el món i convertia en art tot el que percebia. En aquest sentit, una de les peces que millor reflecteix la seva capacitat d'experimentació es la que dóna títol a la mostra, La jarra vertiente o Máquina de dibujar, de 1980. I Sergi Aguilar, director de la fundació, va recordar durant la presentació que Frangella, actualment poc difós per la seva prematura desaparició, era considerat com un "personatge mercurial, perquè, a la vegada que infonia respecte per la seva solidesa, era eteri"