Guerra de gèneres a la nova pel·lícula d'Ozon
'Potiche, mujeres al poder' és la darrera estrena del director de 'Mi refugio', interpretada per Catherine Deneuve i Gérard Depardieu. En aquest cas, el cineasta francès s'ha passat a la comèdia feminista
BarcelonaEl realitzador francès François Ozon, prolífic autor d'obres com Ocho mujeres, Bajo la arena o Mi refugio, estrena aquí aquest divendres la seva nova pel·lícula, Potiche, mujeres al poder. Amb la preuadíssima interpretació de Catherine Deneuve –la dona que va posar rostre a la prostituta de Buñuel a Belle de jour– i de Gérard Depardieu, la cinta està inspirada en les tensions estirades pel feminisme i la misogínia entre Nicolas Sarkozy i Ségolène Royal, l'any 2005. La pel·lícula d'Ozon és una burla de les ideologies i de les dobles morals que germinen entre els extrems conservadors i progressistes.
"Els misògins no només es trobaven entre els polítics progressistes. De fet, els actes més agressius contra Ségolène van arribar del seu propi partit", recorda Ozon. I el cineasta afegeix:"No crec que Sarkozy sigui misogin. Estima massa les dones". Aquest és el punt de partida de Potiche, una adaptació d'una obra de teatre de Pierre Barillet i Jean-Pierre Grédy que suposa el retorn d'Ozon al terreny de la comèdia de bulevard, una farsa sobre els papers del gènere amb el guinyolesc maridatge Deneuve-Depardieu.
La pel·lícula explica la història de Suzanne Pujol, una burgesa acostumada a cuinar i a passejar en xandall pel seu jardí, que un bon dia es troba dirigint la fàbrica de paraigües del seu marit, després que aquest sigui segrestat en una revolta sindical. A diferència del seu marit, Pujol s'escolta totes les treballadores de l'empresa i procura satisfer les demandes de totes elles. Finalment es col·loca al costat de les empleades, i lidera una revolució de les dones objecte –potiche, en francès. El missatge final del director és que, com diu ell, "en qüestió de gèneres les coses han canviat, però no tant". I conclou declarant que hi ha certs missatges naïfs que envien els polítics i que "no són la manera de solucionar les coses".